diumenge, 6 de juny de 2021

MARTA COLOM, metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària

 



L'Elena Agüero, alumna de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat,

 ens presenta la Marta Colom, una exalumna del Dalí que ha acabat estudiant 

el que sempre li havia agradat: MEDICINA.


____________________________________________________________________





1.- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?


Vaig acabar el batxillerat al Salvador Dalí l'any 2011. Ara tinc 27 anys i visc al Prat



2.-Què vas fer només acabar els estudis al Dalí?(Estudis, feina)


En acabar el batxillerat vaig fer la Selectivitat i vaig entrar al Grau en Ciències Biomèdiques. De fet, primer tenia l'objectiu de fer la carrera de Medicina, però com que la demanda és molt alta i es necessita una nota de tall molt exigent, no vaig arribar-hi. Llavors vaig decidir fer un any d'aquest altre grau perquè tenia assignatures del primer curs similars a Medicina; també vaig repetir part de la selectivitat i així va ser que vaig entrar a Medicina amb algunes d'aquestes assignatures convalidades.



3.-Quins propòsits acadèmics i/o laborals tènies quan eres al Dalí?


Sincerament, no va ser fins a final de segon de batxillerat que vaig decidir fer Medicina. Sempre m'havia atret aquesta professió, però no m'hi havia acabat de decidir. Mentre vaig ser a l'institut, penso que el meu objectiu principal de cara al futur sempre va ser trobar un camí acadèmic i/o professional que em fes feliç a la vida.



4.-Has acabat fent el que volies?


Sí, finalment vaig estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, al campus de Bellvitge.



5.-De què treballes avui dia? En què consisteix la teva feina? T'agrada?

Sóc metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària. La residència és un període d'especialització posterior al grau en Medicina, al qual s'accedeix a través de l'examen MIR. Consisteix en un període de 4-5 anys durant el qual una metgessa s'especialitza en un àmbit en concret - en el meu cas, l'atenció primària. Durant aquesta residència vaig rotant per diferents serveis mèdics, tant a l'ambulatori com a l'hospital. M'agrada, tot i que és una etapa força dura, comporta cert nivell d'estrès, responsabilitat, treballar durant moltes hores seguides sense descans (les guàrdies)... Però al final, com qualsevol canvi al qual una persona s'enfronta, t'hi acabes acostumant i li acabes trobant el gust.






6.-Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?


I tant, molt. El millor que m'he endut del Dalí són les joies de professores i professors que hi ha a l'institut, alguns dels quals no només m'han ajudat a nivell acadèmic sinó a nivell personal, i són persones que duré sempre amb mi allà on vagi. També va ser una etapa molt bonica amb les meves companyes de classe tot i que va ser curta ja que només hi vaig cursar batxillerat, però va ser realment molt intensa, sempre que la recordo somric.




7.-Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?


De records, en tinc moltíssims... Recordo, per exemple, les llargues estones d'esbarjo que passàvem al sol, ja fos al mateix pati o anant a comprar l'esmorzar a l'avinguda Montserrat; també em recordo passant per una "pel·lícula" que vam haver de gravar per a un treball d'anglès i que actualment encara veiem de tant en tant amb les amigues. Mentre la veiem no podem parar de riure. També recordo, i molt, el meravellós premi de Carnaval que vam guanyar acompanyat de la sortida que vam fer a Port Aventura. Ara bé, sí que tinc present que el més maco d'aquell dia de Carnaval eren totes les estones que passàvem els dies abans, fent les disfresses, organitzant i preparant el ball. 

També recordo, com a anècdota, fer campana diverses vegades. Tot i que sona molt "rebelde", la veritat és que molts cops marxàvem a l'hora del pati i ens passàvem la resta del matí prenent xocolata calenta a l'Artesà mentre practicàvem exercicis de matemàtiques perquè teníem examen els dies propers! A més, un cop, vam fer campana perquè va nevar, i les amigues vam decidir sortir a "fugar-nos" de l'institut per a gaudir de la neu perquè ens feia por que a la tarda ja no en quedés... I va resultar que a la tarda va nevar deu vegades més!



8.-Quin record tens del primer mes de la pandèmia?


Un record molt amarg, tal com és per a la majoria de la gent, oi? Molta por i incertesa. Tot i que al principi no teníem ni idea que suposaria tants canvis a les nostres vides i durant tant de temps... Actualment, el problema ha evolucionat, a grans trets, de la por a una situació desconeguda, com era al principi, a la "fatiga pandèmica" que li diuen: ganes de recuperar el que era la nostra vida abans de la pandèmia.



9.- Quantes hores treballaves durant els primers mesos de la pandèmia? Descansaves algun dia?


Durant els primers mesos a totes les metgesses residents ens van cancel·lar les rotacions pels diferents serveis mèdics i ens van reubicar a Urgències. La feina consistia a fer uns 4 torns a la setmana de 12h (combinant uns dies el torn de dia, i altres el de nit). La resta de dies descansàvem. 


_________________________________________________________

Doncs fins aquí aquesta entrevista amb la Marta Colom. 

Moltíssimes gràcies!

___________________________________________________