diumenge, 25 d’abril de 2021

ALBA QUIÑONES ESTERUELAS, professora de Llengua Castellana i aficionada al teatre

 


 

En aquesta nova entrevista de part de la Natalia Montenegro  i la Carla Baró coneixerem com és i com era l'exalumne, Alba Quiñones Esteruelas. Sabrem a què es dedica en l'actualitat, ens explicarà alguna anècdota de quan ella estava en al Dalí i moltes coses més. Disfruteu de l’entrevista;)


____________________________________________________

L'Alba en l'actualitat

__________________________________________________


  1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar els estudis al 2004, si no recordo malament. Tinc 34 anys i visc a Madrid.

 

  1. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

      Vaig començar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona.

 

 

  1. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?

Quan hi era, pensava només en fer teatre. Per aquest motiu, als vint anys vaig marxar a Madrid, vaig deixar la carrera de Filologia i vaig començar Art dramàtic.

 

  1. Has acabat fent el que volies?

Sí. Em vaig adonar que el teatre era la meva passió, però que en moltes ocasions les passions no són la feina ideal. Vaig tornar a la carrera de Filologia amb el propòsit de ser professora.


  1. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Soc professora de llengua castellana, i soc molt feliç. Faig teatre amb els companys de feina i amb els alumnes, he trobat el lloc ideal on ajuntar les dues coses que més m’agraden.

 

 

  1. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat  en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?


L'Alba en el viatge que va fer amb l'institut a Itàlia


I tant que m’ha ajudat! Recordaré sempre els meus professors de llengua castellana i catalana. Els meus referents: Antonio Ezpeleta, Joan Filigrana, Alba Sabaté, Isabel Monforte, Rosa Vallvé, Isabel Gutiérrez, i com no, la meva estimada Leonor. Soc el que soc perquè ells em van donar un boníssim punt de partida. A cada classe que dono, els tinc presents.


                                                        
                                                             Una altra imatge del viatge a Itàlia

                                                         

  1. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Sí, en tinc moltes. Crec que va ser una de les millors etapes de la meva vida. Recordaré sempre els carnestoltes, on sempre fèiem un concurs i ens ho passàvem súper bé. També recordo el final de curs de quart de l’ESO, on vaig posar música dels anys 60, 70 i 80, i els profes van ballar més que nosaltres. Recordo moltíssim les cançons del Jordi Segarra amb la guitarra i com em va ensenyar què era la bona música.


 ________________________________________________________________________

            

 

Fins aquí ha arribat l’entrevista amb l’Alba. Li volem donar les gràcies per ser tan amable amb nosaltres. La seva entrevista ens ha servit per obtenir un punt de vista diferent respecte al futur. Moltes gràcies!!!


_____________________________________________

diumenge, 18 d’abril de 2021

Pau Ruíz Esbrí, Politòleg


El Marc Godoy i el Denís Lorenzo, els dos alumnes de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat, ens presenten en aquesta entrevista el Pau Ruíz Esbrí. 


____________________________________________________

Si pogués retrocedir 10 anys a la meva vida i em fessin decidir sobre el meu futur  segur que aquest tornaria a passar pel Dalí si depengués de la meva voluntat. M’he topat amb gent més i menys preparada al llarg de la meva vida que havien estudiat  a instituts diferents al meu, però segur que cap té tants bons records com jo del que  va viure a la seva etapa i al cap i a la fi a nivell acadèmic el que vol aconseguir  alguna cosa s’hi esforça al màxim.

_____________________________________________________________________


El Pau en l'actualitat

1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On  vius? 

    

    Vaig néixer l’any 1997, per tant vaig acabar els estudis de batxillerat al Dalí al 2015,  l’any que vaig fer 18 anys. Ara en tinc 23 i visc al Prat de Llobregat, no m’he pogut emancipar tot i que ho tenia tot bastant avançat per fer-ho l’estiu passat, però la pandèmia de la Covid-19 va esguerrar-me els plans. No sempre he viscut a casa amb els pares. El 2019, un cop acabada la carrera universitària, vaig marxar a viure a  Madrid mentre cursava un màster i sens dubte viure sol et fa veure les coses des d’una altra perspectiva. 

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (estudis, feina)

Vaig estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra,  i al cap de 4 anys, un cop graduat, vaig decidir marxar a Madrid a fer el Màster en  Anàlisis Polític de la Universidad Complutense de Madrid. Des del primer moment  tenia clar que després del Batxillerat volia seguir estudiant anant a la universitat; en  cap moment em vaig plantejar aturar la meva vida acadèmica, ja que vaig pensar que això hagués hipotecat molt el meu futur: sense estudis és molt més complicat  trobar feina. 


    Pel que fa a la meva vida laboral, ja quan estava al Dalí treballava els caps de  setmana, com a Tècnic de Vela per la Federació Catalana de Vela al Centre de Vela  del Prat i al Port Olímpic des del 2013. Vaig seguir amb aquesta feina fins segon de  carrera, on vaig canviar a una de més regular i amb millors condicions econòmiques: vaig entrar a treballar com a Agent Administratiu cara al públic a l’aeroport per  l’empresa més important a nivell nacional en aquest sector: Iberia. Precisament, un  excompany del Dalí em va comunicar que buscaven gent per treballar i que el meu  perfil encaixaria; a més, em va comentar que les condicions eren molt bones i que el  sistema de torns em facilitaria poder estudiar mentre treballo, i era precisament el  que buscava: poder compaginar estudis i feina. 


3. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?


        Volia estudiar Periodisme, i és cert que ho podria haver fet perquè m’arribava la nota per cursar-ho en una universitat que tenia posada com a segona opció, però al final vaig decantar-me per estudiar Ciències Polítiques, la meva tercera opció, després de pensar-hi i parlar amb gent que treballava en ambdós sectors. Al final un politòleg  pot fer la feina d’un periodista (escriure al diari, ser locutor de ràdio,...), però no al revés. I de feina ..., doncs mai he tingut un propòsit fix; el que tinc clar és que he de treballar en un lloc que m’agradi. 


El Pau recollint el Premi Baldiri Reixac pel seu Treball de Recerca

sobre els Diables del Prat

4. Has acabat fent el que volies? 


    Aquesta és una pregunta molt difícil de contestar. Quan era petit volia ser bomber  (com molts nens i nenes) i no ho sóc; quan era més adolescent volia ser periodista i no ho sóc; i quan vaig fer els 18 anys volia ser politòleg i ho sóc. Així que penso  que valorant el desig de cada moment puc afirmar que he acabat fent el que volia,  a nivell acadèmic clar. Tinc 23 anys i puc lluir al meu currículum que tinc un grau  universitari i un màster a dues de les millors universitats de l’Estat, és un somni que  he fet realitat si a més tenim en compte que la matèria que he estudiat m’encanta. 

5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Actualment estic a l’atur, la meva última feina (administratiu a l’aeroport) s’ha vist  molt perjudicada per l’efecte devastador que ha tingut la pandèmia de la Covid19 en  el sector del turisme. Quan es recuperi una mica l’activitat em trucaran per tornar-hi, però ara estic buscant feina i tinc bastants fronts oberts per treballar a  l’Administració Pública, però si sóc sincer em costa veure’m treballant a una oficina  assegut i tancat durant tota la jornada laboral; qui em coneix sap que sóc una  persona molt activa, social i inquieta. Així que ara per ara estic buscant feina en  molts sectors perquè tinc ganes de conèixer què és realment el que m’agradaria dedicar-me al llarg de la meva vida, independentment del que he estudiat, ja que  penso que tot el que he estudiat ja té resultat en els coneixements que m’ha donat,  però potser pot passar que al final m’agradi treballar en un magatzem o qui sap si fent de  mestre, i no perquè he estudiat una cosa molt diferent no acceptaré treballar-hi.  


6. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i  personal? Com?


    6 anys de la meva vida els he passat al Dalí, així que és impossible que no hagi  après o m’hagi ajudat a formar-me acadèmica i personalment. Tot i així penso que  cal fer una diferenciació entre el Dalí com a institut (les seves instal·lacions, el seu  personal d’administració, els estudiants) i el Dalí com a ens més acadèmic (els  mètodes d’aprenentatge, el professorat, etc.), ja que sent sincer he après més del  primer que del segon. Al Dalí he après a sobreviure, tampoc ho portem al caràcter  dramàtic però és així, m’ha ajudat a tenir més facilitat per relacionar-me amb els  meus companys, a cooperar-hi i a fer equip per un objectiu comú, a saber  estar d’una manera o d’una altra davant diferents situacions i sobretot a fer i desfer  tot el que estava al meu abast per aconseguir la fita que volia. El Pau que va afrontar  el primer repte que va tenir al Dalí i el darrer és molt diferent com a persona, per la  manera d’entendre les coses i amb una visió molt més completa, sota el meu punt  de vista millor... 


    No s’ha de deixar de banda tot l’aprenentatge del que em va dotar el Dalí, sobretot  a Batxillerat, i encara més en l’esprint final cap a la selectivitat. El Dalí per a mi és tot  un referent al Prat i sempre que puc l’he recomanat perquè els resultats de les PAU  així afirmen any rere any que és capdavanter a nivell acadèmic. Però un cop arribes a la universitat pots adonar-te que hi ha molta gent millor preparada que tu i es  donen lliçons per explicades que tu no n’has sentit parlar, el que pot acabar fent que  si no saps buscar-te la vida acabis força perdut i és frustrant si no depèn de tu. 

7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna  anècdota? 

    

    Evidentment de qualsevol experiència que he viscut al llarg de la meva vida sempre  et queden records bons i uns que no tant. Del Dalí em van quedar molts bons  records, sobretot de les vivències amb els companys perquè teníem una classe molt  unida (tot i que a vegades això acabes desgastant alguns professors), també em  quedo amb un gran record d’aquells professors que saben valorar-te i no únicament  per la nota que treus en el seu examen. També valores molt el punt en què el Dalí  surt del seu edifici, les vivències que vaig poder viure amb el gegant de l’institut  durant l’etapa en que vaig liderar l’equip que el portava i sobretot amb l’Alba Sabaté quan vam compartir l’entrega dels Premis Ciutat del Prat 2013. Penso que l’educació  sovint ha de sortir de les seves fronteres físiques (l’edifici de l’institut) per poder  demostrar als alumnes la importància del que estan aprenent i que al dia de demà  els serà útil en el seu dia a dia, estudiar sense ganes no té cap bon resultat.  


    Del Dalí també recordo les seves activitats fora de l’aula, com pot ser la celebració  del Carnaval, i que penso que el fan un institut amb nom propi al municipi, la qual cosa diu molt  de la qualitat que té en l’interior i de la feina de l’equip humà que el gestiona (almenys en la meva època). Em resulta impossible quedar-me amb una anècdota, però tinc grans records de quan em van deixar a càrrec de l’equip tècnic de so o de  l’actuació de Diables que vam realitzar durant un intercanvi amb alumnes anglesos. 


    Sens dubte els records que tinc son positius, els negatius s’acaben oblidant perquè  no fan cap bé a ningú i dir-los ara seria remoure mals records. 

8. Alguna cosa més?  


    Si pogués retrocedir 10 anys a la meva vida i em fessin decidir sobre el meu futur  segur que aquest tornaria a passar pel Dalí si depengués de la meva voluntat. M’he topat amb gent més i menys preparada al llarg de la meva vida que havien estudiat  a instituts diferents al meu, però segur que cap té tants bons records com jo del que  va viure a la seva etapa i al cap i a la fi a nivell acadèmic el que vol aconseguir  alguna cosa s’hi esforça al màxim. Jo mai he estat un alumne de notes excel·lents,  però he aprovat totes les assignatures que he cursat des de petit fins al màster  universitari i sé de molts alumnes que aprovant amb excel·lents al Batxillerat no han  passat de segon curs de carrera; això hauria de servir per fer valorar el tractament  que fan certs professors d’alguns alumnes, però penso que és més un problema del  sistema i dels mètodes d’ensenyament basats en els resultats i les notes que no pas  de l’institut i del seu equip humà, venen de molt més a dalt però obro la porta  mostrant la meva plenament disposició per ajudar si de mi depèn.


______________________________________________________________________


I fins aquí aquesta presentació del Pau Ruíz Esbrí.

Moltíssimes gràcies!


________________________________________________________________




dimecres, 7 d’abril de 2021

PURI MORÓN, professora de Llengua Anglesa a l'INS Salvador Dalí

 

La Laura Sanz i l'Aina Brea de 1r de batxillerat i alumnes de Cultura Audiovisual ens presenten la professora de Llengua Anglesa Puri Morón, una antiga estudiant del nostre institut i que ara està exercint la professió just en el centre on va estudiar.  

_____________________________________________



La Puri Morón fent classe en l'actualitat


________________________________________________


Comencem l'entrevista!


 

  • La primera pregunta és... Quin any vas acabar els estudis? Quants anys tens ara? 

             

            Vaig acabar l’any 1995 amb 18. Ara tinc 43, és a dir, fa 25 anys...

 

  • Què vas continuar fent quan vas sortir del Dalí?

 

        Quan vaig acabar COU al Dalí, vaig començar a estudiar Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona. Vaig fer la carrera durant 4 anys i mig, i vaig tenir l’oportunitat d’anar a Southampton amb una beca Erasmus.

 

  •  Quins eren els teus propòsits acadèmics/laborals en aquell moment?

 

        La veritat és que no tenia clar que estudiar. Sempre m’han agradat les llengües estrangeres i també les matemàtiques! Sabia que volia continuar aprenent i estudiant, i fer alguna feina on pogués tenir contacte amb gent. Des de gairebé el principi de la carrera vaig començar a fer classes a acadèmies i així poc a poc vaig aprendre a fer de profe… A més, sempre m’ha agradat molt viatjar; així gairebé cada estiu universitari aprofitava per anar a algun país de llengua anglesa a treballar i continuar aprenent.


 

 


La Puri a la seva època d'estudiant al Dalí

 

 

  • Has acabat fent el que volies?


        Crec que mai he sabut el que volia amb certesa però sempre m’ha agradat el contacte amb la gent, la psicologia i les llengües estrangeres. Així que podríem dir que sí, la feina de professora necessita també una mica de psicologia… He estat treballant a un centre de formació de persones adultes durant 13 anys i allà he après la importància de la formació contínua al llarg de la vida. En aquests centres et trobes amb gent amb experiències de vida molt diferents i molt plenes, des de persones que decideixen estudiar quan tenen 20, 30 o fins i tot 40 anys; també t'hi pots trobar avis i àvies que no van poder accedir als estudis quan eren joves i també joves que no aconsegueixen acabar l’institut i allà troben una segona oportunitat.

 

  •  Quin és el teu treball actualment? T'agrada?

         

        Actualment, treballo com a professora d’anglès a l’Institut Salvador Dalí. Ha estat una gran sorpresa i casualitat retrobar-me aquí. Hi sóc des del curs passat i ha estat un gran canvi per a mi, molt enriquidor i ple de reptes. Trobo que en aquesta professió no s’acaba d’aprendre mai, és un aprenentatge constant. Diria que aquesta és de fet la gràcia, estar sempre en canvi i progressió contínua.

 

  • Si poguessis tornar enrere, tornaries a fer tot el que has fet des que vas sortir del Dalí fins ara? (en quant a estudis/treball )


        Jo crec que sí. He viatjat molt i he viscut a altres països, i això m’ha enriquit com a persona. He pogut aprendre altres idiomes i he treballat a llocs tan diversos com a un Zara a Alemanya o l’institut Cervantes d'Atenes. Han estat experiències molt engrescadores i estic molt contenta d’haver tingut aquestes oportunitats. Animo a tothom que tingui ganes d’experimentar que surti del seu país i provi coses noves. De fet, a alguns països, la majoria d’estudiants després del Batxillerat es prenen un any per viatjar, fer voluntariats al seu país o a l’estranger, i així poder trobar el que més els interessa abans de decidir els seus estudis posteriors. No és gens estrany trobar estudiants que no saben què volen fer després de l’institut i trobo que aquestes experiències ens ajuden a trobar-nos a nosaltres mateixos.

 

  • Creus que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal?


        Sí,  aquí vaig trobar-hi professors i professores que m’han ajudat molt i en guardo molt bon record. I ara és molt emocionant per a mi tenir com a companys/es a persones apassionades amb la seva feina com l’Eva García, l’Antonio Ezpeleta,...

 

 

  •  Tens algun record o anècdota especial al Dalí?

 

        Recordo molt les festes al gimnàs i els concerts al pati interior! Era una època en què molts alumnes tenien grups de música. Era fantàstic. També recordo un any que es recollien missatges anònims en una bústia i després es publicaven, era molt divertit! 

 

  •  T'agradaria repetir tota la teva etapa a l'institut?

 

        Sense dubte, ho tornaria a fer. Van ser només 4 anys (BUP i COU), però van ser intensos i vaig aprendre molt. Animo a totes les famílies que han de trobar un institut per als seus fills i filles a confiar en el Dalí, ja que de ben segur estaran molt ben acollits/des.

 

Moltes Gràcies!


___________________________________________________________________________

 

Com ens ha dit la Puri, la seva etapa al Dalí va ser molt bona, en conserva molts records i moments inoblidables que tornaria a repetir. Actualment és feliç fent el que fa, i això és el millor que ens hauria pogut dir. 


___________________________________________

P