diumenge, 12 de juny de 2022

PAULA ROMERO, Mestra en Educació Primària i ballarina de hip-hop

 


 La Paula Bolaños, la Daniela Medina i l'Ariadna Montávez 

entrevisten la PAULA ROMERO, exalumna del Dalí, que es manifesta

molt contenta de l'encert que va tenir quan va escollir ser

mestra. 


_____________________________________________


Aquí tenim la Paula, gaudint de la feina que li agrada fer. 

________________________________________

I què vull dir amb tot això? Que sempre que pugueu heu de lluitar pels vostres somnis.

_____________________________________________________



-       Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí, quants anys tens ara i on vius?

 

Vaig acabar amb 17 anys i vaig començar els estudis a la Universitat amb 18 i vaig acabar els estudis amb 22. Ara en tinc 24 i visc al Prat

 

-       Quins propòsits acadèmics o laborals tenies quan hi eres a l’institut?


Quan era a l’institut realment no sabia què era el que volia estudiar, perquè de fet m’agradaven moltes coses diferents, però poc a poc vaig haver de centrar-me, vaig haver de focalitzar-me en uns estudis. Finalment, vaig decidir escollir magisteri, perquè aleshores vaig pensar que s'adequava més a les meves expectatives professional. I vaig encertar!  La veritat és que em va agradar molt la carrera i en vaig gaudir molt. També us puc dir que em va resultar bastant senzilla, només el primer any va ser més complicat, però a comparació amb el batxillerat la veritat és que estic molt contenta.

 

-       Has acabat fent el que volies?


La veritat que sí. He arribat on volia estar. Ara bé, també us he de dir que no tot és fàcil i sovint  és complicat començar a treballar si no és en una escola d’alta complexitat perquè hi ha més vacants. Però també és cert que jo recomano començar per una escola d’aquest tipus perquè et nodreixen moltíssim i vas aprenent coses que potser en altres escoles més convencionals no pots fer. I també és una bona manera de començar en el mon laboral, tenir el teu primer sou i anar estalviant diners per quan hagis de marxar a altres escoles que no sigui tan fàcil treballar. Tanmateix, deixeu-me també dir que jo he compartit l'experiència com a docent i també com a ballarina i en aquests moments és complicat perquè per una banda vull continuar exercint de mestra, i sé que això és el que vull, però per altra banda també vull continuar sent ballarina. Mai he renunciat a aquesta faceta meva i de fet recomano molt compaginar esports amb estudis o treball. I de moment és el que faig. 

Ara mateix estic treballant i a les tardes porto un grup de hip hop i competeixo. L’any vinent tinc pensat agafar-me un any lliure per ballar. 

I què vull dir amb tot això? Que sempre puc recomano que seguiu els vostres somnis.





-       Has sentit que el Dali t’ha ajudat al teu desenvolupament acadèmic i personal?

Sí, totalment.

Vaig tenir uns professors bestials, que em fotien molta canya. Molt bons professors amb qui també he fet molts vincles; puc dir que sempre m'hi he sentit acompanyada. També us he de dir que sempre que he pogut he intentat ser bona alumna ja que penso que el professor ha de ser bon professor i l’alumne un bon alumne, ha de saber portar-se bé a l’aula per facilitar les explicacions del mestre i l’aprenentatge.

 

-       De quines anècdotes te'n recordes de quan estaves al Dalí?     

 

L’esquiada de quart va ser molt "guay"; després també recordo les classes amb l’Adolfo i aquesta por que teníem tots abans que entrés a l’aula, perquè sempre ens demanava coses "súper random". En general, tinc molt bons records del Jordi, l’Alba, la Maria Muni, de la Rosa, de molts profes "súper guays".

I amb els companys també conservo records inoblidables. Deixeu-me que us doni un consell: viviu l’experiència de l’ESO i el Batxillerat i de tots els moments que pugueu, no se us oblidaran mai, i quan torneu al Dalí us entraran uns nervis a la panxa especials, els que tinc ara mateix jo estant aquí amb vosaltres.  

-       Com ho vas passar emocionalment a partir de Batxillerat?


Jo vaig cursar una carrera bastant assequible. Si t’agrada, si hi estàs motivada i sobretot si intentes fer les coses a temps, igual que el batxillerat doncs obtindràs bons resultats i no patiràs ansietat.

He pogut ballar, tenir vida social a partir del Batxillerat. Però si opteu per carreres més feixugues, no patiu, que sempre es tira endavant!  

 

-       Ens podries donar algun consell?


Que sigueu feliços, que relativitzeu les coses, que no tot és tan difícil com sembla a primer cop d'ull. Que dediqueu hores a l'estudi estudi, que demaneu dubtes als profes, que hi tingueu algun vincle amb algun que us pugui ajudar en la relació amb altres profes; intenteu estar al costat de persones que us aportin coses de veritat i no esteu al costat de persones que us facin sentir menys o que us fan sentir malament. No parleu malament dels altres, ni dels profes i intenteu empatitzar amb tothom. Els professors també tenen la seva vida i els seus problemes, i per tant, mereixen un respecte. Gaudiu, apreneu molt, estudieu pels exàmens. I de cara a l’any que be, escolliu bé el que voleu estudiar. I un darrer consell: feu cada dia una cosa, per petita que sigui, per arribar allà on voleu!  

 


La Paula, un cop finalitzada d'entrevista, al pati de l'institut


Moltíssimes gràcies, per l'entrevista que ens has concedit, Paula. Està plena 

de bons consells que intentarem seguir.

_______________________________________________________________


 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada