dijous, 18 de juny de 2020

AGÜI RUIZ, professora de Llengua castellana i literatura


La Marina Ezquerro i la Fátima Kaadouch, alumnes de Cultura Audiovisual, ens presenten l'Agüi Ruiz, potablava de tota la vida, exalumna del Dalí i ara professora

Soc el que soc gràcies al Dalí
_________________________________________________________



— Quan vas acabar els teus estudis al Dalí? 
Vaig acabar a l'any 1997.​
— Quins cursos vas fer i per quin camí vas triar?
Vaig fer el BUP i el COU, i com que jo sempre he estat més de lletres, vaig agafar aquest camí per després anar a la universitat. 
— Quan eres a l'institut, quins propòsits laborals o acadèmics tenies?​
Com ja us he dit, sempre he sigut més de lletres i ja quan era petita deia que volia ser "articulista" (escriure articles a periòdics o revistes) i així és que em vaig plantejar fer la carrera de Comunicació Audiovisual o de Periodisme. 
— De què pensaves que acabaries treballant? 
​Ja quan vaig entrar a la universitat em vaig decantar aviat per la docència, vaig descobrir que m'agradava ajudar als altres. 
— Has acabat fent el que volies? 
​Sí, ser docent és el que m'omple i m'encanta. 
— Quina és la trajectòria que vas seguir quan vas acabar al Dalí? 
Quan vaig acabar els meus anys al Dalí vaig entrar a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer cicle de Filologia Hispànica i al final em vaig acabar llicenciant en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. 
— A què et dediques actualment? ​
Sóc professora de Llengua castellana i literatura. ​
— En què consisteix la teva feina? 
Ensenyar a un institut de secundària, però per mi ser professora és molt més que això. 
— T'agrada? 
M'encanta, és la meva vocació. 
— Parlem una mica del Dalí... de quina manera creus que el Dalí et va ajudar en el teu desenvolupament acadèmic i personal? 
Sóc el que sóc ara gràcies al Dalí, als companys i a l'acompanyament de tot l'equip docent i humà d'aquella època. 
— Segueixes en contacte amb els teus companys de classe? 
Amb alguns sí, i algunes de les meves millors amigues continuen sent les mateixes que ho eren aleshores. 
— Per curiositat... quina assignatura era la teva preferida? ​
No tenia una assignatura preferida concreta, però potser em decantaria per les més creatives. 
— ​Recordes algun professor amb molt d'afecte?
En recordo a molts, alguns d'ells són ara o han estat companys de feina i això és tot un luxe. 
— Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota? 
Ufff, en tinc molts... Puc dir que recordo amb gran enyorança totes les festes que es feien a la tarda o a la nit al gimnàs amb els companys i els professors, que ara ja no es fan, però us puc dir que eren especials. 
— Com et sents ara, veient els teus alumnes al mateix lloc on seies tu fa uns anys?​ 
És un orgull veure’ls i tenir-los al davant, és molt gratificant.  
— Caminant pels passadissos et venen "flashbacks"? Ha canviat molt l'institut? 
​No ha canviat gaire... Però us he de confessar que sí que de vegades em venen molts "flashbacks", al pati interior, pels passadissos, al gimnàs.... 
I recordo especialment el primer dia que vaig entrar a l'institut com a professora, el primer record que em va venir va ser olfactiu, l'olor de l'institut, és una olor coneguda. Per mi, era com d'estar a casa. 


Donem les gràcies per l’entrevista a la nostra professora de castellà i ens quedem amb la frase “sóc el que sóc ara gràcies al Dalí”, ja que aquestes paraules reflecteixen tots els anys, tant d’alumna com de professora, que l’Agüi ha passat i està vivint ara a l’institut. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada