dimecres, 11 de maig de 2022

ALBA COLOMINAS, Psicòloga

L'Erica Gómara i l'Adriana Serrano ens presenten l'Alba Colomines,

 exalumna del centre que ha aconseguit el somni de muntar

el centre ALA Psicologia a Martorell amb dues companyes més. 

____________________________________________________


"Va ser al Dalí on vaig conèixer la meva parella.

Segur que si no hi hagués anat, no l'hagués trobat"

_______________________________________________


  1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar l'institut al 2012. Ara tinc 28 anys, des del mes de gener. Actualment visc al Prat de Llobregat.


  1. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (estudis, feina…?)

Doncs, vaig continuar els meus estudis; després de fer la Selectivitat vaig començar la carrera de Psicologia. Un cop la vaig acabar, vaig fer un màster i al finalitzar tot això ja vaig començar a treballar.


  1. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan estaves estudiant a l’institut?

Doncs, la veritat és que aleshores no tenia ni idea de què fer, és a dir, fins que jo no vaig haver d’escriure en un imprès a quines carreres volia apuntar-me, jo no tenia absolutament res clar. Sí que em vaig apuntar al batxillerat de ciències perquè pensava que seria el que m’obriria més opcions per poder escollir després el que volgués fer, però fins l’últim moment no em vaig decidir per la carrera que finalment vaig cursar.


  1. Has acabat fent el que volies?

Sí, la veritat és que s’assembla bastant al que jo podia esperar que acabaria fent, o, si més no, una feina en la qual m'hi trobés a gust, que m’agradés i que no fos tan dur anar a treballar cada dia com en altres feines pot arribar a ser. 


  1. Actualment quina feina fas? T’agrada?

Actualment soc psicòloga, bé, psicòloga general sanitària. I a partir d'aquí ha estat que vaig muntar un centre de psicologia amb un parell de companyes. Treballem amb adults, nens, adolescents, gent gran… amb tothom que ho necessiti. I si ho mirem així, sí que és una miqueta el que jo volia aconseguir quan era més jove, perquè sempre que es comença psicologia ens diuen que no té gaire futur o que no acabaràs podent treballar del que has estudiat. I ja veieu que no ha estat així i ha estat tota una sort poder al final treballar de psicòloga, que funcioni, que vagi bé i sobretot que m'agradi.





  1. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal?

A veure, per començar, va ser el lloc on vaig conèixer la meva actual parella; per tant, alguna cosa sí que em va aportar; però bé, a part d’això, doncs, jo crec que alguns professors sí que em van ajudar molt a aprendre moltes coses i hi ha conceptes que fins i tot a dia d’avui recordo perfectament com si me’ls acabessin d’explicar. Heu de pensar que és arran de quin professor era o de com va explicar les coses o de la seva manera d’ensenyar que de vegades vas cap a un lloc o cap a una altre; per tant, suposo que tot el que tinc ara potser en algun altre institut no ho hagués pogut aconseguir.


  1. Tens algun record especial en la teva estada al Dalí?

Totes les anècdotes més positives van ser a partir de quart de la ESO, que és quan ens separaven més pel que ens interessava. A més a més, a quart va ser quan la meva classe va sortir guanyadora del concurs de carnaval i vam anar a Port Aventura. També vam fer l’esquiada, que era la primera vegada que ens deixaven a tots dormir fora de casa i jo crec que va ser a partir d'aquí que vam viure grans moments. Després, òbviament, em va marcar el viatge de fi de curs a Itàlia que vam fer a primer de Batxillerat. Però sobretot va ser tot més especial pels companys, amb el grup que vaig poder formar des d'aleshores.




  1. Quina és la cosa més positiva que treus de la teva estada al Dalí?

Doncs, com ja us he dit abans, va ser al Dalí on vaig conèixer la meva parella. Segur que si no hagués anat a aquest institut no l'hagués trobat; a més d’això, hi ha professors amb qui encara ara hi mantinc contacte. Són aquells típics professors que et marquen, son els que no eren només professors, sinó que també et van ensenyar alguna cosa més enllà de la matèria que impartien.





I fins aquí aquesta entrevista amb l'Alba!

Moltíssimes gràcies!!


___________________________________________________