diumenge, 31 de gener de 2021

JOAN RIERA, Llicenciat en Història, amb un Postgrau en Energies Renovables i actualment treballant en l'agricultura pratenca

 

ENTREVISTA A JOAN RIERA

Avui tenim l'oportunitat de conèixer una mica més el Joan Riera, un alumne que va estudiar fa molts anys a l'institut. Ens hi acostem de la mà del Daniel Felipe Leiva i de l'Ezequiel Echegaray, que estan cursant actualment de l'assignatura de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat. 

___________________________________________

Joan Riera té actualment 47 anys, té una família i després d'haver fet diversos i variats treballs, actualment es dedica  a l´agricultura seguint la tradició familiar.  Ha viatjat molt al llarg de la seva vida, i el seu país favorit és Nigèria. Com ell diu: "Pateixo el mal o la crida d'Àfrica", que consisteix en què si has viscut allà (jo només un any) és molt fàcil que te n'enamoris per sempre més

.
 

Quin any vas acabar els estudis a l'institut?

Vaig acabar l'any 1991.

A què et vas dedicar quan vas sortir del Institut?

En aquells dies no sabia encara a què em volia dedicar, tot i que m'agradava moltíssim la història. Però al final em vaig decidir a començar a estudiar Enginyeria Tèrmica Agrícola amb 19 anys, però ho vaig acabar deixant perquè no em va entusiasmar. Després, amb 23 anys, vaig entrar a la Universitat de Barcelona, i vaig estudiar el que realment m'agradava. Vaig estudiar Història amb l´horari de la tarda, degut al fet que també treballava. Quan vaig acabar la carrera, em vaig haver d'allistar a l’exèrcit durant 9 mesos; allà vaig exercir el càrrec especial com a oficial de pràctiques. Vaig poder estar a Alacant, a l'Acadèmia de Cavalleria a Valladolid i també a Melilla.

Després, quan vaig tornar, em vaig posar a treballar de paleta mentre estudiava una mena de Cicle Superior d'Educació. Era un títol no reglat però que aleshores tenia molt de prestigi. Gràcies a aquests estudis he pogut treballar durant més de vint anys com a Encarregat General d'Obra. Ara bé, de de dir que la feina de paleta em continua encantant. 

I tinc més estudis, també tinc un Postgrau en Energies Renovables (fotovoltaica. eòlica i termosolar), us estudis que m'han servit per completar els anteriors. 


Algun record o anècdota que vulguis dir sobre l’estada a l’institut?

Recordo que l´Alba era la meva professora de català durant els primers cursos a secundària. La vaig conèixer amb 14 anys, i ella en tenia 24. Era una professora molt guapetona i, de fet, una de les seves quatre filles es diu Alba, en honor a ella, ja que m'agradava molt el nom. També ens ha dit que l'Alba en aquella època era un nom molt estrany d´escoltar.

També va ser a l'institut quan vaig començar a escriure a l´institut, i fins i tot vaig guanyar dos concursos literaris: un va ser el que va organitzar el centre, el de Nadal, i l´altre va ser el de Sant Jordi, que va ser a nivell de tot el Prat. 

També us he de dir que m'he autopublicat un llibre, EL ÁNGEL TATUADO, que es pot trobar a Amazon. Escriure és una altra activitat que em fascina. 


Què fas ara?

Després de tot el que he fet, ara em dedico plenament al negoci familiar amb el meu pare a Barcelona. Cultivem els camps que tenim al Prat i després venem els nostres productes a Barcelona.  

 

Què has fet al llarg de la teva vida?

Una vegada vaig treballar per a una promotora constructora anomenada METRO-3 durant 8 anys, però va aparèixer la crisi i vaig haver de deixar el treball. Vaig treballar també durant un any en un hotel com a personal de manteniment, i a Alemanya vaig continuar amb aquest treball.

A l´any 2015 vaig acceptar un projecte a llarg termini a l'Àfrica de més de 20 anys. Consistia a construir una illa artificial, amb l´empresa EKO ATLANTIC. El sou era molt interessant, de 4000 euros mensuals. I sí que vaig començar aquest projecte tan interessant, però es va haver de cancel·lar degut al canvi de govern. Si el projecte hagués continuat, hauria seguit allà, encara ara. L'Àfrica negra em fascina.  

Un altre projecte que em va sorgir va ser amb l´empresa Julius Berger, a Nigèria. Des d'aleshores, estic molt enamorat d´aquell país i no em faria res viure-hi. Realment aquell projecte em va significar uns ingressos notables, però això realment passa pocs cops a la vida. 

_________________________________________


            Aquí finalitzem la entrevista amb el Joan. Ens ha agradat molt parlar-hi, i realment ens hem quedat fascinats amb la quantitat de coses que ha fet al llarg de la seva vida. L'ha viscut fins ara d'una manera apassionada i ha pogut gaudir d'un munt d'episodis diferents. Esperem que continuï així! 

            Ara viu amb la seva dona, que, per cert, és de Praga (ciutat on també va viure i va estudiar), i amb les seves quatre filles en una casa que ell mateix va reconstruir i se sent feliç amb la seva vida al Prat, la seva ciutat de sempre.

 

 

diumenge, 24 de gener de 2021

BEATRIZ COLMENERO, teleoperadora sanitària i estudiant el Grau de Disseny.

ENTREVISTA A BEATRIZ COLMENERO


Fa uns dies, la Noa Garcia i la Carolina Colmenero vam fer una entrevista a Beatriz Colmenero, una noia que actualment té 22 anys i que ha viscut al Prat de Llobregat tota la seva vida junt amb els seus pares. De petita, va estudiar al col·legi Josep Tarradellas i després va seguir el seu camí a l'Institut Salvador Dalí. En aquesta entrevista descobrirem la seva trajectòria i tot el que ha fet fins arribar a dia d’avui. Comencem amb les preguntes!


  La Beatriz treballant actualment


1.    Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí?

Vaig deixar el Dalí l’any 2016, quan tenia 17 anys. Vaig entrar a l'institut a 1r de l'ESO i en vaig sortir quan vaig acabar 2n de Batxillerat.

 

2.    Què vas fer només acabar els estudis al Dalí ? (estudis , feina )

Quan vaig acabar els estudis e batxillerat, vaig fer un cicle superior de Disseny i gestió de la producció gràfica perquè encara no tenia clar què volia fer en el futur, a què em volia dedicar realment; llavors vaig provar amb un cicle per veure si m'agradava abans de decidir-me a anar a la universitat. A més a més, compaginava els estudis treballant a Rètol Disseny, que és un taller de disseny gràfic. Un cop vaig  deixar aquest treball vaig començar en el Mail Boxes.

 

3.    Quin propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?

El que volia realment des que estudiava al Dalí era fer la carrera de matemàtiques perquè m'agradaven molt i treia bones notes, però tot i així , no ho tenia del tot clar.

 

4.    Has acabat fent el que volies?

Sí, perquè volia una carrera que compaginés les matemàtiques i el dibuix tècnic/ disseny. Aleshores em vaig enfocar en aquestes matèries i ho vaig acabar fent. Els estudis els faig en una universitat privada que es diu Elisava. És un lloc on aprens i t'hi sents molt a gust. 


 

5.    De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina ? T'agrada?

 

Malgrat la situació que estem vivint, he pogut trobar un treball relacionat amb la COVID-19: teleoperadora sanitària. Aquesta feina consisteix bàsicament a trucar a la gent que pateix aquesta malaltia o es necessita fer la prova. A més, també serveix per rastrejar i controlar que tothom segueix-hi  bé el protocol. No és el treball que m'esperava, però m'agrada perquè puc compaginar la feina amb els seus estudis i econòmicament està bé.

 

 

 

6.    Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal ? Com?

No del tot, ja que al final només he utilitzat tres de les assignatures que hi vaig cursar per fer el que em dedico avui en dia, que són: Dibuix tècnic, Matemàtiques i Física; tot i així, també recordo la matèria d'Educació física. Em va ajudar molt en el meu desenvolupament físic, gràcies sobretot a l’ajuda del Marcel Rodà, el professor que vaig tenir.

 

7.    Tens algun record especial de la teva estada al Dalí ? En recordes alguna anècdota ?

 

Sí, en tinc moltes. Per exemple, el viatge a Itàlia  i la graduació de 4t ESO. A nivell acadèmic, me'n recordo d'un professor substitut que es deia Àngel i que va fer que s'ho passés molt bé a les classes d'anglès. 

De fet, em venen a la memòria un munt d'anècdotes. Una que també destacaria té a veure amb el professor Adolfo. Sempre, quan arribava  a classe, mirava la llista i sempre em preguntava a mi la primera, la Bea. Jo li contestava sempre dient que no sabia la resposta... I així van anar passant els dies fins que un dia l'Adolfo em va dir de cop i volta: Beatriz, vostè sap alguna cosa? I jo li vaig tornar a repetir que no, que no ho sabia.

 

La Beatriz amb companys i companyes de promoció

8.    Quina assignatura recordes que t'agradaven més? 

 

El que em va agradar més va ser practicar el hoquei amb patins, amb el professor Marcel Rodà. Una altra que m'agradava van ser les matemàtiques i m'agradaven tant que vaig fer les dues, les de social i les del científic. Per últim, també recordo que em va agradar fer Dibuix tècnic amb la Lali.

 

9.    Com recordes la teva classe de 1r batxillerat?

 

Crec que va ser una de les millors classes de la meva vida perquè vaig coincidir amb tos els meus amics i per això, a part d'aprendre, rèiem moltíssim i ens ho passàvem genial. Era un motiu més per anar a classe motivada.

 

 



La Beatriz el dia de la seva graduació

 

Després de fer-li aquesta entrevista, ens vam quedar xerrant una mica més amb ella i ens va destacar que el que més troba a faltar del Dalí són els entrepans de la cantina, que de fet ja no està al Dalí. A dia d’avui està contenta amb el que fa i no es penedeix del camí que ha escollit.

Fins aquí la nostra entrevista a Beatriz Colmenero, esperem que us hagi agradat i la hagueu gaudit tant com nosaltres !!

dissabte, 16 de gener de 2021

DÉBORA GARCÍA BARRIOS, Regidora adjunta de Comerç i Turisme del Prat de Llobregat




La Débora García va ser alumna al Dalí fins l’any 2007; actualment té 32 anys i viu a la nostra localitat, el Prat de Llobregat. En aquesta entrevista volem conèixer la seva trajectòria després de deixar el Dalí i recordar els bons moments en la seva estada a l’institut.

Explica els seus records i el seu present a Anna Rodríguez Valero. 


La Débora en la seva època universitària

1.    Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

Principalment no sabia què estudiar, però per sort va arribar a les meves mans el CFGS d’Integritat Social. És una cosa que sempre m’ha agradat des de l'ESO. Des de ben jove pensava en això: treballar amb i pels demés i era un repte per a mi. Integritat social va ser com un parèntesi per mi, ja que jo no volia entrar a la universitat  i, afortunadament, va arribar aquest grau superior. En aquella època, els graus superiors no es valoraven bé, tothom en tenia una imatge negativa i no eres ningú si entraves a estudiar-lo. Actualment, la gent en té una visió completament diferent i positiva que agraeixo plenament. I així va ser, doncs, que vaig anar a estudiar a l’IES Can Vilomara de l’Hospitalet de Llobregat.



2.    Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?

Vaig entrar al Dalí amb el pensament que jo no volia estudiar batxillerat, i que si ho feia era en part per decisió dels meus pares. M’agrada el dibuix, no és que sigui professional, però sempre m’ha apassionat i m’ha cridat l’atenció. El primer any no ho vaig portar massa bé, també la meva adaptació. Llavors, com que m'agradava el dibuix, vaig estar a punt d’anar-me'n a l’artístic que es feia al Baldiri. Però m’ho vaig plantejar i vaig dir “haig de superar els meus propis reptes”. Jo tenia clar que jo volia treballar amb persones i sobretot no oblidar aquella vena més artística i creativa, que estic contenta perquè no l'he perdut encara actualment. De fet, no tenia res pensat del tot, però sabia 100% segur que treballar amb persones m’ompliria.

 

 3.    Has acabat fent el que volies?

Sí. Quan em vaig graduar d’Integritat Social, vaig fer les pràctiques en un centre d’acollida i allà em van començar a enviar contractes per treballar durant l'estiu; per tant, aviat ja estava treballant com a integradora social. I aquesta circumstància em van animar, fins i tot, a estudiar la carrera, cosa que en principi no volia,  però al final és el que vaig fer. Vaig decidir estudiar-la i continuar aquell propòsit que em vaig plantejar, que era continuar treballant allà. En aquells temps, estava treballant amb adolescents, que era un gran repte per a mi.  Perquè la vida adolescent no era molt important per a mi en aquell moment i, si ho hagués de descriure ho faria com un món totalment diferent i nou que em va agradar molt.

4.    De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Actualment sóc Regidora adjunta de Comerç i Turisme del Prat. Consisteix a promocionar el que és la nostra ciutat: el Potablava, tots els nostres espais naturals, el comerç, la restauració, etc.  I si m’agrada? Doncs sí, molt. En el mandat anterior estava de Salut Pública i Consum, un càrrec amb moltes competències que es concentren en la seguretat de les persones. Per una altra banda, el mandat actual,  és totalment diferent, però sempre hi ha el contacte de les persones que en aquest cas, tots són ciutadans i ciutadanes del Prat. Amb el tema de la Covid, tot és un repte encara més gran perquè es molta la gent que realment ho està passant molt malament i saps que has d’estar escoltant i buscar respostes a les preguntes que plantegen.

5.  Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?

Més que el Dalí, jo ho centraria més als professors.  Hi han alguns que et marquen molt.  Durant la meva estada, sempre he tingut a algú que m’ha aconsellat el que és millor per a mi, m’ha recolzat en els meus pitjors moments, i fins i tot m’ha animat a no deixar els estudis i a ser una persona forta. I em sento afortunada d’haver tingut sempre a un professor al meu costat que m’escolti i que entengui els meus problemes.

6.    Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Uf… Jo crec que de records en tinc un munt… Bé, crec recordar un 8M o un 25N, que era un moment en el que sortíem al pati interior i que hi va haver una professora, no recordo quina, que va fer un discurs i va plorar. Va ser tant impressionant que tothom va fer un silenci sepulcral. Veure com es feia la pau i com vam deixar acabar a la professora acabar. Va ser molt bonic i dur de veure.

  7.    Encara segueixes conservant algunes amistats de l’institut?

I tant que sí! Fins i tot hi ha algunes que ens hem tornat a retrobar. És clar que hi ha algunes que no ens hem arribat a separar mai i seguim mantenint el contacte i quedant juntes. 

8.    Quina era l’assignatura que pitjor se’t donava? I la millor?

La pitjor anglès, hahahaha, els idiomes no és que se’m donin molt bé. I la millor, doncs… A mi m’agradava molt la filosofia però la que mai oblidaré, és història amb la Conxita. Em va fer veure-la d’una altra manera a través del cinema espanyol, cosa que cap professor ho feia. Em fascinava moltíssim. Crec que és la millor manera d’aprendre la història i que el cinema també és una gran eina per aprendre. I portaré sempre aquell record amb mi.

9.  I per acabar, on et veus d’aquí a 10 anys?


La Débora actualment

No sabria què dir-te. Perquè haver arribat aquí era totalment inesperat. Espero seguir aquí, i si no,
  espero treballar en l’àmbit social segurament. No tinc cap problema i sempre m’he adaptat a qualsevol treball. Veure’m dintre de 10 anys és una gran incògnita per a mi i encara no sé que em depararà el futur.

 

  I  fins aquí l’entrevista a la Débora García, moltíssimes gràcies per la teva col·laboració. 


Recordarem sempre el seu lema: "Haig de superar els meus propis reptes!, i esperarem que amb els anys segueixi igual de bé  i que aconsegueixi tot allò que es proposi.