1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
Vaig néixer l’any 1997, per tant vaig acabar els estudis de batxillerat al Dalí al 2015, l’any que vaig fer 18 anys. Ara en tinc 23 i visc al Prat de Llobregat, no m’he pogut emancipar tot i que ho tenia tot bastant avançat per fer-ho l’estiu passat, però la pandèmia de la Covid-19 va esguerrar-me els plans. No sempre he viscut a casa amb els pares. El 2019, un cop acabada la carrera universitària, vaig marxar a viure a Madrid mentre cursava un màster i sens dubte viure sol et fa veure les coses des d’una altra perspectiva.
2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (estudis, feina)
Vaig estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra, i al cap de 4 anys, un cop graduat, vaig decidir marxar a Madrid a fer el Màster en Anàlisis Polític de la Universidad Complutense de Madrid. Des del primer moment tenia clar que després del Batxillerat volia seguir estudiant anant a la universitat; en cap moment em vaig plantejar aturar la meva vida acadèmica, ja que vaig pensar que això hagués hipotecat molt el meu futur: sense estudis és molt més complicat trobar feina.
Pel que fa a la meva vida laboral, ja quan estava al Dalí treballava els caps de setmana, com a Tècnic de Vela per la Federació Catalana de Vela al Centre de Vela del Prat i al Port Olímpic des del 2013. Vaig seguir amb aquesta feina fins segon de carrera, on vaig canviar a una de més regular i amb millors condicions econòmiques: vaig entrar a treballar com a Agent Administratiu cara al públic a l’aeroport per l’empresa més important a nivell nacional en aquest sector: Iberia. Precisament, un excompany del Dalí em va comunicar que buscaven gent per treballar i que el meu perfil encaixaria; a més, em va comentar que les condicions eren molt bones i que el sistema de torns em facilitaria poder estudiar mentre treballo, i era precisament el que buscava: poder compaginar estudis i feina.
3. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?
Volia estudiar Periodisme, i és cert que ho podria haver fet perquè m’arribava la nota per cursar-ho en una universitat que tenia posada com a segona opció, però al final vaig decantar-me per estudiar Ciències Polítiques, la meva tercera opció, després de pensar-hi i parlar amb gent que treballava en ambdós sectors. Al final un politòleg pot fer la feina d’un periodista (escriure al diari, ser locutor de ràdio,...), però no al revés. I de feina ..., doncs mai he tingut un propòsit fix; el que tinc clar és que he de treballar en un lloc que m’agradi.
El Pau recollint el Premi Baldiri Reixac pel seu Treball de Recerca
sobre els Diables del Prat
4. Has acabat fent el que volies?
Aquesta és una pregunta molt difícil de contestar. Quan era petit volia ser bomber (com molts nens i nenes) i no ho sóc; quan era més adolescent volia ser periodista i no ho sóc; i quan vaig fer els 18 anys volia ser politòleg i ho sóc. Així que penso que valorant el desig de cada moment puc afirmar que he acabat fent el que volia, a nivell acadèmic clar. Tinc 23 anys i puc lluir al meu currículum que tinc un grau universitari i un màster a dues de les millors universitats de l’Estat, és un somni que he fet realitat si a més tenim en compte que la matèria que he estudiat m’encanta.
5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?
Actualment estic a l’atur, la meva última feina (administratiu a l’aeroport) s’ha vist molt perjudicada per l’efecte devastador que ha tingut la pandèmia de la Covid19 en el sector del turisme. Quan es recuperi una mica l’activitat em trucaran per tornar-hi, però ara estic buscant feina i tinc bastants fronts oberts per treballar a l’Administració Pública, però si sóc sincer em costa veure’m treballant a una oficina assegut i tancat durant tota la jornada laboral; qui em coneix sap que sóc una persona molt activa, social i inquieta. Així que ara per ara estic buscant feina en molts sectors perquè tinc ganes de conèixer què és realment el que m’agradaria dedicar-me al llarg de la meva vida, independentment del que he estudiat, ja que penso que tot el que he estudiat ja té resultat en els coneixements que m’ha donat, però potser pot passar que al final m’agradi treballar en un magatzem o qui sap si fent de mestre, i no perquè he estudiat una cosa molt diferent no acceptaré treballar-hi.
6. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?
6 anys de la meva vida els he passat al Dalí, així que és impossible que no hagi après o m’hagi ajudat a formar-me acadèmica i personalment. Tot i així penso que cal fer una diferenciació entre el Dalí com a institut (les seves instal·lacions, el seu personal d’administració, els estudiants) i el Dalí com a ens més acadèmic (els mètodes d’aprenentatge, el professorat, etc.), ja que sent sincer he après més del primer que del segon. Al Dalí he après a sobreviure, tampoc ho portem al caràcter dramàtic però és així, m’ha ajudat a tenir més facilitat per relacionar-me amb els meus companys, a cooperar-hi i a fer equip per un objectiu comú, a saber estar d’una manera o d’una altra davant diferents situacions i sobretot a fer i desfer tot el que estava al meu abast per aconseguir la fita que volia. El Pau que va afrontar el primer repte que va tenir al Dalí i el darrer és molt diferent com a persona, per la manera d’entendre les coses i amb una visió molt més completa, sota el meu punt de vista millor...
No s’ha de deixar de banda tot l’aprenentatge del que em va dotar el Dalí, sobretot a Batxillerat, i encara més en l’esprint final cap a la selectivitat. El Dalí per a mi és tot un referent al Prat i sempre que puc l’he recomanat perquè els resultats de les PAU així afirmen any rere any que és capdavanter a nivell acadèmic. Però un cop arribes a la universitat pots adonar-te que hi ha molta gent millor preparada que tu i es donen lliçons per explicades que tu no n’has sentit parlar, el que pot acabar fent que si no saps buscar-te la vida acabis força perdut i és frustrant si no depèn de tu.
7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?
Evidentment de qualsevol experiència que he viscut al llarg de la meva vida sempre et queden records bons i uns que no tant. Del Dalí em van quedar molts bons records, sobretot de les vivències amb els companys perquè teníem una classe molt unida (tot i que a vegades això acabes desgastant alguns professors), també em quedo amb un gran record d’aquells professors que saben valorar-te i no únicament per la nota que treus en el seu examen. També valores molt el punt en què el Dalí surt del seu edifici, les vivències que vaig poder viure amb el gegant de l’institut durant l’etapa en que vaig liderar l’equip que el portava i sobretot amb l’Alba Sabaté quan vam compartir l’entrega dels Premis Ciutat del Prat 2013. Penso que l’educació sovint ha de sortir de les seves fronteres físiques (l’edifici de l’institut) per poder demostrar als alumnes la importància del que estan aprenent i que al dia de demà els serà útil en el seu dia a dia, estudiar sense ganes no té cap bon resultat.
Del Dalí també recordo les seves activitats fora de l’aula, com pot ser la celebració del Carnaval, i que penso que el fan un institut amb nom propi al municipi, la qual cosa diu molt de la qualitat que té en l’interior i de la feina de l’equip humà que el gestiona (almenys en la meva època). Em resulta impossible quedar-me amb una anècdota, però tinc grans records de quan em van deixar a càrrec de l’equip tècnic de so o de l’actuació de Diables que vam realitzar durant un intercanvi amb alumnes anglesos.
Sens dubte els records que tinc son positius, els negatius s’acaben oblidant perquè no fan cap bé a ningú i dir-los ara seria remoure mals records.
8. Alguna cosa més?
Si pogués retrocedir 10 anys a la meva vida i em fessin decidir sobre el meu futur segur que aquest tornaria a passar pel Dalí si depengués de la meva voluntat. M’he topat amb gent més i menys preparada al llarg de la meva vida que havien estudiat a instituts diferents al meu, però segur que cap té tants bons records com jo del que va viure a la seva etapa i al cap i a la fi a nivell acadèmic el que vol aconseguir alguna cosa s’hi esforça al màxim. Jo mai he estat un alumne de notes excel·lents, però he aprovat totes les assignatures que he cursat des de petit fins al màster universitari i sé de molts alumnes que aprovant amb excel·lents al Batxillerat no han passat de segon curs de carrera; això hauria de servir per fer valorar el tractament que fan certs professors d’alguns alumnes, però penso que és més un problema del sistema i dels mètodes d’ensenyament basats en els resultats i les notes que no pas de l’institut i del seu equip humà, venen de molt més a dalt però obro la porta mostrant la meva plenament disposició per ajudar si de mi depèn.
______________________________________________________________________
I fins aquí aquesta presentació del Pau Ruíz Esbrí.
Moltíssimes gràcies!
________________________________________________________________
