diumenge, 21 de febrer de 2021

GLORIA VELOSO ALVARADO, treballadora d'Amazon



La GLORIA VELOSO parla
amb el Lluís Bartra i el Pablo Nieto
de la seva feina a Amazon,
dels anys que va estar al Dalí i dels propòsits
que encara
la fan seguir estudiant.

______________________

"Crec que tot és un aprenentatge per créixer i ser millor persona."

_____________________



La Gloria en el viatge que va fer a primer de Batxillerat a Itàlia


Quan vas entrar i quan vas sortir del Dalí? Quants anys tens ara? On vius?


Vaig entrar al Dalí amb 12 anys, el 2008 i vaig sortir-ne amb 19, després d’haver repetit 2n de Batxillerat al 2015. Ara mateix tinc 24 anys i visc a El Prat de Llobregat. 


Que vas fer després d’acabar el batxillerat al Dalí?


Vaig començar un cicle superior d’Activitats esportives a les Salines, que la veritat és que em va anar molt bé, i també mentre estudiava batxillerat vaig començar a treballa un Lidl i després també a l’Amazon.


Quins propòsits tenies abans?


Tenia el propòsit acadèmic de ser professora d’Educació física ja que és una cosa que sempre m’havia agradat, però avui ara tinc un altre objectiu a la vida. Tot ha canviat molt i m'he proposat ser funcionària de presons. 


Has acabat fent el que volies?


No, de moment no he acabat fent el que volia, però la vida de vegades és així, que hi farem. Tot arribarà.



                                                               Una altra fotografia del viatge a Itàlia


De que treballes actualment? T’agrada?


Actualment treballo a Amazon, on és tot treball en cadena i molt mecànic, és molt difícil d’explicar. us puc dir que bàsicament treballem amb paquets, i on jo treballo ens encarreguem de fer arribar aquests els paquets a Mallorca. I sí, sincerament m’agrada molt el meu treball, m’agradaria arribar a ser supervisora, i espero que no tardin molt a fer-me'n. De moment, m’agradaria seguir amb aquest treball, però segueixo estudiant.

 


                                                 La Gloria, amb la jaqueta blava, treballant. 


Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?


Sincerament penso que el Dalí en general, sí que m’ha ajudat en el meus estudis encara que acadèmicament no tant. Si hi penso, crec que no hauria repetit segon de Batxillerat si m'hi hagués esforçat una mica més. També és cert, si penso en l'ESO, que tampoc em vaig esforçar prou, era una mica "boja" i jo sentia com alguns professors no em prenien del tot amb bona consideració. També aleshores jo tenia el mal costum de classificar la gent, i això no està bé, perquè et desmotiva. I tot és una bola que es va fent gran. Tu sents que et desmotiven, o que et veuen com la "xula" o la "boja", i deixes de tenir ganes d'estudiar. Hi ha moments en què sents que en comptes de motivar-te per estudiar i dir-te que pots aconseguir el que vulguis no acaben de fer-te costat. A mi crec que em va passar això.


Però he de dir que a nivell personal, el Dalí m'ha ajudat molt, perquè conservo amics i en aquell període de la meva vida, vaig fer moltes coses amb els meus companys que recordo. Em vaig sentir molt ajudada per tots ells.


En tens algun record especial?


Tinc molts records especials, i també és cert que moltes coses que fèiem no estaven bé, però us n'explicaré una que em va fer molta gràcia; un dia, unes companyes meves i jo estàvem al lavabo, érem quatre, i una d’elles, per fer-se la valenta, es va posar a fumar i ella deia que no passaria res, però de sobte va aparèixer un professor i va començar a cridar. Les meves companyes i jo ens vam amagar tancades al lavabo, i a les meves companyes sí que les va veure, però a mi no. Llavors van sortir i van picar a la porta del meu lavabo dient-me: "Vinga, Gloria, surt!". I jo vaig pensar, ja et val cabrona, i després d’haver sortit a sobre de tot el que vam fer que estava malament ens vam posar a córrer pel passadís i el professor ens va tornar a agafar i ens va demanar els nostres noms, i nosaltres vam donar els noms de les típiques que ho fan tot bé a classe. Ja ho veieu, una experiència. Al final, però, no va passar res. I tot va quedar en una anècdota per recordar.


Canviaries alguna cosa de la teva estada al Dalí?


No, ni com era, ni com sóc, ni res del que vaig fer, ho veig com una forma de madurar i al final t’ha ajudat a ser qui ets; hi ha gent que sí que ho ha passat malament, perquè es ficaven amb ells o perquè se'n reien; a mi, això no em va passar, i jo sé que sí que vaig fer coses malament, i amb els anys he hagut de demanar disculpes, però hi ha coses que quan ets petit no veus, i quan veus que ho fan 50 nois tu també creus que està bé. De totes maneres, hi ha coses bones, coses dolentes i crec que tot és un aprenentatge per créixer i ser millor persona. Vull pensar que aquesta és la intenció de tothom.


Valoraries positivament la teva estada al Dalí?


Sí, sí, de veritat; o sigui, independentment que al final cadascú agafa el seu camí com vol, a mi em va agradar molt la meva estada al Dalí, i vaig estar molt i molt a gust.


Retornaries als anys on estudiaves al Dalí?


Sí, m’encantaria, encara ara que ja tinc 24 anys parlo amb amigues que vam estar allà i riem molt; m’encantaria tornar-hi i tornar a fer les coses, i fer-les millor, i tornar a viure els moments que vam viure-hi.


Segueixes amb contacte amb els companys o professors que hi vas conèixer? 


Amb professors només amb 1, amb l’Alba Sabaté, amb qui vaig tenir una molt bona relació, i amb els companys sí, i encara tinc alguna bona amiga de l'institut com la Carla Castillejo, i més gent, amb la gent així no deixes de parlar-hi. Ja ho sabeu, d'amics de veritat n'hi ha molt pocs.  


_____________________________________


I fins aquí l'entrevista a la Gloria; esperem que continuï

gaudint de la vida com fins ara i

que aviat pugui assolir el somni de ser funcionària de presons.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada