diumenge, 19 de juny de 2022

ADRIÀ JORDÀ, Biòleg especialitzat en herpetologia


El Marc Fajardo i el Pau Rodríguez entrevisten l'Adrià Jordà, 

exalumne del centre que ha fet de l'herpetologia la seva passió

arran de les classes del professor Albert Montori. 


_________________________________________________



De petit, jo volia ser el que tots els nens d'aquesta edat, un superheroi, 
un bomber, etc. Però la primera idea més seriosa que vaig tenir 
ja va ser la biologia,i en concret a l'herpetologia.


________________________________________________


Quin any vas acabar els teus estudis al dalí, quina edat tens ara i on estàs residint?

Vaig acabar al curs 2013-14, ara tinc vint-i-cinc anys i visc aquí al Prat, tot i que vaig estar vivint uns anys a Bèlgica.


Què vas fer només acabar els teus estudis al Dalí, què vas estudiar o on vas anar a treballar?

Jo, després de sortir del Dalí, vaig continuar estudiant; vaig escollir la carrera de Biologia a la Universitat de Girona i m'hi vaig estar durant quatre anys; després vaig estudiar anglès tot un any per anar a fer un màster d'herpetologia a la Universitat Lliure de Bèlgica.


Com va estar la teva estada a Bèlgica, com et vas sentir anant a estudiar a l'estranger?

Al principi de tot, hi va haver una mica de problema pel tema d'haver de buscar pis a un preu assequible, però per tota la resta molt bé. Al màster no hi va haver problema. Una cosa que es va notar molt és que aquí a Espanya la carrera són quatre anys i allà només són tres. I després com vam entrar a l'època de la COVID-19, van començar a cancel·lar classes a la universitat i va ser quan vaig decidir tornar aquí, a Catalunya, just abans del confinament. I en acabar vaig anar un altre cop cap allà per acabar el segon any i com anàvem alternant entre classes presencials i mesos de classe en línia venia bastant aquí, ja que el nivell de vida és més barat aquí que no pas allà.


Sempre has volgut estudiar biologia o has volgut fer una altra carrera que no sigui aquesta?

De petit, jo volia ser el que tots els nens d'aquesta edat, un superheroi, un bomber, etc. Però la primera idea més seriosa que vaig tenir ja va ser la biologia, i en concret a l'herpetologia. De fet, va ser gràcies a un exprofessor del Dalí (Albert Montori), que ens ensenyava els projectes que ell tenia amb amfibis que em vaig interessar per aquest tema.


En què treballes actualment?

Ara acabo d'acabar el treball de final de màster, i a la vegada estic compaginant això amb una feina d'educació ambiental aquí al delta del riu Llobregat. I entremig d'això també he estat ficat en mig d'associacions que es dediquen principalment a l'herpetologia tant a la investigació com a la gestió i la conscienciació, tot i que ara ho tinc una mica aparcat mentre vaig tancant altres temes.


Has sentit que el Dalí t'ha ajudat al teu desenvolupament acadèmic i personal?

Sí, a nivell acadèmic crec que vaig tenir la sort que molts dels professors que vam tenir eren d'un nivell molt bo; també és cert que com a grup classe treballàvem molt bé junts i això fa que la feina dels professors fos bastant més fàcil i agraïda. I en l'àmbit personal sempre, perquè arriba un moment a la meva vida que quasi veus més els teus professors que els teus pares. Per tot això, crec que això sempre acaba influint en com ets tu com a persona.

Tens alguna anècdota o record especial de la teva estada al Dalí?

Una en concret és difícil, ja que són molts els anys que estàs al Dalí, quatre d'ESO i dos de batxillerat i, per tant, per totes bandes les parts més bones com serien l'esquiada, el viatge a Itàlia o els amics que fas en aquell moment. I després hi ha altres coses que en el moment potser no és un moment tan bo, però després fins i tot guardes un bon record dels càstigs que vas rebre d'alguns professors, ja que aquesta edat fer alguna que d'altra gamberrada és normal.


Aprofitant que ets herpetòleg, què li diries a la gent que li fan tant de fàstic els rèptils o els amfibis, per tal de fer que els agradin una mica més?

Primer, jo crec que la funció com a biòleg o herpetòleg no és aconseguir que a tothom li agradi el que tu fas; jo puc entendre que hi hagi gent que pensi que les serps són el pitjor animal que hi ha i que no el volen a prop. Jo crec que l'objectiu principal és obtenir que tothom respecti això, vull dir, a mi no em pot agradar la política i no per això hi vaig en contra, igual que per certs àmbits entenem que tot i que no m'agrada estic formant part d'això. Crec que el missatge de la biologia és més o menys el mateix, a tu no té per què agradar-te, però al final acabes formant part d'aquest ecosistema també. Per tant, hem d'entendre que la falta d'aquest tipus d'animals en el nostre ecosistema també ens acabaria perjudicant a nosaltres.


S’ha vist que hi ha persones que decideixen adoptar rèptils perillosos, per tenir-los com a animals domèstics. Què n’opines d'això?

Considero que la resposta és molt clara; tenir una serp a casa, per exemple, em sembla bastant absurd, ja que aquest tipus de rèptils necessiten un tipus de cura especial (llum del sol, temperatura…). Tot això acaba resultant molt car i, per tant, poc assequible per a la població. Heu de tenir en compte que la gent que posseeix aquest tipus d’animals, ho fan més que res, per mostrar la seva riquesa.

D’altra banda, tenir serps a casa, és il·legal, a no ser que tinguis tots els permisos necessaris, i les instal·lacions adequades.


Com penses que aquesta gent aconsegueix aquest tipus d’animals?

Encara i no conèixer-ne molt, sé que existeixen dues vies. La primera és internet, ja que avui dia pots aconseguir tot el que se t'acudeixi, a preus mínims. I d’altra banda, en el món de l’herpetologia, existeixen congressos, que més que congressos són fires, on la gent es dedica a la compra d’aquest tipus d’animals.


Doncs moltíssimes gràcies per aquesta entrevista que ens has concedit. Hem après moltes coses sobre un àmbit que desconeixíem! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada