diumenge, 30 de maig de 2021

VICENTE MACIÀ, "PIGMY", músic i dinamitzador cultural de la Capsa

 Les alumnes de Cultura Audiovisual, Gisela Martín i Lucía Mármol, ens presenten en Vicente  Macià, també conegut pel seu nom artístic, Pigmy. Com a breu resum abans de treballar amb  profunditat diversos aspectes del seu passat i present, cal saber qui és aquest exalumne del Dalí. En  Vicente, tot i haver format part durant molt de temps del grup musical Carrots, des del 2007  ha anat presentant els seus tres discs en solitari: Miniaturas, Hamsterdam i, l’últim,  Manifestación. Aquest darrer àlbum ha estat considerat un dels millors del 2020. 

_________________________________________________

En el següent enllaç es pot veure un reportatge que li van emetre a TV3 el 5 d'abril

d'aquest any 2021

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/vicente-macia-pigmy-de-nom-artistic-presenta-manifestacion-considerat-un-dels-millors-discs-del-2020/video/6093233/

______________________________________________


1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar l’any 1993. Ara tinc 46 anys i visc a Barcelona. 

La classe del Vicente posant al pati interior.

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

Només acabar em vaig matricular a l’Escola d’Arts i Oficis, on vaig estar tres anys fent pintura  mural i de cavallet. Alhora feia música i, una vegada vaig acabar el tema de les pintures vaig començar a treballar a La Capsa, on treballo avui dia. Durant tot aquest temps, he portat  en paral·lel aquesta feina amb la meva carrera musical. 

3. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?

Doncs la veritat és que em aquella època no tenia res clar; sabia que volia fer alguna cosa artística i  aquesta va ser la raó per la que vaig  triar el camí de la pintura, però no  tenia una vocació concreta.  No m’hauria imaginat mai arribar on  hi soc ara i realment és molt gratificant veure que encara que la meva vida actual no hagi estat la planejada d'entrada, he obtingut molts bons resultats.

Aquí teniu una imatge del "Pigmy" en l'actualitat



4. Has acabat fent el que volies? 


Sincerament sí, perquè he pogut continuar fent la meva carrera musical, treure els meus 

discos i, a part, tenir un treball com el de La Capsa, que està relacionat directament amb 

la música. També he d'esmentar l'aspecte social de la meva feina, ja que aquí ajudem 

músics que comencen, joves... persones que volen iniciar la seva carrera perquè tenen 

inquietuds musicals. 



5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Avui dia treballo a La Capsa com a dinamitzador cultural  i, a més de gestionar tot allò relacionat amb els locals d'assaig; també porto alguns projectes de dinamització de músics de la ciutat. Una de les meves tasques és agafar grups de joves i posar-los en contacte amb algun productor musical, de tal manera que treballin uns mesos amb ells i enregistrin algun disc als estudis de La Capsa i perquè finalment acabin en molts casos preparant concerts.

A més, també porto l'Almeuritme, un projecte que es fa cada any pel Dia de la Música al Prat de Llobregat. Hi participen músics de totes les edats amb l'objectiu de realitzar una peça conjunta i enregistrar un vídeo final.

Així, doncs, veient tots els projectes en els quals he participat i l'evolució de la meva carrera musical he de reconèixer que la meva feina m'agrada molt i que n'estic molt satisfet.

6. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i  personal? Com? 

Sí, és clar, no només els companys sinó també alguns professors. De fet, encara mantinc relació amb algun membre de l’equip docent. Em fa molta gràcia que, per exemple, un  professor que es diu Antonio Ezpeleta és seguidor del que faig musicalment i això per a mi  és com tancar un cercle. És cert que hi ha professors que et marquen més que d’altres, i  l’Antonio va fer que m’interessés moltíssim la literatura, la poesia… També una professora  anomenada Rosa que donava Història de l’Art va donar-me l’empenta que necessitava per apuntar-me a les pintures, perquè tot i que se’m donava força bé, jo mai m’ho havia  plantejat. 

Tot i que no he acabat sent pintor, considero que l’estudi no serveix només en un àmbit laboral  i tangible, sinó que va molt més enllà. Estudiar va bé, encara que després no et dediquis a allò  en concret. Tots els punts de vista i coneixements que adquirim ens serviran en algun moment  de les nostres vides. Podríem dir, doncs, que el Dalí va ser una molt bona base, tot i que jo  era un bon-mal estudiant! De vegades m'he penedit de no haver anat a la universitat, ja que  estic ben segur que allà hauria après moltes coses interessants. No obstant això, aquestes  coses es veuen amb el temps. Llavors és quan valorem el que els adults et deien quan tu encara no ho eres.  

7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna  anècdota? 

Doncs sí, en tinc unes quantes. Fa pocs dies vaig veure que al Dalí  vau celebrar Sant Jordi i em va venir a la ment un record molt especial.

Probablement us sembli estrany, però Sant Jordi al Dalí es continua celebrant exactament igual que a  la meva època, on diferents alumnes pujaven a l’escenari a fer qualsevol tipus d’actuació. Un any, el meu grup i jo vam  decidir participar-hi i així engrescar la festa una mica, i així  va ser! Recordo aquell dia amb molta il·lusió, ja que durant  aquells moments gaudia plenament del que m’apassiona: la música. 

Així doncs, el meu primer grup estava format pels meus  companys de classe i, com us podeu imaginar, aprofitàvem  qualsevol esdeveniment mitjanament important per apuntar-nos-hi i amb la nostra música animar l’ambient. 


El Vicente tocant al Dalí per la Castanyada del 1993

El seu grup tocant al pati interior. Sant Jordi 1994.  


________________________________________________



Finalment, volem donar les gràcies al Pigmy per cedir-nos no només la seva  col·laboració, sinó també una estona del seu temps per a la realització de l’entrevista,  tenint en compte que les agendes dels artistes com ell estan ben plenes!

___________________________________________________

dilluns, 10 de maig de 2021

ÒSCAR LORENZO, informàtic empresa d'energia elèctrica


 Tot i que no he seguit el camí que em proposava, he arribat al mateix destí i n’estic molt satisfet


 La Gisela Martín i la Lucía Mármol, alumnes de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat, ens presenten l’Òscar Lorenzo, exalumne del Dalí que tot i no haver fet el que havia plantejat, avui dia gaudeix plenament de la seva feina. 



1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius? 

Vaig acabar els meus estudis al Dalí el 1996. Ara tinc 42 anys i visc a Granollers. 

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? 

Quan vaig acabar els meus estudis, em vaig presentar a la Selectivitat; no estava del tot preparat, tot i que ho vaig voler intentar. El resultat no va ser del tot bo, i davant aquesta situació, tenia molt clar que no em podia quedar un any de braços creuats. En aquell moment, treballar no era una opció, ja que volia continuar els meus estudis cap a l’àrea d’informàtica. A través d’amics, em vaig informar dels cicles formatius de grau superior i va donar la casualitat que hi havia places disponibles pel curs que m’interessava. Per tant, m’hi vaig inscriure i, com que vaig compaginar el treball amb els estudis, vaig trigar una mica més en obtenir el títol. 

3. Quins propòsits acadèmics i laborals tenies quan hi eres?

Des del principi, tenia molt clar que m'apassionava molt el tema de la informàtica i que d’alguna manera on volia arribar era a estudiar una enginyeria informàtica. Per tant, la meva primera intenció era fer una carrera universitària, cosa que després no ha estat així. El que passa és que t’enganxa de vegades en algunes edats on no ets capaç de veure tota la importància que té el que estàs fent i no ets conscient que li has de dedicar una sèrie d’esforços que de vegades no estàs disposat a fer. El que va passar, doncs, és que la repetició de dos cursos i les dificultats per treure algunes assignatures bastant importants per la part informàtica em van impossibilitar fer una enginyeria. Així doncs, vaig tirar per un altre camí que em va permetre aconseguir una feina semblant a la que tenia en ment. 

4. Has acabat fent el que volies? Estàs satisfet amb els resultats que has obtingut? 

Sí, encara que ha sigut per uns camins que no tenia previstos inicialment, he arribat a fer allò que m’agrada. Considero que és molt important que la teva feina t’atregui i que li dediquis temps perquè realment t’interessa. Així mateix, penso que la teva única motivació no ha de ser el sou, atès que hi ha altres factors més influents. En conclusió, tot i que no he seguit el camí que em proposava inicialment, he arribat al mateix destí i n’ estic molt satisfet. 

5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? 

Ara mateix estic fent dues coses: porto vuit anys treballant en una empresa d’energia elèctrica, una de les més importants de Catalunya, ja que és una empresa que té 55.000 clients. Actualment m’encarrego de la responsabilitat infraestructural a nivell informàtic de tota l’empresa, és a dir, els servidors on s’instal·len aplicacions que després la resta de la gent fa servir per fer tots els processos de l’empresa, la lectura dels comptadors, tot el que s’utilitza per l’atenció al client, per fer un alta d’un contracte, per cercar informació… i les comunicacions que fan que tot això funcioni. Paral·lelament, des del 2011 tinc el meu propi negoci de serveis informàtics professionals per a empreses que, poc a poc, vaig fent créixer amb molt esforç i sacrifici. He fet projectes per a algunes empreses i també els faig el manteniment dels seus sistemes informàtics. Una part molt important del negoci és assessorar correctament els clients sobre el que necessiten. En poques paraules, faig de comercial, d'enginyer, d'administratiu i de tècnic! A finals d’aquest any deixaré de treballar com a assalariat i només em centraré en el meu negoci, que és un objectiu que tinc des de fa molts anys. 

6. Ha sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com? 

Sí, perquè a part de tot el que m’ha aportat a nivell acadèmic, també m’ha ajudat molt la part humana dels professors. Personalment, penso que quan et trobes baix d’ànims o sents que no arribes, és molt important sentir que tens el seu recolzament per tirar endavant. Així doncs, els coneixements obtinguts han sigut molts útils per a la meva vida i, de fet, crec que avui dia no hauria aconseguit tot el que tinc si hagués optat per fer formació professional, en comptes de cursar Batxillerat. 

7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota? 

En tinc moltes al cap, però sobretot me'n recordo d’una anècdota que vam viure amb l’Albert Montori, professor de Geologia. Cal destacar que ell, independentment de les classes que donava a l’institut, era herpetòleg i, a més, treballava a la Universitat de Barcelona. En aquells anys, la Generalitat organitzava els premis Cirit, que se'ls atorgava a aquells alumnes que feien algun treball d'investigació. Vam aprofitar l’oportunitat i ens vam presentar diversos companys amb l’Albert. Vam fer una aplicació multimèdia que parlava de la fauna i flora del Delta del Llobregat, sobretot estava centrada en els rèptils. Recordo que eren les onze de la nit i continuàvem a l’institut duent a terme la realització de l’aplicació. En concret, estàvem gravant la veu que explicava la informació de la fauna i, després d’estar una llarga estona gravant, ens vam adonar que el micròfon no estava connectat. En lloc d’emprenyar-nos, vam començar a riure, ja que després d’haver emprat una llarga estona no havíem aconseguit res. Ho recordo amb molt carinyo, perquè vam dedicar-hi moltes hores i aquest professor va ser una de les persones més properes durant la meva estada. Tot i que vaig viure grans moments, també vaig experimentar situacions no tan agradables, ja que com ja sabeu a l’institut hi ha vegades que passen coses que cal deixar de banda o oblidar-les. 

8. Segueixes mantenint contacte amb excompanys del Dalí? I amb professors? 

Amb alguns exalumnes sí, tot i que ara a causa de la distància em costa una mica més, ja que porto ja 17 anys vivint a Granollers i la majoria d’amics que tinc són del Prat. És veritat que hi ha dues o tres persones que anaven amb mi a classe amb les que ens veiem de tant en tant. A més, tenim un grup de WhatsApp i intentem no perdre el contacte, ja que realment hi ha gent amb qui tinc una molt bona amistat. Aquestes són les persones que recordes amb més estima, ja que són les primeres amb les que et comences a relacionar. Pel vessant dels professors, tot i que no tinc un contacte estret, a l’Albert el segueixo a les xarxes socials. A l’Alba, de fet, la vaig començar a seguir fa poc perquè de casualitat vaig veure unes fotos i quan la vaig seguir em va comentar tot això de l’entrevista. La veritat és que no amb gaires més… amb dos o tres professors de l’època d’una forma o d’una altra de tant en tant sí que hi ha algun missatge. Tinc pendent des de fa molt de temps de quedar amb alguns d’ells, però finalment les circumstàncies no ho han permès. 

9. Com t’has sentit durant la realització de l’entrevista? 

M'he sentit molt bé, crec que la teníeu molt ben preparada i, per tant, m´he trobat molt còmode. A més, algunes de les preguntes que m’heu fet m’han portat grans records de la meva estada a l’institut i sempre és agradable rememorar-los. 


_________________________________________________________


Finalment, l’Òscar ens ha fet arribar a la conclusió que és molt important esforçar-se, ja que malgrat que de vegades pensem que algunes coses no ens serviran per res a la nostra vida, sempre és millor aprendre-les, atès que més endavant en veuràs la utilitat. 


En resum, cal valorar el que ens ensenyen i prendre consciència que els consells dels docents poden ser crucials pel teu futur.

___________________________________________________



 

diumenge, 2 de maig de 2021

NIL MARÍ GARCÍA, responsable de producció i de projectes de màrqueting esportiu

 

En aquesta entrevista realitzada per Jan Fernández, el NIL MARÍ GARCÍA 

ens explica la seva estada al nostre institut, una estada curta 

però que li ha deixat petjada. 

___________________________________________________


"Va ser al Dalí on vaig recuperar les ganes de seguir estudiant i anar cap a l'àmbit esportiu directament."


El Nil en l'actualitat

_______________________________________________


1.- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí?


Vaig cursar-hi l’any 2007-2008, només 4rt de l'ESO


-- Quants anys tens ara?


Ara tinc 30 anys,


-- On vius?


A Barcelona.


2.- Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)


Vaig fer FPM d’esports, seguidament FPS també d’esports i, per últim, la carrera Universitària de Ciències de l’Esport a Blanquerna. Durant els 4 anys de carrera vaig estar treballant a Holistk, un centre de fisioteràpia, desenvolupant feines d’entrenament personal i de rehabilitació.


3.- Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?


El que tenia clar des de sempre era que volia dedicar-me al món de l’esport, però no sabia 100% a quin àmbit concret.


4.- Has acabat fent el que volies? 


Doncs sí, totalment.


5.- De què treballes actualment?


Actualment treballo com a responsable de producció i de projectes a una agència de màrqueting esportiu (LINE SPORTS AND ENTERTAINMENT). I més concretament, estic liderant dos projectes per marques que no tenen res a veure amb l’esport com són Nissan i Volkswagen; intento generar-los negoci a través d’accions publicitàries en l’àmbit esportiu.


-- En què consisteix la teva feina?


Per la part de producció, fer realitat els esdeveniments esportius que volem  desenvolupar. Des de la part estratègica del que ha de passar a l’esdeveniment juntament amb el Project Manager, assignació de tasques, contractació de proveïdors, i seguiment de muntatge fins el dia de la posada en escena.


En la part de Project Management, sóc la cara visible del client que compra el projecte.


Des de la venta, em centro en el desenvolupament del pressupost, en la gestió d’equip, a solucionar possibles incidències... També reporto al client els resultats finals, i li puc presentar nous projectes de renovació.


-- T’agrada?


Sí, molt.



El Nil a l'edat que era a l'institut



6.- Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?


Molt, moltíssim; en aquella època anava una mica perdut. I va ser al Dalí on vaig recuperar les ganes de seguir estudiant i anar cap a l'àmbit esportiu directament. Crec que és un institut que busca el millor per cada alumne, tractant de manera diferent cada persona segons les seves característiques personals
.




7.- Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?


La meva mare treballava a l'institut, bé, encara hi treballa. I penso que és impossible d’oblidar aquella època.  He de reconèixer que tinc molt bon record de tots el professors, en especial de la Montse Pérez, una professora de matemàtiques súper maca i compromesa que em va ajudar molt en aquelles èpoques complicades d’adolescent; també me'n recordo molt del professor de Física i Química, el Jordi Fórneas, que va ser el meu tutor. D'ell en tinc molt bons records, sobretot per la bona energia que transmetia i tot el que s’aprenia de les seves classes. I també no vull deixar de fer especial menció al Jordi Segarra, feia de l'Anglès una assignatura súper divertida. Si hagués fet aquestes classes durant tota l'ESO, ara mateix tindria un nivell molt més alt d’aquesta llengua.



Doncs moltes gràcies per haver compartit amb nosaltres el teu present i els records que guardes del Dalí!



_________________________________________________________