dilluns, 21 de febrer de 2022

Juan Carlos Vidal, Integrador Social

 

La Daniela Medina Tena i la Paula Bolaños Tena

alumnes de Cultura Audiovisual de BTX, ens presenten 

en aquesta entrevista Juan Carlos Vidal. .

____________________________________________________________


 Penso que també és bo que en un futur mai deixem d'estudiar, ja que sempre hem d'estar actius; a mi no m'agrada estancar-me en res, vull saber les últimes notícies. Sí, m'agrada més anar provant de diferents llocs i no descarto en un futur continuar estudiant per seguir avançant

 


Juan Carlos Vidal, en un moment de l'entrevista

________________________________________________________

 

1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar els meus estudis als 17 anys (vaig entrar al Dalí a 4t ESO); ara tinc 27 i visc al Prat del Llobregat. Han passat ja deu anys des que estava aquí!

 

2.  Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (estudis, feina…)

Quan vaig acabar els estudis al Dalí, em vaig treure el curs de Tripulant de cabina; després el títol de monitor de temps lliure i finalment he acabat d’estudiar el cicle superior d’Integració Social.

 

3. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan estaves estudiant a l'institut?

Quan estava al Dalí, vaig entrar cegament al batxillerat, ja que d'aquesta manera em donava dos anys de marge per saber a què em volia dedicar de debò de cara al futur. Però de fet sempre he volgut estudiar Integració Social, però en aquells moments jo sabia que psicològicament encara no estava preparat per tirar endavant aquells estudis. Sí, en les meves anades i tornades no em decidia amb el que volia estudiar però com que m'agrada molt viatjar em vaig apuntar als estudis que em permetien obtenir el carnet de Tripulant de Cabina. Finalment, quan ja vaig creure que estava psicològicament preparat, va ser quan em vaig treure el cicle superior d'Integració Social.

 

4. Has acabat fent el que volies?

Realment si per mi fos, mai acabaré de fer el que jo vull fer, en el sentit que ara que he acabat d'estudiar el cicle superior d'Integració social no vull que s'acabi l'etapa d'estudiar. Penso que també és bo que en un futur mai deixem d'estudiar, ja que sempre hem d'estar actius. No m'agrada estancar-me en res, vull saber les últimes notícies, m'agrada més anar provant de diferents llocs i no descarto en un futur continuar estudiant per seguir avançant

 

5. Actualment en què treballes? T’agrada?

Actualment treballo com a Integrador Social en un centre de salut mental. La meva funció és fer que les persones que s'hi han d'estar siguin autosuficients i que puguin viure amb autonomia. I també us vull dir que sobretot també els faig riure molt, que és una cosa que m’agrada molt.

 

I sí que m’agrada el meu treball, tot i que em podria agradar encara més. Tu treballes segons uns criteris que et dona l’empresa i, si hi estàs d’acord, els pots seguir, o si no, pots seguir tu la teva pauta. Jo segueixo la meva pauta, encara que no a tots els agradi, ja que sempre has de ser fidel als teus principis i pensar en què seria el millor per a l'usuari. I això és el que intento fer. 

 

6. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal?

Sí, sí que ho he sentit així. Ja que quan tu estàs en el Dalí, et fa plantejar-te molts aspectes de la vida personal i acadèmica. Però també us he de dir que m’he adonat que molta gent s’ha quedat enrere per culpa del sistema educatiu, ja que aquest no dona moltes vegades suport a gent que no es troba dins d’uns paràmetres concrets. I un hagués pogut ser jo, però gràcies al suport rebut no va ser així. 

En el que estic treballant ara, per exemple, intento no deixar enrere a ningú, ja que penso que tots tenim cabuda en aquest món i que el que treu un 5, no és menys que el que treu un 10.

 

 

7. Tens algun record especial en la teva estada al Dalí?

Sí, recordo el setembre de 2010, el primer dia del curs; aquell dia vaig sentir una abraçada molt forta. Era el meu primer dia després d'un estiu una mica, força, dificultós. Tota la gent o almenys els més apropats a mi es van preocupar per mi i em van fer saber que hi eren, que eren a prop, i que m'ajudarien en tot el que poguessin. I ajuda, per mi, és molt bonic. a ajudar amb tot el possible, i això d'ajudar per mi és molt bonic.

 

8. Li donaries un consell al teu jo de fa 10 anys?

Segurament sí; li diria que no es preocupi, que no passa res per no arribar a les metes i als objectius que et demanen i que sobretot tingués paciència amb ell mateix, ja que al final et vas trobant amb bones persones que et fan la vida més fàcil i t'indiquen molt bé el camí pel qual vols seguir caminant. Li demanaria també que tingués paciència, que s'estimés a ell mateix i que no llancés mai la tovallola perquè encara que li diguin que no pot, sí que pot, i molt.

 

Moltíssimes gràcies per l'entrevista, Juan Carlos! 

Ha estat un plaer escoltar-te i que ens hagis atès aquí, al pati del Dalí,

on vas estudiar. 


____________________________________________________


 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada