dimecres, 7 d’abril de 2021

PURI MORÓN, professora de Llengua Anglesa a l'INS Salvador Dalí

 

La Laura Sanz i l'Aina Brea de 1r de batxillerat i alumnes de Cultura Audiovisual ens presenten la professora de Llengua Anglesa Puri Morón, una antiga estudiant del nostre institut i que ara està exercint la professió just en el centre on va estudiar.  

_____________________________________________



La Puri Morón fent classe en l'actualitat


________________________________________________


Comencem l'entrevista!


 

  • La primera pregunta és... Quin any vas acabar els estudis? Quants anys tens ara? 

             

            Vaig acabar l’any 1995 amb 18. Ara tinc 43, és a dir, fa 25 anys...

 

  • Què vas continuar fent quan vas sortir del Dalí?

 

        Quan vaig acabar COU al Dalí, vaig començar a estudiar Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona. Vaig fer la carrera durant 4 anys i mig, i vaig tenir l’oportunitat d’anar a Southampton amb una beca Erasmus.

 

  •  Quins eren els teus propòsits acadèmics/laborals en aquell moment?

 

        La veritat és que no tenia clar que estudiar. Sempre m’han agradat les llengües estrangeres i també les matemàtiques! Sabia que volia continuar aprenent i estudiant, i fer alguna feina on pogués tenir contacte amb gent. Des de gairebé el principi de la carrera vaig començar a fer classes a acadèmies i així poc a poc vaig aprendre a fer de profe… A més, sempre m’ha agradat molt viatjar; així gairebé cada estiu universitari aprofitava per anar a algun país de llengua anglesa a treballar i continuar aprenent.


 

 


La Puri a la seva època d'estudiant al Dalí

 

 

  • Has acabat fent el que volies?


        Crec que mai he sabut el que volia amb certesa però sempre m’ha agradat el contacte amb la gent, la psicologia i les llengües estrangeres. Així que podríem dir que sí, la feina de professora necessita també una mica de psicologia… He estat treballant a un centre de formació de persones adultes durant 13 anys i allà he après la importància de la formació contínua al llarg de la vida. En aquests centres et trobes amb gent amb experiències de vida molt diferents i molt plenes, des de persones que decideixen estudiar quan tenen 20, 30 o fins i tot 40 anys; també t'hi pots trobar avis i àvies que no van poder accedir als estudis quan eren joves i també joves que no aconsegueixen acabar l’institut i allà troben una segona oportunitat.

 

  •  Quin és el teu treball actualment? T'agrada?

         

        Actualment, treballo com a professora d’anglès a l’Institut Salvador Dalí. Ha estat una gran sorpresa i casualitat retrobar-me aquí. Hi sóc des del curs passat i ha estat un gran canvi per a mi, molt enriquidor i ple de reptes. Trobo que en aquesta professió no s’acaba d’aprendre mai, és un aprenentatge constant. Diria que aquesta és de fet la gràcia, estar sempre en canvi i progressió contínua.

 

  • Si poguessis tornar enrere, tornaries a fer tot el que has fet des que vas sortir del Dalí fins ara? (en quant a estudis/treball )


        Jo crec que sí. He viatjat molt i he viscut a altres països, i això m’ha enriquit com a persona. He pogut aprendre altres idiomes i he treballat a llocs tan diversos com a un Zara a Alemanya o l’institut Cervantes d'Atenes. Han estat experiències molt engrescadores i estic molt contenta d’haver tingut aquestes oportunitats. Animo a tothom que tingui ganes d’experimentar que surti del seu país i provi coses noves. De fet, a alguns països, la majoria d’estudiants després del Batxillerat es prenen un any per viatjar, fer voluntariats al seu país o a l’estranger, i així poder trobar el que més els interessa abans de decidir els seus estudis posteriors. No és gens estrany trobar estudiants que no saben què volen fer després de l’institut i trobo que aquestes experiències ens ajuden a trobar-nos a nosaltres mateixos.

 

  • Creus que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal?


        Sí,  aquí vaig trobar-hi professors i professores que m’han ajudat molt i en guardo molt bon record. I ara és molt emocionant per a mi tenir com a companys/es a persones apassionades amb la seva feina com l’Eva García, l’Antonio Ezpeleta,...

 

 

  •  Tens algun record o anècdota especial al Dalí?

 

        Recordo molt les festes al gimnàs i els concerts al pati interior! Era una època en què molts alumnes tenien grups de música. Era fantàstic. També recordo un any que es recollien missatges anònims en una bústia i després es publicaven, era molt divertit! 

 

  •  T'agradaria repetir tota la teva etapa a l'institut?

 

        Sense dubte, ho tornaria a fer. Van ser només 4 anys (BUP i COU), però van ser intensos i vaig aprendre molt. Animo a totes les famílies que han de trobar un institut per als seus fills i filles a confiar en el Dalí, ja que de ben segur estaran molt ben acollits/des.

 

Moltes Gràcies!


___________________________________________________________________________

 

Com ens ha dit la Puri, la seva etapa al Dalí va ser molt bona, en conserva molts records i moments inoblidables que tornaria a repetir. Actualment és feliç fent el que fa, i això és el millor que ens hauria pogut dir. 


___________________________________________

P


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada