diumenge, 13 de març de 2022

DÍDAC MUÑOZ, Filòleg, actualment professor de Llengua catalana i Història a Nostra Senyora del Mar


La Claudia Galán i la Laura Llamas, des de l'assignatura de Cultura 

Audiovisual de primer de Batxillerat, ens presenten en aquesta entrevista

l'exalumne del Dalí Dídac Muñoz, actualment professor a 

l'escola pratenca de Nostra Senyora del Mar . 

___________________________________________________________

 

M’agrada molt la meva feina, disfruto ensenyant.


__________________________________________



1- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Actualment, tinc 39 anys. He viscut al Prat de Llobregat tota la meva vida, vaig estudiar aquí la primària i la secundària i, de fet, ara treballo aquí també. Vaig acabar els meus estudis al Dalí l’any 2000.

 

2- Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

A l'acabar els meus estudis al Dalí, vaig estudiar Filologia Catalana, que és el que volia fer, a la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, vaig posar com a opcions la Universitat de Barcelona i la de Girona també, i em van agafar finalment a l'Autònoma, la meva primera opció, on vaig estudiar tota la carrera. 

 

3- Quins propòsits acadèmics i/ o laborals tenies quan hi eres?

Quan era estudiant del Dalí ja tenia molt clar que volia estudiar Filologia Catalana,; en canvi, no vaig saber que em volia dedicar a la docència fins que estava a la universitat, quan vaig començar a treballar en una acadèmia fent classes de repàs. Sempre havia sigut una possibilitat, tot i que m'atreia també molt la investigació lingüística i literària.

 

4- Has acabat fent el que volies?

Sí, des que vaig estar exercint com a professor a l’acadèmia, vaig tenir aquest objectiu molt clar fins aconseguir-ho. 

 

5- De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?

Actualment treballo com a professor de secundària a l’escola Nostra Senyora del Mar. Hi ensenyo català i història a 4t d’ESO. Des d’aquest any també estic exercint com a Cap d’estudis, que és una feina més de coordinació i organització. M’agrada molt la meva feina, disfruto ensenyant.

 

6- Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com? 

Sí, m’ha ajudat molt tant acadèmicament com personalment. El Dalí va ser una experiència molt bona per mi, sempre dic que no tinc cap queixa. Avui dia, me'n recordo de gairebé tots els professors, com per exemple la Montse Térmens i la Mercè Pena, que van ser les meves professores de matemàtiques i van tenir molta paciència amb mi; l’Olga Pena, que em donava anglès; el Jordi Segarra, la Isabel Noguera, la Laura Font, la Isabel Peinado, que m’ensenyava Grec; l’Adolfo, el Valentí, el Pedro, la Mariàngels, el Manolo, la Mari Ángeles Campillos… Tots ells em van ajudar a triar i a desenvolupar la curiositat que jo tenia. Sempre he sigut una persona molt curiosa i crec que ells van saber treure profit de tot això.

 

7- Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Ja ho he dit, que per mi el Dalí va ser una experiència molt bona, i clar que tinc moltes anècdotes. Una de les que més me'n recordo és la construcció de la bassa, la qual vam començar a primer de BUP i vam treballar fins acabar-la. Molts estudiants vam col·laborar a fer el forat i a posar la lona perquè s’hi pogués posar l’aigua dintre. És una anècdota molts bonica, ja que jo visc a prop del Dalí i a la nit escolto el soroll que fan les granotes. També quan passo per la porta i veig la bassa és una satisfacció per mi, ja que penso que vaig col·laborar a fer-la.


Una altra anècdota a destacar va ser quan estàvem a classe de la meva professora preferida, la Isabel Monforte. Per a mi ella va ser una inspiració i un model a seguir i m’agradaria pensar que algun dia els meus alumnes pensessin en mi com jo penso en ella.


Tenia classe amb ella a última hora els divendres a segon de Batxillerat, recordo que pels meus companys i per a mi era un plaer que arribés aquella hora; recordo que després d'un quart d’hora de classe, en una explicació, la Isabel va posar un exemple i va dir: “És com si ara ens aixequem tots i marxem perquè és l’hora” i una companya que estava una mica despistada es va aixecar, va agafar la motxilla, es va posar l’abric i al veure que ningú s'aixecava per anar-se'n, tots vam començar a riure. Per últim, també tinc un bon record de l’Antonio Ezpeleta, que crec que ha marxat fa poc, i quan s’ajuntava amb el Joan Filigrana, el professor de català, me'n recordo fins i tot de plorar de riure quan explicaven les seves batalletes i les històries de la mili. 




 

8- Què és el que més t'agrada del teu treball? 

Del meu treball m’agrada tot. Ensenyar és la meva vocació i tant de bo que algun dia els meus alumnes em puguin admirar tant com jo admiro a alguns dels excel·lents professors que he tingut.  

 

9- Com vas decidir que volies ser professor? 

La docència sempre em va cridar l’atenció però, com ja he explicat anteriorment, em vaig decantar per aquesta professió a la Universitat. 

 

10- Quina era la teva assignatura preferida? 

La meva assignatura preferida va ser Literatura Catalana, de la Isabel Monforte. Ha sigut la meva preferida durant tota la meva vida. Li he de donar les gràcies, sobretot pel to i la profunditat amb què feia les classes. Avui dia, encara guardo els seus apunts, dossiers i llibres i, de tant en quan, els miro per preparar les meves classes. 



Doncs moltíssimes gràcies per l'estona que ens has dedicat, Dídac. I no volem acabar 

aquesta entrevista sense oblidar-nos de donar-te les gràcies

per haver estat sempre i en tot moment un professor tan dedicat a la teva

feina i tan comprensiu amb nosaltres, que vam ser alumnes teves a Nostra

Senyora del Mar. Vas marcar moments inoblidables en les nostres 

vides que mai no oblidarem. 


Moltíssimes gràcies, Dídac! 


_________________________________________________________


________________________________________________


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada