dilluns, 10 de maig de 2021

ÒSCAR LORENZO, informàtic empresa d'energia elèctrica


 Tot i que no he seguit el camí que em proposava, he arribat al mateix destí i n’estic molt satisfet


 La Gisela Martín i la Lucía Mármol, alumnes de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat, ens presenten l’Òscar Lorenzo, exalumne del Dalí que tot i no haver fet el que havia plantejat, avui dia gaudeix plenament de la seva feina. 



1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius? 

Vaig acabar els meus estudis al Dalí el 1996. Ara tinc 42 anys i visc a Granollers. 

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? 

Quan vaig acabar els meus estudis, em vaig presentar a la Selectivitat; no estava del tot preparat, tot i que ho vaig voler intentar. El resultat no va ser del tot bo, i davant aquesta situació, tenia molt clar que no em podia quedar un any de braços creuats. En aquell moment, treballar no era una opció, ja que volia continuar els meus estudis cap a l’àrea d’informàtica. A través d’amics, em vaig informar dels cicles formatius de grau superior i va donar la casualitat que hi havia places disponibles pel curs que m’interessava. Per tant, m’hi vaig inscriure i, com que vaig compaginar el treball amb els estudis, vaig trigar una mica més en obtenir el títol. 

3. Quins propòsits acadèmics i laborals tenies quan hi eres?

Des del principi, tenia molt clar que m'apassionava molt el tema de la informàtica i que d’alguna manera on volia arribar era a estudiar una enginyeria informàtica. Per tant, la meva primera intenció era fer una carrera universitària, cosa que després no ha estat així. El que passa és que t’enganxa de vegades en algunes edats on no ets capaç de veure tota la importància que té el que estàs fent i no ets conscient que li has de dedicar una sèrie d’esforços que de vegades no estàs disposat a fer. El que va passar, doncs, és que la repetició de dos cursos i les dificultats per treure algunes assignatures bastant importants per la part informàtica em van impossibilitar fer una enginyeria. Així doncs, vaig tirar per un altre camí que em va permetre aconseguir una feina semblant a la que tenia en ment. 

4. Has acabat fent el que volies? Estàs satisfet amb els resultats que has obtingut? 

Sí, encara que ha sigut per uns camins que no tenia previstos inicialment, he arribat a fer allò que m’agrada. Considero que és molt important que la teva feina t’atregui i que li dediquis temps perquè realment t’interessa. Així mateix, penso que la teva única motivació no ha de ser el sou, atès que hi ha altres factors més influents. En conclusió, tot i que no he seguit el camí que em proposava inicialment, he arribat al mateix destí i n’ estic molt satisfet. 

5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? 

Ara mateix estic fent dues coses: porto vuit anys treballant en una empresa d’energia elèctrica, una de les més importants de Catalunya, ja que és una empresa que té 55.000 clients. Actualment m’encarrego de la responsabilitat infraestructural a nivell informàtic de tota l’empresa, és a dir, els servidors on s’instal·len aplicacions que després la resta de la gent fa servir per fer tots els processos de l’empresa, la lectura dels comptadors, tot el que s’utilitza per l’atenció al client, per fer un alta d’un contracte, per cercar informació… i les comunicacions que fan que tot això funcioni. Paral·lelament, des del 2011 tinc el meu propi negoci de serveis informàtics professionals per a empreses que, poc a poc, vaig fent créixer amb molt esforç i sacrifici. He fet projectes per a algunes empreses i també els faig el manteniment dels seus sistemes informàtics. Una part molt important del negoci és assessorar correctament els clients sobre el que necessiten. En poques paraules, faig de comercial, d'enginyer, d'administratiu i de tècnic! A finals d’aquest any deixaré de treballar com a assalariat i només em centraré en el meu negoci, que és un objectiu que tinc des de fa molts anys. 

6. Ha sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com? 

Sí, perquè a part de tot el que m’ha aportat a nivell acadèmic, també m’ha ajudat molt la part humana dels professors. Personalment, penso que quan et trobes baix d’ànims o sents que no arribes, és molt important sentir que tens el seu recolzament per tirar endavant. Així doncs, els coneixements obtinguts han sigut molts útils per a la meva vida i, de fet, crec que avui dia no hauria aconseguit tot el que tinc si hagués optat per fer formació professional, en comptes de cursar Batxillerat. 

7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota? 

En tinc moltes al cap, però sobretot me'n recordo d’una anècdota que vam viure amb l’Albert Montori, professor de Geologia. Cal destacar que ell, independentment de les classes que donava a l’institut, era herpetòleg i, a més, treballava a la Universitat de Barcelona. En aquells anys, la Generalitat organitzava els premis Cirit, que se'ls atorgava a aquells alumnes que feien algun treball d'investigació. Vam aprofitar l’oportunitat i ens vam presentar diversos companys amb l’Albert. Vam fer una aplicació multimèdia que parlava de la fauna i flora del Delta del Llobregat, sobretot estava centrada en els rèptils. Recordo que eren les onze de la nit i continuàvem a l’institut duent a terme la realització de l’aplicació. En concret, estàvem gravant la veu que explicava la informació de la fauna i, després d’estar una llarga estona gravant, ens vam adonar que el micròfon no estava connectat. En lloc d’emprenyar-nos, vam començar a riure, ja que després d’haver emprat una llarga estona no havíem aconseguit res. Ho recordo amb molt carinyo, perquè vam dedicar-hi moltes hores i aquest professor va ser una de les persones més properes durant la meva estada. Tot i que vaig viure grans moments, també vaig experimentar situacions no tan agradables, ja que com ja sabeu a l’institut hi ha vegades que passen coses que cal deixar de banda o oblidar-les. 

8. Segueixes mantenint contacte amb excompanys del Dalí? I amb professors? 

Amb alguns exalumnes sí, tot i que ara a causa de la distància em costa una mica més, ja que porto ja 17 anys vivint a Granollers i la majoria d’amics que tinc són del Prat. És veritat que hi ha dues o tres persones que anaven amb mi a classe amb les que ens veiem de tant en tant. A més, tenim un grup de WhatsApp i intentem no perdre el contacte, ja que realment hi ha gent amb qui tinc una molt bona amistat. Aquestes són les persones que recordes amb més estima, ja que són les primeres amb les que et comences a relacionar. Pel vessant dels professors, tot i que no tinc un contacte estret, a l’Albert el segueixo a les xarxes socials. A l’Alba, de fet, la vaig començar a seguir fa poc perquè de casualitat vaig veure unes fotos i quan la vaig seguir em va comentar tot això de l’entrevista. La veritat és que no amb gaires més… amb dos o tres professors de l’època d’una forma o d’una altra de tant en tant sí que hi ha algun missatge. Tinc pendent des de fa molt de temps de quedar amb alguns d’ells, però finalment les circumstàncies no ho han permès. 

9. Com t’has sentit durant la realització de l’entrevista? 

M'he sentit molt bé, crec que la teníeu molt ben preparada i, per tant, m´he trobat molt còmode. A més, algunes de les preguntes que m’heu fet m’han portat grans records de la meva estada a l’institut i sempre és agradable rememorar-los. 


_________________________________________________________


Finalment, l’Òscar ens ha fet arribar a la conclusió que és molt important esforçar-se, ja que malgrat que de vegades pensem que algunes coses no ens serviran per res a la nostra vida, sempre és millor aprendre-les, atès que més endavant en veuràs la utilitat. 


En resum, cal valorar el que ens ensenyen i prendre consciència que els consells dels docents poden ser crucials pel teu futur.

___________________________________________________



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada