diumenge, 31 de gener de 2021

JOAN RIERA, Llicenciat en Història, amb un Postgrau en Energies Renovables i actualment treballant en l'agricultura pratenca

 

ENTREVISTA A JOAN RIERA

Avui tenim l'oportunitat de conèixer una mica més el Joan Riera, un alumne que va estudiar fa molts anys a l'institut. Ens hi acostem de la mà del Daniel Felipe Leiva i de l'Ezequiel Echegaray, que estan cursant actualment de l'assignatura de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat. 

___________________________________________

Joan Riera té actualment 47 anys, té una família i després d'haver fet diversos i variats treballs, actualment es dedica  a l´agricultura seguint la tradició familiar.  Ha viatjat molt al llarg de la seva vida, i el seu país favorit és Nigèria. Com ell diu: "Pateixo el mal o la crida d'Àfrica", que consisteix en què si has viscut allà (jo només un any) és molt fàcil que te n'enamoris per sempre més

.
 

Quin any vas acabar els estudis a l'institut?

Vaig acabar l'any 1991.

A què et vas dedicar quan vas sortir del Institut?

En aquells dies no sabia encara a què em volia dedicar, tot i que m'agradava moltíssim la història. Però al final em vaig decidir a començar a estudiar Enginyeria Tèrmica Agrícola amb 19 anys, però ho vaig acabar deixant perquè no em va entusiasmar. Després, amb 23 anys, vaig entrar a la Universitat de Barcelona, i vaig estudiar el que realment m'agradava. Vaig estudiar Història amb l´horari de la tarda, degut al fet que també treballava. Quan vaig acabar la carrera, em vaig haver d'allistar a l’exèrcit durant 9 mesos; allà vaig exercir el càrrec especial com a oficial de pràctiques. Vaig poder estar a Alacant, a l'Acadèmia de Cavalleria a Valladolid i també a Melilla.

Després, quan vaig tornar, em vaig posar a treballar de paleta mentre estudiava una mena de Cicle Superior d'Educació. Era un títol no reglat però que aleshores tenia molt de prestigi. Gràcies a aquests estudis he pogut treballar durant més de vint anys com a Encarregat General d'Obra. Ara bé, de de dir que la feina de paleta em continua encantant. 

I tinc més estudis, també tinc un Postgrau en Energies Renovables (fotovoltaica. eòlica i termosolar), us estudis que m'han servit per completar els anteriors. 


Algun record o anècdota que vulguis dir sobre l’estada a l’institut?

Recordo que l´Alba era la meva professora de català durant els primers cursos a secundària. La vaig conèixer amb 14 anys, i ella en tenia 24. Era una professora molt guapetona i, de fet, una de les seves quatre filles es diu Alba, en honor a ella, ja que m'agradava molt el nom. També ens ha dit que l'Alba en aquella època era un nom molt estrany d´escoltar.

També va ser a l'institut quan vaig començar a escriure a l´institut, i fins i tot vaig guanyar dos concursos literaris: un va ser el que va organitzar el centre, el de Nadal, i l´altre va ser el de Sant Jordi, que va ser a nivell de tot el Prat. 

També us he de dir que m'he autopublicat un llibre, EL ÁNGEL TATUADO, que es pot trobar a Amazon. Escriure és una altra activitat que em fascina. 


Què fas ara?

Després de tot el que he fet, ara em dedico plenament al negoci familiar amb el meu pare a Barcelona. Cultivem els camps que tenim al Prat i després venem els nostres productes a Barcelona.  

 

Què has fet al llarg de la teva vida?

Una vegada vaig treballar per a una promotora constructora anomenada METRO-3 durant 8 anys, però va aparèixer la crisi i vaig haver de deixar el treball. Vaig treballar també durant un any en un hotel com a personal de manteniment, i a Alemanya vaig continuar amb aquest treball.

A l´any 2015 vaig acceptar un projecte a llarg termini a l'Àfrica de més de 20 anys. Consistia a construir una illa artificial, amb l´empresa EKO ATLANTIC. El sou era molt interessant, de 4000 euros mensuals. I sí que vaig començar aquest projecte tan interessant, però es va haver de cancel·lar degut al canvi de govern. Si el projecte hagués continuat, hauria seguit allà, encara ara. L'Àfrica negra em fascina.  

Un altre projecte que em va sorgir va ser amb l´empresa Julius Berger, a Nigèria. Des d'aleshores, estic molt enamorat d´aquell país i no em faria res viure-hi. Realment aquell projecte em va significar uns ingressos notables, però això realment passa pocs cops a la vida. 

_________________________________________


            Aquí finalitzem la entrevista amb el Joan. Ens ha agradat molt parlar-hi, i realment ens hem quedat fascinats amb la quantitat de coses que ha fet al llarg de la seva vida. L'ha viscut fins ara d'una manera apassionada i ha pogut gaudir d'un munt d'episodis diferents. Esperem que continuï així! 

            Ara viu amb la seva dona, que, per cert, és de Praga (ciutat on també va viure i va estudiar), i amb les seves quatre filles en una casa que ell mateix va reconstruir i se sent feliç amb la seva vida al Prat, la seva ciutat de sempre.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari