DIANA TOLOSA, llicenciada en Relacions Laborals

 

L'Álex Gómex i l'Hugo Parra ens apropen en aquesta entrevista 

la Diana Tolosa, una exalumna que recorda amb afecte

els sis anys que va passar al Dalí

_____________________________________________

 

 La Diana Tolosa en l’actualitat a la gestoria on treballa

  

Hola Diana, primer de tot gràcies per permetre’ns aquesta entrevista, esperem que no se’t faci massa pesada.

 

No, tranquils, endavant!

 

Ara et farem unes preguntes que tenim preparades per a tu. La primera, quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara i on vius?

 

Bé, doncs jo ja fa temps que vaig deixar d’estudiar aquí, va ser al 2010. I bé, ara tinc 29 anys i encara visc al Prat; de fet, de vegades passo per davant del Dalí i me’n recordo de quan hi estudiava.

 

Què vas fer només acabar els teus estudis al Dalí?

 

El que vaig fer va ser anar a la Universitat perquè m'arribava la nota i tenia ganes d'anar-hi. Llavors vaig fer la carrera de Relacions Laborals i els primers anys no, però els últims vaig combinar els matins d’estudi amb la feina que feia a les tardes ja que vaig començar a treballar. Haig de dir que en aquell moment no tenia temps per res ja que després també havia d’estudiar a casa.

 

Quins propòsits acadèmics o laborals tenies quan estudiaves al Dalí? 

Sincerament no tenia ni idea del que volia fer, no havia decidit res i ni tan sols tenia clar el batxillerat que havia escollit. De fet, jo vaig fer el batxillerat social perquè era més de lletres i he acabat fent una carrera que és més de números. Per això crec que és molt difícil tenir les idees clares en aquesta època de la teva vida en què ets molt jove encara, perquè pots canviar molt fàcilment d’opinió.

 

Has acabat fent el que volies?

 

Sí, la veritat és que sí, tot i que em va costar decidir-me, vaig acabar fent el que volia i no me'n penedeixo.

 

De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

 

Doncs treballo a una gestoria a L’Hospitalet. Hi faig diverses coses. Per exemple, m’encarrego de la facturació de l’empresa i en general de tots els papers administratius i de tenir-ho tot controlat i evitar cal problema. La veritat és que m’agrada molt.

 

Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?

 

Sí, crec que m’ha ajudat molt. De fet, recordo els anys que hi vaig ser, com una molt bona època ja que tant professors com companys sempre m’hi van fer sentir molt a gust durant els 6 anys que vaig estar-hi estudiant l'ESO i el Batxillerat.

 

I ja que tens tants bons records del Dalí, te'n recordes d’alguna anècdota?

 

Aviam, deixeu-me pensar un moment… Sí, de fet en recordo una que potser era amb l’Alba; ara no la recordo exactament però sé que vam anar al Ribera Baixa a recitar uns textos i que aquell dia m’ho vaig passar molt bé, és una experiència de la que tinc un molt bon record.

 La Diana en la fotografia final de 2n de BTX 

I ara que estem parlant de batxillerat, què recomanaries a la gent jove, fer batxillerat o un cicle?

 

Bé, d'entrada el que es recomana més és fer batxillerat perquè adquireixes més coneixements globals de diverses assignatures i pot servir per orientar l’alumne si no té clar el que vol fer. Encara així, penso que si ho té molt clar i hi ha un cicle que li agradi també sortirà ben preparat. El problema que trobo del batxillerat és que es passen moltíssim amb la Selectivitat i de vegades sembla que cada any sigui més difícil.

  

Com eren els professors del Dalí?

 

Els professors m'agradaven molt, t’ajudaven en tot i fins i tot t'acompanyaven a la Selectivitat. Tinc un bon records d'ells!

 

Vas notar algun canvi de 4t ESO a 1r Batxillerat?

 

Sí, es va notar i bastant durant tot el curs, es notava que era més difícil i sobretot a la setmana dels exàmens; en aquesta setmana sí que veies el canvi realment! 

 

Consells per als que comencem el Batxillerat?

 

Doncs sobretot agafar-se la feina de valent i durant la setmana d'estudis, estudiar i estudiar. 

Va ser possible compaginar els estudis amb la teva vida social?

 

Sí, mai vaig tenir cap problema d’aquest tipus i tenia temps per tot el que volia fer.

 

Què és pitjor la universitat, o el batxillerat?

 

En el meu cas, he trobat la universitat més difícil i complicada. També és cert que em vaig trobar amb el començament del Pla Bolonya i això ho va dificultar tot una mica més. 

I fins aquí l'entrevista amb la Diana. 

Ens fa contents haver-li fet reviure amb aquestes preguntes

tota una colla de records que tenia oblidats. 

 _____________________________________________

 

 

SERGI RAMOS, Director de la revista musical Power i fotògraf

El Marc Fajardo i el Pau Rodrigo ens presenten en aquesta entrevista 

el SERGI RAMOS, un exemple de precocitat i de tenacitat a l'hora 

d'aconseguir els seus somnis: la música, el periodisme i la 

fotografia. 

______________________________________

 Quan un professor em comprava la revista jo sentia la motivació 

de seguir per aquell camí.

________________________________________

El Sergi Ramos en l'actualitat

                                   

       

            Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar l'any 2002-2003, perquè el 2n de Batxillerat el vaig repetir diverses vegades, ja que no acabava de sentir-me còmode ni a l'Humanístic, ni al Social. I llavors vaig decidir deixar-ho al 1r trimestre.

Actualment tinc trenta-set anys, visc a Barcelona centre, encara que sempre estic venint al Prat, o movent-me per ciutats europees per entrevistar bandes, fer escoltes musicals, o per fotografiar concerts. Però quasi sempre estic entre Barcelona i el Prat.

             Que vas fer només acabar els teus estudis al Dalí?

Quan vaig acabar els estudis al Dalí, vaig fer un nou intent de 2n de Batxillerat al Baldiri Guilera, i un altre a ESTOCOM (BCN), per veure si em motivava a anar a classe seguit, i així podia acabar els meus estudis.

Però el problema que jo tenia era que en aquell moment jo ja estava treballant d'allò que volia estudiar, i al final, amb 12-13 anys, ja estava escrivint revistes de tiratge nacional. Jo tenia 19-20 anys, i ja m'estaven enviant, les revistes per les quals treballava, al Brasil per escoltar el nou disc de heavy metal brasiler, per exemple. O a Berlín, a fer el mateix amb un grup alemany.

I què passava?, doncs que quan jo arribava a casa, tenia moltíssims temes i exàmens a recuperar, i tot plegat va fer que deixés tants cops els estudis.

També he de dir que vaig tenir èpoques de reflexió en què pensava si realment estava bé allò que feia, però és que del que jo volia estudiar, que era periodisme musical, no hi havia cap carrera, ni cap estudi similar. Va ser aleshores que vaig prendre una decisió, i quan tenia 20-21 anys, vaig llençar-me a la piscina, i vaig començar a treballar com autònom. 

Quins propòsits acadèmics o laborals tenies quan hi eres?

    Jo volia ser periodista perquè és una cosa que sempre vaig voler ser des de ben petit.

 

       Has acabat fent el que volies?

         Sí, per sort he acabat fent el que volia i no me'n penedeixo gens. 

 

       De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Actualment treballo fent la meva pròpia revista de música Power, dirigint-la, escrivint-ne el articles, etc.

I és una feina que realment m’agrada.

 

           Sempre has volgut fer al que et dediques actualment?

Quan tenia tres anys volia ser escombraire, amb quatre volia ser cirurgià, i amb cinc vaig dir periodista, i va ser una cosa molt ximple. Algú em va dir "Els periodistes es guanyen molt bé la vida". I m'ho vaig creure.

Passats els anys, se'm va quedar enregistrada al cap aquesta idea, i sí que és cert que quan tenia set anys vaig començar a fer una petita revista a mà. I quan tenia 12-13 anys, ja la vaig fer a màquina. Aquesta revista, és la que quan tenia divuit anys vaig passar a internet i és el portal en què porto 20 anys, i el que considero l'obra de la meva vida.

També he de dir que he anat ampliant la meva feina. Va haver-hi un moment que hi vaig  incorporar la fotografia perquè de fet són dues coses que al final encaixen. Sovint em trobava que moltes vegades, quan anava a veure concerts i a fer una crònica, els mitjans pels quals treballava em demanaven fotos, i aquest va ser el motiu que va forçar-me a aprendre  d'aprendre a fer fotos.

Per tant, m'havia d'especialitzar a fer fotos de concerts i a desenvolupar-me en aquest camí. I així va ser que em vaig dir: Com puc aprofitar el que estic aprenent de la fotografia i l'equip que m'he hagut de comprar? Doncs, fent altres coses. I vaig picar a la porta de l'Ajuntament del Prat en aquell moment, i vaig començar a treballar com a fotògraf oficial de l'Ajuntament fa uns disset anys. I això em va portar a treballar fotografiant per a la Diputació de Barcelona, o fins i tot a treballar amb el Parlament de Catalunya.

Considero que tot això és buscar les coses que t'agraden, i trobar la manera que et donin menjar i que et segueixi agradant allò que fas.

         

        Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Si és així,     com?

Jo crec que el principal problema que ens vam trobar tots, va ser, que vam ser part de la primera generació de l'ESO, l'any 1996, i allò va portar una revolució absoluta als instituts, que eren llocs acostumats a tractar amb persones de 15-16-17 anys, que anaven encaminades cap a la universitat. I de cop i volta, tenien allà un munt de nens de dotze anys que no sabien què fer-ne, corrents pels passadissos. Tot això crec que va fer, en un primer moment, que tant el centre, com els alumnes anéssim una mica perduts, i amb el temps sí que vaig començar a trobar professors amb els quals sincronitzava a altre nivell, com per exemple la Leonor, que era la meva professora de castellà, l'Alba i la Lourdes a filosofia.

El coneixement lectiu que em donaven, segurament aleshores va ser el que menys m'interessava, però jo crec que aquestes persones amb aquesta maduresa mental, amb les quals jo mantenia converses molt entretingudes, va ser el que més em va ajudar al Dalí.

 

                 Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Doncs, justament la Leonor era una professora que tenia un problema a la veu, i tenia una veu molt de nena petita, com aflautada. I això va provocar que alguns alumnes li fessin passar males estones. Però ella aguantava moltíssim, i això em va semblar súper inspirador. Perquè, quan tu estàs en un context determinat, aguantar tot el que a aquella senyora li feien, sense perdre en cap moment els papers, ni dir una mala paraula, em va semblar una gran inspiració.

 

Com se't va ocórrer la idea de crear una revista musical?

És complicat quan tu mercantilitzes allò que t'agrada, i de cop i volta és la teva font d'ingressos, i t'has de barallar pels teus problemes laborals. És molt fàcil que entris en un clima de negativitat i t'oblidis per què fas les coses.

Llavors jo moltes vegades, quan tenia set anys, gestionava les meves situacions personals escrivint i començant a fer revistes musicals. Als 9 anys, vaig començar Piccadilly Circus, una revista que feia cada mes i era totalment per mi, és a dir, la feia i la guardava.

I a mesura que va passar el temps, vaig començar a vendre les meves revistes al pati interior del Dalí. I vaig començar a veure com podia monetitzar allò que estava fent, i va ser d'aquesta manera, amb les vendes de les revistes i una miqueta de publicitat a una escola d'anglès del Prat, que es va començar a pagar el meu hobbie.

I tot això es va continuar desenvolupant. Quan tenia divuit anys, ja escrivia revistes i les estava començant a monetitzar, perquè portava anys en el sector, i perquè tenia contactes i els podia demanar una mica de diners. I s'hi va afegir que vaig pujar Piccadilly Circus a Internet just quan hi va haver un boom de pàgines web. Aleshores va ser que vaig fer un portal de visites en un moment en què no hi havia competència i se li donava més importància a aquells petits emprenedors que ens llançàvem a la piscina.

Pel camí, he treballat com a redactor al cap, com a fotògraf, com a col·laborador, com a director d'aquesta música, i en aquests últims anys, per una qüestió empresarial, he començat a fer la meva marca personal.

Jo ja havia treballat portant projectes a editorials externes, cobrant pels meus serveis. I, fa qüestió d'un any, vaig començar una nova revista que es diu Power, on la marca, el contingut, i la direcció, està a la meva mà.

 

                                             El Sergi Ramos (a la dreta), quan era jove, després de fer l'entrevista a Eric Singer.                                              

        Dirigeixes tu tota la revista sol, (fotos, apartats de la revista, etc.) o hi ha gent treballant amb  tu a la revista?

No, per sort tinc un equip de professionals que treballen amb mi per poder fer els meus projectes realitat.

 

 

 Consideres que has tingut persones que han estat qüestionant allò que has fet?

    Quan vaig començar tot això, el món de la premsa musical roquera era un món molt reduït. Hi     havia tres personalitats conegudes, que tenien programes a Rock FM des dels setanta i vuitanta.  I, de sobte, arriba un nen de 17-18-19 anys a revolucionar-ho tot, llavors aquesta gent es va posar a la defensiva i em van posar moltes traves.

En l'àmbit acadèmic, els professors no sabien què fer amb mi. Sí que simpatitzaven amb el sentit que em veien motivat amb les coses que feia, i sí que és veritat que sentia que m'empenyien. Quan un professor em comprava la revista jo sentia la motivació de seguir per aquell camí.

 

    Aprofitant el tema del periodisme musical, què opines de les cançons en l’actualitat? I dels cantants?

Opino que avui dia la gran majoria de la gent utilitza la música com a fons, és a dir, escoltar la música amb atenció és una cosa del passat; ara tenim moltíssima música, molts estímuls, molts vídeos, etc.  Llavors la música és una cosa que posem de fons mentre passem l'aspirador, per exemple. Penso que un dels problemes és que la música rock i el heavy metal tenen moltes capes, és a dir, que necessita més atenció; en canvi, la música actual són singles més senzills que duren tres minuts i mig i és el que la gent li interessa. I parlant de cantants, ara si et fixes per exemple al top 50 de la llista de Spotify no hi ha gairebé cap grup i tot són cantants solistes, com per exemple Aitana que tenen un temps de molta fama i després cauen en l'oblit.

 

 

   Has fet alguna entrevista a algun cantant famós o que es va fer famós després que l’entrevistessis?

Si, m'han passat les dues coses, és a dir, he fet entrevistes a grups molt consolidats, per exemple, quan tenia disset anys i estudiava al Dalí un dia vaig sortir abans d'hora perquè havia d'entrevistar al cantant d'Iron Maiden a un hotel de Barcelona.

I d'altra banda, quan ja portes uns quants anys fent entrevistes a bandes no tan conegudes, que algunes fan un "boom" i de cop i volta guanyen molta fama, un exemple pot ser el grup Lordi que va guanyar Eurovisió un any; doncs jo els havia entrevistat un any i mig abans.

________________________________________

I fins aquí aquesta interessant entrevista. Moltes gràcies, Sergi!   

____________________________________________

Félix Contreras, enginyer agrònom

 

La Carolina Colmenero i la Noa García, alumnes ara de segon de Batxillerat de Cultura Audiovisual, ens presenten en aquesta entrevista el Félix Contreras, un exalumne del Dalí de fa molt de temps però que encara en recorda els anys que hi va passar. 

____________________________________

El Félix en la seva feina actual

_________________________________________________

1.- Quin any vas acabat els teus estudis al Dalí? 

Al Dalí, a l'edifici actual, vaig fer el que a la meva època era tercer de BUP i COU, que correspondrien als vostres primer i segon de batxillerat. El tercer al 1990-1991 i el COU al 1991-1992. 

Els dos primers cursos de BUP els vaig fer també al Dalí, però quan estava situat a l'altra punta del Prat, a dintre del pati del Baldiri Guilera.

A BUP i COU vaig fer la branca de ciències,  el que seria ara crec que el Científic biosanitari .

2.-  Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? 

Doncs vaig fer la Selectivitat i vaig entrar anar a la universitat, a la UPC, per estudiar-hi Enginyeria agrònoma.

3.- Quins propòsits acadèmics i/o laborals hi tenies quan hi eres? 

Sempre m'havia agradat la Biologia o els temes relacionats amb la natura, el camp, els animals, etc., així que la meva intenció era estudiar biologia o enginyeria agrònoma o forestal, com finalment va ser.

4.- Has acabat, doncs, fent el que volies.  

Durant els meus primers 15 anys de vida laboral sí que vaig estar a empreses amb relació amb el que havia estudiat. Malauradament,  ara porto uns 7 anys en un altre sector que no té hi res a veure; per tant, ara mateix, no treballo on voldria.

5.- De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?

Actualment treballo al sector industrial, (packaging), com a Coordinador a Espanya i Portugal del departament de Customer Care, És una feina molt diversa, tractes de molts aspectes i, en el meu cas, va des de compres, facturació, atenció al client ( sobretot de grans empreses a les quals donem servei). També faig el control d'estocs del equip tècnic i m'ocupo de logística, de la qualitat, entre d'altres coses.  Tinc tasques específiques i d'altres de suport i coordinació de tot l'equip de companys que tinc al meu càrrec.

M´agrada?, em pregunteu. Doncs, a estones i segons quines parts, us he de confessar que no gaire, però en general està bé.

6. Has sentit que el Dalí t' ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal ? Com?

Evidentment el Dalí és part del meu desenvolupament educatiu i personal; per tant, sí que crec que m'ha ajudat a ser qui sóc. A més, és una època important a la vida de qualsevol jove i normalment et marca. Sempre recordes professors (bons i dolents) i companys o amics, que en alguns casos mantens.

7.- Tens algun record especial d'aquella època, alguna anècdota? 

Una mica el que deia, professors, i companys i amics. Anècdotes? de tot una mica:..... però res especial o concret. Fa tants anys!!!!!!!!!!!!!!

8.- Quines assignatures recordes més?  

No és per ser pilota, però recordo a tercer de BUP, el que ara és primer de batxillerat, Llengua i literatura catalana amb l'Alba Sabaté, i també recordo Ciències naturals com les assignatures que més m'agradaven. A COU, sens dubte, Geologia i Biologia són les que més em van agradar. 

9.- Com recordes la teva classe? 

Gairebé no recordo tota la gent.... només alguns companys. Recordo que era a la part de dalt, diria que entrant a l'institut i pujant les escales cap a l´esquerra. Sé que era una època que començàvem a estar més pels estudis,.... però hi havia moments per tot!!

10.- Tens fotos d'aquella època? 

Fotos???  No en tinc cap ni una de l'institut.... en aquella època no teníem mòbil, ni càmeres de fotos digitals, i.... diria que ningú es feia fotos. De fet, crec que no tinc cap ni de la graduació. Ho sento!!!

_____________________________

Doncs moltes gràcies per aquesta entrevista que ens ha permès conèixer una mica més una època més antiga del nostre institut. 

__________________________________________________________

MARTA COLOM, metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària

 

L'Elena Agüero, alumna de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat,

 ens presenta la Marta Colom, una exalumna del Dalí que ha acabat estudiant 

el que sempre li havia agradat: MEDICINA.

____________________________________________________________________

1.- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar el batxillerat al Salvador Dalí l'any 2011. Ara tinc 27 anys i visc al Prat

2.-Què vas fer només acabar els estudis al Dalí?(Estudis, feina)

En acabar el batxillerat vaig fer la Selectivitat i vaig entrar al Grau en Ciències Biomèdiques. De fet, primer tenia l'objectiu de fer la carrera de Medicina, però com que la demanda és molt alta i es necessita una nota de tall molt exigent, no vaig arribar-hi. Llavors vaig decidir fer un any d'aquest altre grau perquè tenia assignatures del primer curs similars a Medicina; també vaig repetir part de la selectivitat i així va ser que vaig entrar a Medicina amb algunes d'aquestes assignatures convalidades.

3.-Quins propòsits acadèmics i/o laborals tènies quan eres al Dalí?

Sincerament, no va ser fins a final de segon de batxillerat que vaig decidir fer Medicina. Sempre m'havia atret aquesta professió, però no m'hi havia acabat de decidir. Mentre vaig ser a l'institut, penso que el meu objectiu principal de cara al futur sempre va ser trobar un camí acadèmic i/o professional que em fes feliç a la vida.

4.-Has acabat fent el que volies?

Sí, finalment vaig estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, al campus de Bellvitge.

5.-De què treballes avui dia? En què consisteix la teva feina? T'agrada?

Sóc metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària. La residència és un període d'especialització posterior al grau en Medicina, al qual s'accedeix a través de l'examen MIR. Consisteix en un període de 4-5 anys durant el qual una metgessa s'especialitza en un àmbit en concret - en el meu cas, l'atenció primària. Durant aquesta residència vaig rotant per diferents serveis mèdics, tant a l'ambulatori com a l'hospital. M'agrada, tot i que és una etapa força dura, comporta cert nivell d'estrès, responsabilitat, treballar durant moltes hores seguides sense descans (les guàrdies)... Però al final, com qualsevol canvi al qual una persona s'enfronta, t'hi acabes acostumant i li acabes trobant el gust.

6.-Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?

I tant, molt. El millor que m'he endut del Dalí són les joies de professores i professors que hi ha a l'institut, alguns dels quals no només m'han ajudat a nivell acadèmic sinó a nivell personal, i són persones que duré sempre amb mi allà on vagi. També va ser una etapa molt bonica amb les meves companyes de classe tot i que va ser curta ja que només hi vaig cursar batxillerat, però va ser realment molt intensa, sempre que la recordo somric.

7.-Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

De records, en tinc moltíssims... Recordo, per exemple, les llargues estones d'esbarjo que passàvem al sol, ja fos al mateix pati o anant a comprar l'esmorzar a l'avinguda Montserrat; també em recordo passant per una "pel·lícula" que vam haver de gravar per a un treball d'anglès i que actualment encara veiem de tant en tant amb les amigues. Mentre la veiem no podem parar de riure. També recordo, i molt, el meravellós premi de Carnaval que vam guanyar acompanyat de la sortida que vam fer a Port Aventura. Ara bé, sí que tinc present que el més maco d'aquell dia de Carnaval eren totes les estones que passàvem els dies abans, fent les disfresses, organitzant i preparant el ball. 

També recordo, com a anècdota, fer campana diverses vegades. Tot i que sona molt "rebelde", la veritat és que molts cops marxàvem a l'hora del pati i ens passàvem la resta del matí prenent xocolata calenta a l'Artesà mentre practicàvem exercicis de matemàtiques perquè teníem examen els dies propers! A més, un cop, vam fer campana perquè va nevar, i les amigues vam decidir sortir a "fugar-nos" de l'institut per a gaudir de la neu perquè ens feia por que a la tarda ja no en quedés... I va resultar que a la tarda va nevar deu vegades més!

8.-Quin record tens del primer mes de la pandèmia?

Un record molt amarg, tal com és per a la majoria de la gent, oi? Molta por i incertesa. Tot i que al principi no teníem ni idea que suposaria tants canvis a les nostres vides i durant tant de temps... Actualment, el problema ha evolucionat, a grans trets, de la por a una situació desconeguda, com era al principi, a la "fatiga pandèmica" que li diuen: ganes de recuperar el que era la nostra vida abans de la pandèmia.

9.- Quantes hores treballaves durant els primers mesos de la pandèmia? Descansaves algun dia?

Durant els primers mesos a totes les metgesses residents ens van cancel·lar les rotacions pels diferents serveis mèdics i ens van reubicar a Urgències. La feina consistia a fer uns 4 torns a la setmana de 12h (combinant uns dies el torn de dia, i altres el de nit). La resta de dies descansàvem. 

_________________________________________________________

Doncs fins aquí aquesta entrevista amb la Marta Colom. 

Moltíssimes gràcies!

___________________________________________________

VICENTE MACIÀ, "PIGMY", músic i dinamitzador cultural de la Capsa

 Les alumnes de Cultura Audiovisual, Gisela Martín i Lucía Mármol, ens presenten en Vicente  Macià, també conegut pel seu nom artístic, Pigmy. Com a breu resum abans de treballar amb  profunditat diversos aspectes del seu passat i present, cal saber qui és aquest exalumne del Dalí. En  Vicente, tot i haver format part durant molt de temps del grup musical Carrots, des del 2007  ha anat presentant els seus tres discs en solitari: Miniaturas, Hamsterdam i, l’últim,  Manifestación. Aquest darrer àlbum ha estat considerat un dels millors del 2020. 

_________________________________________________

En el següent enllaç es pot veure un reportatge que li van emetre a TV3 el 5 d'abril

d'aquest any 2021

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/vicente-macia-pigmy-de-nom-artistic-presenta-manifestacion-considerat-un-dels-millors-discs-del-2020/video/6093233/

______________________________________________

1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar l’any 1993. Ara tinc 46 anys i visc a Barcelona. 

La classe del Vicente posant al pati interior.

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

Només acabar em vaig matricular a l’Escola d’Arts i Oficis, on vaig estar tres anys fent pintura  mural i de cavallet. Alhora feia música i, una vegada vaig acabar el tema de les pintures vaig començar a treballar a La Capsa, on treballo avui dia. Durant tot aquest temps, he portat  en paral·lel aquesta feina amb la meva carrera musical. 

3. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?

Doncs la veritat és que em aquella època no tenia res clar; sabia que volia fer alguna cosa artística i  aquesta va ser la raó per la que vaig  triar el camí de la pintura, però no  tenia una vocació concreta.  No m’hauria imaginat mai arribar on  hi soc ara i realment és molt gratificant veure que encara que la meva vida actual no hagi estat la planejada d'entrada, he obtingut molts bons resultats.

Aquí teniu una imatge del "Pigmy" en l'actualitat

4. Has acabat fent el que volies? 

Sincerament sí, perquè he pogut continuar fent la meva carrera musical, treure els meus 

discos i, a part, tenir un treball com el de La Capsa, que està relacionat directament amb 

la música. També he d'esmentar l'aspecte social de la meva feina, ja que aquí ajudem 

músics que comencen, joves... persones que volen iniciar la seva carrera perquè tenen 

inquietuds musicals. 

5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Avui dia treballo a La Capsa com a dinamitzador cultural  i, a més de gestionar tot allò relacionat amb els locals d'assaig; també porto alguns projectes de dinamització de músics de la ciutat. Una de les meves tasques és agafar grups de joves i posar-los en contacte amb algun productor musical, de tal manera que treballin uns mesos amb ells i enregistrin algun disc als estudis de La Capsa i perquè finalment acabin en molts casos preparant concerts.

A més, també porto l'Almeuritme, un projecte que es fa cada any pel Dia de la Música al Prat de Llobregat. Hi participen músics de totes les edats amb l'objectiu de realitzar una peça conjunta i enregistrar un vídeo final.

Així, doncs, veient tots els projectes en els quals he participat i l'evolució de la meva carrera musical he de reconèixer que la meva feina m'agrada molt i que n'estic molt satisfet.

6. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i  personal? Com? 

Sí, és clar, no només els companys sinó també alguns professors. De fet, encara mantinc relació amb algun membre de l’equip docent. Em fa molta gràcia que, per exemple, un  professor que es diu Antonio Ezpeleta és seguidor del que faig musicalment i això per a mi  és com tancar un cercle. És cert que hi ha professors que et marquen més que d’altres, i  l’Antonio va fer que m’interessés moltíssim la literatura, la poesia… També una professora  anomenada Rosa que donava Història de l’Art va donar-me l’empenta que necessitava per apuntar-me a les pintures, perquè tot i que se’m donava força bé, jo mai m’ho havia  plantejat. 

Tot i que no he acabat sent pintor, considero que l’estudi no serveix només en un àmbit laboral  i tangible, sinó que va molt més enllà. Estudiar va bé, encara que després no et dediquis a allò  en concret. Tots els punts de vista i coneixements que adquirim ens serviran en algun moment  de les nostres vides. Podríem dir, doncs, que el Dalí va ser una molt bona base, tot i que jo  era un bon-mal estudiant! De vegades m'he penedit de no haver anat a la universitat, ja que  estic ben segur que allà hauria après moltes coses interessants. No obstant això, aquestes  coses es veuen amb el temps. Llavors és quan valorem el que els adults et deien quan tu encara no ho eres.  

7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna  anècdota? 

Doncs sí, en tinc unes quantes. Fa pocs dies vaig veure que al Dalí  vau celebrar Sant Jordi i em va venir a la ment un record molt especial.

Probablement us sembli estrany, però Sant Jordi al Dalí es continua celebrant exactament igual que a  la meva època, on diferents alumnes pujaven a l’escenari a fer qualsevol tipus d’actuació. Un any, el meu grup i jo vam  decidir participar-hi i així engrescar la festa una mica, i així  va ser! Recordo aquell dia amb molta il·lusió, ja que durant  aquells moments gaudia plenament del que m’apassiona: la música. 

Així doncs, el meu primer grup estava format pels meus  companys de classe i, com us podeu imaginar, aprofitàvem  qualsevol esdeveniment mitjanament important per apuntar-nos-hi i amb la nostra música animar l’ambient. 

El Vicente tocant al Dalí per la Castanyada del 1993

El seu grup tocant al pati interior. Sant Jordi 1994.  

________________________________________________

Finalment, volem donar les gràcies al Pigmy per cedir-nos no només la seva  col·laboració, sinó també una estona del seu temps per a la realització de l’entrevista,  tenint en compte que les agendes dels artistes com ell estan ben plenes!

___________________________________________________