diumenge, 28 de febrer de 2021

ASUN BURGOS, "Demand Planner" a Levi's

 

     La Paula Rodríguez i la Berta Sánchez, alumnes de primer de Batxillerat de Cultura Audiovisual, han tingut l'oportunitat d’estar en contacte amb l'exalumna Asun Burgos, per fer-li algunes preguntes per tal de conèixer la seva experiència i el seu pas per l’institut. 

    L'Asun va ser de les primeres alumnes que va estrenar el nostre institut i també per això ens ha agradat molt poder-hi parlar. 


"L'institut, a més a més de formar-te acadèmicament, 

el que ens ajuda és a créixer com a persones."

_____________________________________________

Comencem amb les preguntes!

 


-Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar l'any 1992, l'any de les Olimpíades de Barcelona, així que ja fa anys d'això. Actualment tinc 46 anys i segueixo vivint al Prat de Llobregat.

 

-Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina...)

Després del Dalí vaig continuar estudiant i vaig fer la Diplomatura d'Estadística a la UPC. Sóc de la generació que va estudiar l'E.G.B. i el C.O.U. i quan a la Universitat hi havia Diplomatures i Llicenciatures. Ens anomenen la Generació X!

Més tard, del 2000 al 2004, quan ja estava treballant, vaig fer la Llicenciatura d'Investigació i Tècniques de Mercat a la UOC (la Universitat Oberta de Catalunya). Ja ho veieu, les classes "online" fa molts anys que existeixen!

 

-Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan estudiaves al Dalí?

M'agradava molt la ciència, i de fet encara em continua agradant. No recordo tenir una vocació clara aleshores, però sí que tenia el propòsit de continuar estudiant per tenir millors oportunitats laborals. M'agradaven molt les Mates, la Física i la Química i la Biologia, tot i que les Llengües, la Filosofia o el Llatí també m'agradaven molt. De fet, a la Selectivitat, la millor nota la vaig treure en Llengua Castellana...curiós, si més no! També m'agradava molt Educació Física i em vaig plantejar durant un temps vincular la meva trajectòria professional al món de l'esport i estudiar INEF, el que avui dia és el Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.

 

-Has acabat fent el que volies?

Sí. He acabat estudiant el que m'agradava i els anys de la Universitat també els recordo amb enyorança. A més a més, he tingut la sort que els estudis m'han ofert l'oportunitat de poder escollir les feines que m'agradaven.

 

-De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?

Doncs fa només un parell de setmanes que he canviat de feina. Durant molts anys, vaig treballar a Levi's® desenvolupant diverses tasques en diferents departaments relacionades sempre amb l'Anàlisi de Dades del negoci i en Màrqueting. Ara he pogut tornar a Levi's®, en una posició en l'àmbit europeu com a "Demand Planner" on m'encarrego de la planificació de la demanda dels clients i l'assortiment a les botigues. I sí, haig de dir-vos que la feina que faig ara m'agrada molt, moltíssim.

 

-Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?

L'institut, a més a més de formar-te acadèmicament, el que ens ajuda és a créixer com a persones. A tenir uns valors fonamentals per la nostra vida adulta que són la base del que serem com a persones, en el nostre entorn d'amistats, familiar i laboral. El respecte, el treball en equip, l'esforç, el pensament crític, l'empatia i la gestió de les emocions són valors que els continuem construint i treballant a l'institut.

 

-Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Tinc un record del Dalí molt entranyable i sobretot perquè vam tenir la gran sort d'estrenar-lo! En els seus inicis, el nom de l'institut era el Prat II perquè el centre estava ubicat en el pati de l'institut Baldiri i Guilera en uns mòduls prefabricats. Així que, el canvi va ser molt beneficiós i una gran millora en les instal·lacions, tant com per recordar-se'n. Hi havia un pati immens, just on ara hi ha La Capsa. Tot aquest terreny on està l'estany i La Capsa eren dins de l'institut i es feia servir per fer les proves de resistència d'Educació Física.

Després de tots aquests anys, he pogut tornar a l'institut perquè el meu fill gran hi estudia. I hi ha records que tornen. Per exemple, m'he recordat que l'aula de Tecno que ara hi ha al pati era 'La Cantina' i podíem comprar l'esmorzar allà.

 

-I la darrera pregunta quin era el teu professor/a preferit? Som-hi! Mulla’t!

Recordo només el nom d'alguns dels profes que vaig tenir, com la Lourdes que va ser la meva tutora quan vam començar a primer i curiosament, també a COU, quan vam acabar. Era professora de Filosofia. I d'un profe de mates, en Miquel Dalmau, que després també vaig coincidir-hi a la Universitat. Recordo

l'Alba Sabaté que la vaig tenir un curs només. L'Eva i l'Adolfo no els vaig tenir com a professors, però sí que són dels coneguts.


_____________________________________

I fins aquí l’entrevista a l’Asun Burgos, moltíssimes gràcies pel teu respecte i entusiasme, estem molt agraïdes. Aquesta entrevista ens ha servit per obtenir un punt de vista respecte al nostre futur. Gràcies de nou!!!


________________________________________


 

diumenge, 21 de febrer de 2021

GLORIA VELOSO ALVARADO, treballadora d'Amazon



La GLORIA VELOSO parla
amb el Lluís Bartra i el Pablo Nieto
de la seva feina a Amazon,
dels anys que va estar al Dalí i dels propòsits
que encara
la fan seguir estudiant.

______________________

"Crec que tot és un aprenentatge per créixer i ser millor persona."

_____________________



La Gloria en el viatge que va fer a primer de Batxillerat a Itàlia


Quan vas entrar i quan vas sortir del Dalí? Quants anys tens ara? On vius?


Vaig entrar al Dalí amb 12 anys, el 2008 i vaig sortir-ne amb 19, després d’haver repetit 2n de Batxillerat al 2015. Ara mateix tinc 24 anys i visc a El Prat de Llobregat. 


Que vas fer després d’acabar el batxillerat al Dalí?


Vaig començar un cicle superior d’Activitats esportives a les Salines, que la veritat és que em va anar molt bé, i també mentre estudiava batxillerat vaig començar a treballa un Lidl i després també a l’Amazon.


Quins propòsits tenies abans?


Tenia el propòsit acadèmic de ser professora d’Educació física ja que és una cosa que sempre m’havia agradat, però avui ara tinc un altre objectiu a la vida. Tot ha canviat molt i m'he proposat ser funcionària de presons. 


Has acabat fent el que volies?


No, de moment no he acabat fent el que volia, però la vida de vegades és així, que hi farem. Tot arribarà.



                                                               Una altra fotografia del viatge a Itàlia


De que treballes actualment? T’agrada?


Actualment treballo a Amazon, on és tot treball en cadena i molt mecànic, és molt difícil d’explicar. us puc dir que bàsicament treballem amb paquets, i on jo treballo ens encarreguem de fer arribar aquests els paquets a Mallorca. I sí, sincerament m’agrada molt el meu treball, m’agradaria arribar a ser supervisora, i espero que no tardin molt a fer-me'n. De moment, m’agradaria seguir amb aquest treball, però segueixo estudiant.

 


                                                 La Gloria, amb la jaqueta blava, treballant. 


Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?


Sincerament penso que el Dalí en general, sí que m’ha ajudat en el meus estudis encara que acadèmicament no tant. Si hi penso, crec que no hauria repetit segon de Batxillerat si m'hi hagués esforçat una mica més. També és cert, si penso en l'ESO, que tampoc em vaig esforçar prou, era una mica "boja" i jo sentia com alguns professors no em prenien del tot amb bona consideració. També aleshores jo tenia el mal costum de classificar la gent, i això no està bé, perquè et desmotiva. I tot és una bola que es va fent gran. Tu sents que et desmotiven, o que et veuen com la "xula" o la "boja", i deixes de tenir ganes d'estudiar. Hi ha moments en què sents que en comptes de motivar-te per estudiar i dir-te que pots aconseguir el que vulguis no acaben de fer-te costat. A mi crec que em va passar això.


Però he de dir que a nivell personal, el Dalí m'ha ajudat molt, perquè conservo amics i en aquell període de la meva vida, vaig fer moltes coses amb els meus companys que recordo. Em vaig sentir molt ajudada per tots ells.


En tens algun record especial?


Tinc molts records especials, i també és cert que moltes coses que fèiem no estaven bé, però us n'explicaré una que em va fer molta gràcia; un dia, unes companyes meves i jo estàvem al lavabo, érem quatre, i una d’elles, per fer-se la valenta, es va posar a fumar i ella deia que no passaria res, però de sobte va aparèixer un professor i va començar a cridar. Les meves companyes i jo ens vam amagar tancades al lavabo, i a les meves companyes sí que les va veure, però a mi no. Llavors van sortir i van picar a la porta del meu lavabo dient-me: "Vinga, Gloria, surt!". I jo vaig pensar, ja et val cabrona, i després d’haver sortit a sobre de tot el que vam fer que estava malament ens vam posar a córrer pel passadís i el professor ens va tornar a agafar i ens va demanar els nostres noms, i nosaltres vam donar els noms de les típiques que ho fan tot bé a classe. Ja ho veieu, una experiència. Al final, però, no va passar res. I tot va quedar en una anècdota per recordar.


Canviaries alguna cosa de la teva estada al Dalí?


No, ni com era, ni com sóc, ni res del que vaig fer, ho veig com una forma de madurar i al final t’ha ajudat a ser qui ets; hi ha gent que sí que ho ha passat malament, perquè es ficaven amb ells o perquè se'n reien; a mi, això no em va passar, i jo sé que sí que vaig fer coses malament, i amb els anys he hagut de demanar disculpes, però hi ha coses que quan ets petit no veus, i quan veus que ho fan 50 nois tu també creus que està bé. De totes maneres, hi ha coses bones, coses dolentes i crec que tot és un aprenentatge per créixer i ser millor persona. Vull pensar que aquesta és la intenció de tothom.


Valoraries positivament la teva estada al Dalí?


Sí, sí, de veritat; o sigui, independentment que al final cadascú agafa el seu camí com vol, a mi em va agradar molt la meva estada al Dalí, i vaig estar molt i molt a gust.


Retornaries als anys on estudiaves al Dalí?


Sí, m’encantaria, encara ara que ja tinc 24 anys parlo amb amigues que vam estar allà i riem molt; m’encantaria tornar-hi i tornar a fer les coses, i fer-les millor, i tornar a viure els moments que vam viure-hi.


Segueixes amb contacte amb els companys o professors que hi vas conèixer? 


Amb professors només amb 1, amb l’Alba Sabaté, amb qui vaig tenir una molt bona relació, i amb els companys sí, i encara tinc alguna bona amiga de l'institut com la Carla Castillejo, i més gent, amb la gent així no deixes de parlar-hi. Ja ho sabeu, d'amics de veritat n'hi ha molt pocs.  


_____________________________________


I fins aquí l'entrevista a la Gloria; esperem que continuï

gaudint de la vida com fins ara i

que aviat pugui assolir el somni de ser funcionària de presons.






diumenge, 7 de febrer de 2021

MICAELA LO BELLO, hostessa de vol

 

Avui ens aproparem de la mà de l'Elena Agüero i de la Thais Ramos a MICAELA LO BELL0, que ens explicarà com ha aconseguit fer realitat el somni que tenia des de feia molt: ser HOSTESSA DE VOL

__________________________


La Micaela treballant d'hostessa de vol

1.- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar segon de batxillerat l'any 2017; ara mateix tinc vint-i-un anys i visc a Berlín (Alemanya)


2.-Què vas fer només acabar els estudis al Dalí?(Estudis, feina)


De seguida que vaig acabar els estudis, vaig fer una entrevista per Ryanair a Barcelona; la vaig passar, i així vaig tenir l'oportunitat de fer un curs d’hostessa de vol a la ciutat italiana de Milà. Una vegada fet, em van enviar a treballar a Alemanya, concretament a Berlín.



3.-Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan estudiaves al Dalí?


Des de sempre he sabut que no volia anar a la universitat, que em volia enfocar al món laboral; però és més, des de sempre havia sabut que el que volia era arribar a treballar de hostessa de vol. I estic molt satisfeta d'haver aconseguit el meu somni.



4.-Has acabat fent el que volies, doncs.


Doncs sí, he acabat fent el que volia, però també és cert que amb el temps m'he adonat que vull fer altres coses a part del meu treball. Tinc ganes de dissenyar moda, dibuixar i pintar quadres... També m'agradaria tornar a ballar... Realment, hi ha moltes coses que vull tornar a fer.


5.-Ens expliques ben bé en què consisteix la teva feina?


Actualment treballo d'hostessa de vol. La meva feina consisteix a garantir la seguretat i comoditat del passatger sobre l'avió. I us he de confessar que no només m'agrada el meu treball, m'encanta. És un treball molt flexible, molt obert, pots conèixer persones diferents cada dia, mai no és un treball monòton, aprens molts idiomes, pots conèixer diferents països, ciutats, aeroports, etc. És un treball molt actiu.


També us he de dir, però, que també té coses negatives com ara estar lluny de la teva família per períodes llargs de temps o en dates assenyalades; possiblement no pots compartir amb ells dies importants com un aniversari o Nadal, però també és cert que sempre trobes la manera de poder estar-hi present i de forma incondicional.




                                                 La Micaela el dia de la seva graduació de 2n de Batxillerat 

6.-Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?


Quan hi estudiava, sempre em preguntava per què estic estudiant això si no em servirà de res; també em repetia que estic perdent el temps.


Ara bé, ara que estic ja immersa en el món del treball, m'he adonat de tot el que he après. I potser tot allò que abans trobaves sense sentit, doncs ara tot és diferent. Utilitzes els teus coneixements, fins i tot inconscientment, però ho fas, i òbviament en aquest sentit ha sigut de gran ajuda estudiar al Dalí. I a més, també hi ha la part personal. Amb els anys vas creixent, comets errors, te n'adones, corregeixes, canvies, millores i tot això inconscientment et fa créixer com persona. Arribes a adonar-te del que vols a la teva vida i del que no, de les persones que t'envolten i finalment et coneixes a tu mateixa, que és el més important.


                                                    

                                                      La Micaela en la seva etapa d'estudiant al Dalí

7.-Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?


Sí, i sobretot recordo que vam ser una de les classes que més vegades vam guanyar carnaval i els que més ens treballàvem les disfresses.


                            ___________________________________________________________



Doncs fins aquí aquesta entrevista amb la Micaela. Moltíssimes gràcies per ensenyar-nos que els somnis, si hi treballes, s'acompleixen.