dissabte, 16 de gener de 2021

DÉBORA GARCÍA BARRIOS, Regidora adjunta de Comerç i Turisme del Prat de Llobregat




La Débora García va ser alumna al Dalí fins l’any 2007; actualment té 32 anys i viu a la nostra localitat, el Prat de Llobregat. En aquesta entrevista volem conèixer la seva trajectòria després de deixar el Dalí i recordar els bons moments en la seva estada a l’institut.

Explica els seus records i el seu present a Anna Rodríguez Valero. 


La Débora en la seva època universitària

1.    Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

Principalment no sabia què estudiar, però per sort va arribar a les meves mans el CFGS d’Integritat Social. És una cosa que sempre m’ha agradat des de l'ESO. Des de ben jove pensava en això: treballar amb i pels demés i era un repte per a mi. Integritat social va ser com un parèntesi per mi, ja que jo no volia entrar a la universitat  i, afortunadament, va arribar aquest grau superior. En aquella època, els graus superiors no es valoraven bé, tothom en tenia una imatge negativa i no eres ningú si entraves a estudiar-lo. Actualment, la gent en té una visió completament diferent i positiva que agraeixo plenament. I així va ser, doncs, que vaig anar a estudiar a l’IES Can Vilomara de l’Hospitalet de Llobregat.



2.    Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?

Vaig entrar al Dalí amb el pensament que jo no volia estudiar batxillerat, i que si ho feia era en part per decisió dels meus pares. M’agrada el dibuix, no és que sigui professional, però sempre m’ha apassionat i m’ha cridat l’atenció. El primer any no ho vaig portar massa bé, també la meva adaptació. Llavors, com que m'agradava el dibuix, vaig estar a punt d’anar-me'n a l’artístic que es feia al Baldiri. Però m’ho vaig plantejar i vaig dir “haig de superar els meus propis reptes”. Jo tenia clar que jo volia treballar amb persones i sobretot no oblidar aquella vena més artística i creativa, que estic contenta perquè no l'he perdut encara actualment. De fet, no tenia res pensat del tot, però sabia 100% segur que treballar amb persones m’ompliria.

 

 3.    Has acabat fent el que volies?

Sí. Quan em vaig graduar d’Integritat Social, vaig fer les pràctiques en un centre d’acollida i allà em van començar a enviar contractes per treballar durant l'estiu; per tant, aviat ja estava treballant com a integradora social. I aquesta circumstància em van animar, fins i tot, a estudiar la carrera, cosa que en principi no volia,  però al final és el que vaig fer. Vaig decidir estudiar-la i continuar aquell propòsit que em vaig plantejar, que era continuar treballant allà. En aquells temps, estava treballant amb adolescents, que era un gran repte per a mi.  Perquè la vida adolescent no era molt important per a mi en aquell moment i, si ho hagués de descriure ho faria com un món totalment diferent i nou que em va agradar molt.

4.    De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Actualment sóc Regidora adjunta de Comerç i Turisme del Prat. Consisteix a promocionar el que és la nostra ciutat: el Potablava, tots els nostres espais naturals, el comerç, la restauració, etc.  I si m’agrada? Doncs sí, molt. En el mandat anterior estava de Salut Pública i Consum, un càrrec amb moltes competències que es concentren en la seguretat de les persones. Per una altra banda, el mandat actual,  és totalment diferent, però sempre hi ha el contacte de les persones que en aquest cas, tots són ciutadans i ciutadanes del Prat. Amb el tema de la Covid, tot és un repte encara més gran perquè es molta la gent que realment ho està passant molt malament i saps que has d’estar escoltant i buscar respostes a les preguntes que plantegen.

5.  Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?

Més que el Dalí, jo ho centraria més als professors.  Hi han alguns que et marquen molt.  Durant la meva estada, sempre he tingut a algú que m’ha aconsellat el que és millor per a mi, m’ha recolzat en els meus pitjors moments, i fins i tot m’ha animat a no deixar els estudis i a ser una persona forta. I em sento afortunada d’haver tingut sempre a un professor al meu costat que m’escolti i que entengui els meus problemes.

6.    Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Uf… Jo crec que de records en tinc un munt… Bé, crec recordar un 8M o un 25N, que era un moment en el que sortíem al pati interior i que hi va haver una professora, no recordo quina, que va fer un discurs i va plorar. Va ser tant impressionant que tothom va fer un silenci sepulcral. Veure com es feia la pau i com vam deixar acabar a la professora acabar. Va ser molt bonic i dur de veure.

  7.    Encara segueixes conservant algunes amistats de l’institut?

I tant que sí! Fins i tot hi ha algunes que ens hem tornat a retrobar. És clar que hi ha algunes que no ens hem arribat a separar mai i seguim mantenint el contacte i quedant juntes. 

8.    Quina era l’assignatura que pitjor se’t donava? I la millor?

La pitjor anglès, hahahaha, els idiomes no és que se’m donin molt bé. I la millor, doncs… A mi m’agradava molt la filosofia però la que mai oblidaré, és història amb la Conxita. Em va fer veure-la d’una altra manera a través del cinema espanyol, cosa que cap professor ho feia. Em fascinava moltíssim. Crec que és la millor manera d’aprendre la història i que el cinema també és una gran eina per aprendre. I portaré sempre aquell record amb mi.

9.  I per acabar, on et veus d’aquí a 10 anys?


La Débora actualment

No sabria què dir-te. Perquè haver arribat aquí era totalment inesperat. Espero seguir aquí, i si no,
  espero treballar en l’àmbit social segurament. No tinc cap problema i sempre m’he adaptat a qualsevol treball. Veure’m dintre de 10 anys és una gran incògnita per a mi i encara no sé que em depararà el futur.

 

  I  fins aquí l’entrevista a la Débora García, moltíssimes gràcies per la teva col·laboració. 


Recordarem sempre el seu lema: "Haig de superar els meus propis reptes!, i esperarem que amb els anys segueixi igual de bé  i que aconsegueixi tot allò que es proposi.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada