L'Álex Gómex i l'Hugo Parra ens apropen en aquesta entrevista
la Diana Tolosa, una exalumna que recorda amb afecte
els sis anys que va passar al Dalí
_____________________________________________
La Diana Tolosa en l’actualitat a la gestoria on treballa
Hola Diana, primer de tot gràcies per
permetre’ns aquesta entrevista, esperem que no se’t faci massa pesada.
No, tranquils, endavant!
Ara et farem unes preguntes que tenim
preparades per a tu. La primera, quin any vas acabar els teus estudis al Dalí?
Quants anys tens ara i on vius?
Bé, doncs jo ja fa temps que vaig deixar d’estudiar aquí, va ser al 2010. I bé, ara tinc 29 anys i encara visc al Prat; de fet, de vegades passo per davant del Dalí i me’n
recordo de quan hi estudiava.
Què vas fer només acabar els teus
estudis al Dalí?
El que vaig fer va ser anar a la Universitat perquè m'arribava la nota
i tenia ganes d'anar-hi. Llavors vaig fer la carrera de Relacions Laborals i els
primers anys no, però els últims vaig combinar els matins d’estudi amb la feina que feia a les tardes ja que vaig començar a treballar. Haig de dir que en aquell
moment no tenia temps per res ja que després també havia d’estudiar a casa.
Quins propòsits acadèmics o laborals
tenies quan estudiaves al Dalí?
Sincerament
no tenia ni idea del que volia fer, no havia decidit res i ni tan sols tenia clar el batxillerat
que havia escollit. De fet, jo vaig fer el batxillerat social perquè era més de
lletres i he acabat fent una carrera que és més de números. Per això crec que
és molt difícil tenir les idees clares en aquesta època de la teva vida en què ets molt jove encara, perquè pots canviar
molt fàcilment d’opinió.
Has acabat fent el que volies?
Sí, la
veritat és que sí, tot i que em va costar decidir-me, vaig acabar fent el que volia
i no me'n penedeixo.
De què treballes actualment? En què
consisteix la teva feina? T’agrada?
Doncs
treballo a una gestoria a L’Hospitalet. Hi faig diverses coses. Per exemple, m’encarrego de la
facturació de l’empresa i en general de tots els papers administratius i de tenir-ho tot
controlat i evitar cal problema. La veritat és que m’agrada molt.
Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en
el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?
Sí, crec
que m’ha ajudat molt. De fet, recordo els anys que hi vaig ser, com una molt bona època ja que tant
professors com companys sempre m’hi van fer sentir molt a gust durant els 6 anys
que vaig estar-hi estudiant l'ESO i el Batxillerat.
I ja que tens tants bons records del
Dalí, te'n recordes d’alguna anècdota?
Aviam, deixeu-me pensar un moment… Sí, de fet en recordo una que potser era amb l’Alba; ara
no la recordo exactament però sé que vam anar al Ribera Baixa a recitar uns
textos i que aquell dia m’ho vaig passar molt bé, és una experiència de la que
tinc un molt bon record.
I ara que estem parlant de
batxillerat, què recomanaries a la gent jove, fer batxillerat o un cicle?
Bé, d'entrada el
que es recomana més és fer batxillerat perquè adquireixes més coneixements globals
de diverses assignatures i pot servir per orientar l’alumne si no té clar
el que vol fer. Encara així, penso que si ho té molt clar i hi ha un cicle que li agradi
també sortirà ben preparat. El problema que trobo del batxillerat és que es
passen moltíssim amb la Selectivitat i de vegades sembla que cada any sigui més
difícil.
Com eren els professors del Dalí?
Els
professors m'agradaven molt, t’ajudaven en tot i fins i tot t'acompanyaven a la Selectivitat. Tinc un bon records d'ells!
Vas notar algun canvi de 4t ESO a 1r
Batxillerat?
Sí, es va notar i bastant durant tot el curs, es notava que era més difícil i sobretot a
la setmana dels exàmens; en aquesta setmana sí que veies el canvi realment!
Consells per als que comencem el Batxillerat?
Doncs sobretot agafar-se la feina de valent i durant la setmana d'estudis, estudiar i estudiar.
Va ser possible compaginar els
estudis amb la teva vida social?
Sí, mai
vaig tenir cap problema d’aquest tipus i tenia temps per tot el que volia fer.
Què és pitjor la universitat, o el
batxillerat?
En el meu cas, he trobat la universitat més difícil i complicada. També és cert que em vaig trobar amb el començament del Pla Bolonya i això ho va dificultar tot una mica més.
I fins aquí l'entrevista amb la Diana.
Ens fa contents haver-li fet reviure amb aquestes preguntes
tota una colla de records que tenia oblidats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada