diumenge, 3 d’abril de 2022

SÍGRID BALLETBÓ, Llicenciada en Dret i gestora de clients a CaixaBank

 

L'Ariadna Lermo i la María Ruiz ens presenten la Sígrid Balletbó,

exalumna del Dalí que recorda amb emoció 

el dia de la graduació de 2n de Batxillerat. 

__________________________________________________________




______________________________________________


El meu jo de batxillerat li diria que no es distregui tant amb el "messenger" que hi havia aleshores, que estudiï, perquè valdrà la pena.

___________________________________________


1.    Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar al Dalí al 2009-2010. Ara tinc 29 anys. Just acabo de tornar el Prat a viure, havia estat uns anys fora del Prat.

 

2.    Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

Quan vaig acabar els estudis al Dalí vaig fer un grau de Dret a la Universitat de Barcelona i després un màster a la UOC mentre ho combinava amb unes feines de mitja jornada.

 

3.    Quins propòsits acadèmics o laborals tènies quan eres a l'institut?

Els propòsits quan estudiava no els tenia gens clars, de fet no tenia ni idea del que em volia dedicar ni quina carrera estudiar, només sabia que se’m donaven millor les lletres que els números.

 

4.     Has acabat fent el que volies?

Doncs tot i que mentre estava a l'institut no tenia ni idea de què volia ser de gran ni ben bé quan vaig començar la carrera, es podria dir que sí, que he acabant fent una feina que m’agrada i estic contenta amb com m’han anat les coses fins ara.

 

5.     De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?

Treballo a CaixaBank, i concretament sóc gestora de clients. Una de les coses que més m'agraden de la meva feina és que m’agrada tenir tracte amb el públic constantment. A més, és una feina en què no deixo mai d’aprendre i evolucionar. I això és molt important. 

 

6.     Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?

Sí. Molts dels professors que vaig tenir s’involucraven en la seva feina i ens ajudaven que consolidéssim els coneixements que anàvem adquirint, cadascú el nostre ritme, que ningú es quedés enrere. Realment, puc dir que em vaig sentir molt acollida i acompanyada el Dalí. A més, és una etapa de la vida en què valores molt el temps amb les amigues i allà, a l'institut, era el lloc on estar sempre juntes i fer unes fortes amistats que encara avui dia mantenim.

 

7.    Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Tinc records molt especials! Els anys que la meva classe va guanyar els festivals de carnaval i van anar a Port Aventura com a premi! Crec que van ser 3 anys els que vaig anar-hi. També hi tinc un bon record del dia de la graduació de Batxillerat. Amb quatre o cinc amigues vam quedar-nos tota la tarda decorant el pati interior i pintant els cartells de la promoció. Després, ens va tocar córrer per treure’ns la pintura de les mans, arreglar-nos i vestir-nos per l’acte de graduació. Tots pujàvem un per un a l’escenari a recollir el diploma i donar l’últim adéu als professors. Era un moment emotiu. 



8.     Quines assignatures t'agradaven més i quines menys?

Les assignatures preferides: Català, llatí i filosofia. La pitjor, matemàtiques. Ja us he comentat que no m'agradaven els números.

 

9.    Com ho vas passar emocionalment a partir de batxillerat (insomni, ansietat...).

No recordo que fos especialment dur emocionalment parlant, potser perquè en perspectiva tot es veu diferent i l’angoixa s’oblida… Però sí que a partir del batxillerat vaig saber el que era estudiar de veritat i “clavar els colzes” a la taula. També recordo molts i molts nervis els dies abans de les PAU i el camí en el metro fins arribar el lloc on van fer els exàmens de les PAU, allò sí que era angoixa. En el meu cas, però, no vaig patir insomni.

 

10.  Ens podries donar algun consell?

Que aprofiteu molt tot el temps que us queda a l’institut, estudieu per treure una bona nota a la Selectivitat, però sobretot gaudiu molt de les amigues i dels amics també, ja que us podeu recolzar i desfogar mútuament. Crec que aquestes amistats que fas a l’institut s’han de cuidar, ja us he dit que en el meu cas avui dia encara estem molt unides.

 

11.  Quin missatge li donaries al teu jo de batxillerat?

El meu jo de batxillerat li diria que no es distregui tant amb el "messenger" que hi havia aleshores, que estudiï, perquè valdrà la pena.

 

Procurarem seguir els teus consells, Sígrid. 

Moltes gràcies per l'estona que ens has dedicat! 

_________________________________________________