diumenge, 29 de maig de 2022

GRACIELA SANTIAGO, caixera al Mercadona i escriptora


L'Olivia Delgado i l'Iván Simón ens apropen l'exalumna 
Graciela Santiago, una alumna que té molt bon record
dels anys que va passar al Dalí i que se sent 
realitzada treballant ara de caixera al Mercadona i escrivint 
novel·les en les estones que li queden lliures. 

_______________________________________


____________________________________________________


Vaig començar a escriure bàsicament perquè no sé gaire com em passa, però moltes històries van voltant pel meu cap i així va ser que vaig pensar fa temps: potser en comptes de fantasiejar amb aquestes històries el que hauria de fer és començar a escriure-les. 

____________________________________________________________



1- Quin any vas acabar l'institut/batxillerat al Dalí? Quants anys tens actualment? On vius?

Vaig acabar l'institut l’any 2017, després de repetir el segon any de batxillerat. Ara mateix en tinc 23, segueixo vivint al Prat de Llobregat, a casa dels meus pares.


2- Què vas fer quan vas acabar els estudis al Dalí? (feina, universitat, etc.) 

En acabar l'institut, aquell mateix estiu, em vaig posar a treballar durant un any en una miniempresa i després d'allò vaig fer una parada ja que vaig emmalaltir, i en recuperar-me vaig fer un curs d'Auxiliar d'Administració i una mica més tard, vaig començar a treballar d'una altra cosa que no té res a veure amb el que vaig estudiar. 

3- Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies en aquell moment, quan estaves a l'institut? 

La meva principal idea en finalitzar l'institut era continuar estudiant un grau superior de disseny gràfic, però la situació a casa no era favorable i es necessitaven els diners així que, no vaig poder fer el que volia i vaig haver d'ajudar a casa. 

4- Però has acabat fent el que volies al final? 

Amb sinceritat, jo no tornaria a estudiar, no ho tinc gens planificat de cara al futur immediat. Ara mateix estic treballant de caixera al Mercadona i la veritat és que és una feina que m'agrada molt. Soc una persona molt social i m'agrada moltíssim l'atenció al públic. 

5- Quina feina i fas concretament? 

Doncs el que faig al supermercat és fer de caixera i estic molt contenta fent-ho. 

6- Sents que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i laboral? 

Sí, i tant que sí. I no parlaria del Dalí com a institució, sinó que parlaria de totes les professores i professors que em van ensenyar mentre hi vaig ser, l'Alba, l'Adolfo... I també en recordo molts més amb moltíssim afecte i els agraeixo molt el fet que m'ajudessin mentre hi vaig ser com a alumna. 

7- Tens algun record o anècdota de quan estudiaves al Dalí? 

En tinc moltes, però una cosa que recordo especialment del Dalí van ser els carnavals. Era un moment del curs molt i molt divertit i sobretot el que era impressionant era veure tota la classe estava unida al voltant d'un propòsit que, a més a més, fomentava la imaginació i la companyia. Pel que sé, són aquelles coses que no a tots els instituts es fomenten. 

8- Sabem que escrius. Com va ser que vas començar a escriure novel•les? 

Vaig començar a escriure bàsicament perquè no sé gaire com em passa, però moltes històries van voltant pel meu cap i així va ser que vaig pensar fa temps: potser en comptes de fantasiejar amb aquestes històries el que hauria de fer és començar a escriure-les. I és el que vaig fer i continuo fent. I això també em fa feliç. 

La novel·la que em té més ocupada és Kate, una novel·la que explica la història d'una dona transsexual. Comença aproximadament el 1919, però tot comença molt abans... Es tracta d'explicar les dificultats, el canvi que experimenta, una història d'amor que va començar quan encara era un nen amb un amic d'infantesa. Realment és una història amb molts temes. Kate no només és la protagonista, és molt més; és una dona que ho controla tot, segura d'ella, però també insegura per dins, depressiva, potser fins i tot psicòtica... M'agrada Kate, de debò, és una persona humana, que s'equivoca, que dubta, és un personatge bo, de vegades dolent, orgullosa a estones... i tot plegat fa d'aquesta dona un personatge màgic que m'enriqueix a mi mateixa mentre vaig parlant-ne i vaig escrivint la seva vida. 







També us he de dir que quan estava a l'institut vaig guanyar un premi important que organitzava Òmnium l'any 2016. Tot va ser arran d'un treball de classe de Literatura Universal en què havíem de fer un text amb unes paraules que ens havien dit. El meu conte es deia Les paraules dels meus llibres i hi havia dues persones que s'explicaven la seva vida. Potser queda malament dir-ho però va ser un conte que em va agradar molt i estic molt contenta que es publiqués en un llibre. 


Moltíssimes gràcies, Graciela, per l'estona que ens has dedicat. I esperem
llegir alguna de les teves novel·les ben aviat! 

____________________________________________________

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada