La Claudia Galán i la Laura Llamas entrevisten la Yolanda Quintanilla,
exalumna del Dalí que recorda amb afecte els
anys que hi va passar i com ha arribat a exercir una feina que la fa feliç.
_________________________________________________
_________________________________________________________________
I, sobretot, el que més valoro de la meva feina és el fet de treballar
en l’àmbit cultural. Per a mi és un luxe i em sento privilegiada de poder
dedicar-me a allò que més m’agrada.
1- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
Vaig acabar l’any 1995. Ara tinc 44 i visc al Prat.
2- Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)
Vaig anar a la universitat i vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.
3- Quins propòsits acadèmics i/ o laborals tenies quan hi eres?
Em cridaven molt l’atenció les carreres relacionades amb la informació i la comunicació. De fet, durant la meva adolescència tenia clar que volia ser periodista. Però en el moment de triar carrera, vaig descobrir la carrera de Comunicació Audiovisual, que era força nova i reunia tots aquells àmbits als que em volia dedicar: la informació, la comunicació i els mitjans audiovisuals (m’encantava i m’encanta el cinema!); així que ho vaig tenir molt clar.
4- Has acabat fent el que volies?
Després de molts anys treballant en el món de la redacció periodística, al voltant de continguts televisius i cinematogràfics, sentia el cuquet d’anar més enllà, d’ampliar horitzons i assumir nous reptes. Des de petita sempre m’ha apassionat la cultura, en tots els seus àmbits. Així que vaig estar reflexionant de quina manera podia incorporar aquesta passió a la meva vida laboral. Va ser aleshores quan vaig decidir estudiar un Màster en Gestió Cultural. El vaig fer a distància, a la UOC, i va ser una època intensa i dura, perquè ho havia de compaginar amb la feina i amb la vida familiar (la meva filla tenia un any aleshores). Però amb esforç, paciència i suport de la meva parella, ho vaig aconseguir, i això em va permetre reconduir la meva carrera i dedicar-me a la gestió cultural. Així que sí, he acabat fen el que volia.
5- De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?
Sóc Tècnica de projectes al Cèntric Espai Cultural. La meva feina consisteix a.coordinar diferents projectes culturals que es desenvolupen a l’equipament (xerrades, conferències, taules rodones, concerts, recitals, projectes amb centres educatius i entitats, etc.).
M’agrada molt la meva feina; és molt gratificant viure tots els processos que configuren un projecte o activitat cultural, des de pensar-ho i planificar-lo, fins a dur-lo a terme i veure com arriba a la gent. I encara és més especial tenint en compte que treballo per la meva ciutat, el Prat.
6- Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?
Sí que m’ha ajudat. Per una banda, a nivell educatiu, els anys que vaig passar al Dalí em van obrir moltes finestres. Més enllà dels coneixements acadèmics, em va permetre descobrir temàtiques, conceptes, autors i autores que després m’han acompanyat al llarg de la vida; diguem-ne que em va assentar unes bases.
I a nivell personal, en el Dalí vaig començar a aprendre el que significava tenir responsabilitats i autonomia, a valorar la cultura de l’esforç i a no defallir. I ja se sap, en plena adolescència, a l’institut vaig viure un remolí d’emocions! Però, de totes, em quedo amb les amigues que vaig fer i que, tants anys després, avui dia segueixen al meu costat i les estimo moltíssim.
7- Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?
Tinc molts records, és difícil triar-ne un. El que sí puc dir és que a mesura que vaig anar passant de curs cada cop m’hi vaig sentir més a gust. Els darrers anys hi havia més complicitat amb els professors i professores. I l’últim curs, COU, va ser un any molt intens; tots estàvem molt nerviosos preparant la Selectivitat, i les emocions estaven a flor de pell. I tot plegat va fer créixer la germanor i va enfortir els lligams entre els estudiants.
D’altra banda, ara m’està venint un record divertit. Em ve al cap una vegada que van col·locar en una paret del vestíbul de l’entrada de l’institut, al costat de consergeria, un quadre molt gran d’aquells que aparentment no es veu res, però si fixes la vista pots acabar percebent un dibuix en 3D (era una tècnica que es va posar de moda aleshores). Va ser molt divertit; tothom –alumnat i professorat- s’aturava davant el quadre, fent gestos estranys amb la cara, posant els ulls de mil maneres, i quan algú aconseguia veure la figura amagada llançava un crit d’alegria! Ens vam passar moltes estones davant aquell quadre.
I encara un record més! Precisament fa pocs mesos vaig trobar en un calaix de casa dels meus pares unes revistes que editàvem al Dalí. Em va fer molta il·lusió, perquè les tenia completament oblidades. Era una revista on els estudiants de diferents cursos publicaven articles, redaccions, passatemps, etc. Tornant-la a rellegir, em va sorprendre la lucidesa, creativitat i visió crítica de molts dels escrits, que reflexionaven sobre la realitat del nostre entorn i les problemàtiques de la nostra ciutat. També hi havia espai per a l’humor, amb la publicació de missatges anònims adreçats a professors i alumnes que recordo que es podien deixar en una bústia situada en algun racó de l’institut (era molt divertit veure si havien publicat el teu missatge!). Crec que es van arribar a publicar pocs números de la revista, però va ser una iniciativa molt interessant i ara guardo aquells exemplars amb molt d’afecte.
8- Què és el que més t'agrada de la teva feina?
De la meva feina actual, una de les coses que més m’agrada és que em permet conèixer persones molt interessants de qui sempre aprenc coses. He tingut l’oportunitat de conèixer escriptors, divulgadors, músics, poetes, actors, professors... Apropar-te a gent tan creativa és molt estimulant, perquè sento que sempre descobreixo coses noves. I per a mi això és molt important, perquè penso que mai hem de deixar de tenir ganes d’aprendre al llarg de la vida.
I, sobretot, el que més valoro de la meva feina és el fet de treballar en l’àmbit cultural. Per a mi és un luxe i em sento privilegiada de poder dedicar-me a allò que més m’agrada.
9- Quina era la teva assignatura preferida quan estaves a l’institut?
Sempre m’han agradat molt més les assignatures “de lletres”. Recordo gaudir molt a Filosofia amb el Quim, i a l’EATP d’Història del cinema amb la Conxita.... Però de totes les assignatures que vaig fer, sens dubte la meva preferida va ser la de Literatura amb l’Antonio Ezpeleta. Era apassionant. L’Ezpeleta ens va transmetre el seu amor per les lletres i ens va descobrir llibres, poemes i escriptors i escriptores que, a mi personalment, em van colpir.
Tal va ser la seva empremta que, molts anys després (uns 15 aproximadament), jo coordinava un club de lectura i se’m va ocórrer convidar-lo a participar en una sessió dedicada a la poesia. Vaig pensar que ningú millor que ell per fer-ho, però no tenia ni idea de como localitzar-lo, ni si encara estava al Dalí, ni si acceptaria la invitació, ja que feia molts anys des de que m’havia fet classe i no havia tingut cap contacte amb ell des d’aleshores. Per sort, a l’institut em van dir que encara hi treballava, i li van passar el meu contacte. Va ser meravellós que l’Ezpeleta acceptés, i va ser un privilegi que pogués venir a recitar i comentar els poemes en el club de lectura. Per mi l’experiència va ser com un viatge en el temps; havien passat molts anys però va ser com assistir a una classe de l’Antonio de les d’aleshores. I tot i que ell no se’n recordava de mi (lògicament, després de tants anys) penso que li va fer molta il·lusió la proposta i l’experiència. Tot molt emotiu; encara se’m posa la pell de gallina quan ho recordo.
10-Recomanaries anar a la gent al Dalí? Per què?
Com que en el Cèntric treballem alguns projectes amb alumnes de la ESO i Batxillerat, en els darrers anys he tingut oportunitat de visitar en vàries ocasions els instituts del Prat, i puc dir que tots són molt bons centres educatius, amb grans projectes i gran professorat. No obstant, al Dalí em lliga un vincle especial, òbviament, és el meu “insti”, i no dubtaria en recomanar-lo als nois i noies que hagin de començar secundària.
