dilluns, 29 de juny de 2020

PAU BERENGUER, Llicenciat en Ciències Biomèdiques


El Pau Berenguer no fa gaire que va sortir del Dalí, uns cinc anys; tot i així, ja porta a les seves espatlles un alt nivell d'estudi i de treball intens. A continuació podeu llegir el que va explicar a la LAIA CANUT i a la CARLA FOLCH quan el van entrevistar en plena pandèmia del coronavirus.

1- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
El Pau el dia de la seva graduació al Dalí
Vaig acabar els meus estudis al Dalí l'any 2016. Tinc 22 anys, a punt de fer-ne 23. Visc al Prat de Llobregat. 
2- Que vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina...)


Quan vaig acabar els estudis, em vaig agafar un estiu post-selectividad de relax autèntic després de tot el que m'havia dedicat a l'estudi. Amb el nou curs, vaig començar a estudiar un Grau Universitari a la Universitat de Barcelona, Ciències Biomèdiques (o Biomedicina); és la mateixa carrera però li van canviant el nom recentment. 
3- Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?
El meu primer propòsit era aprovar la carrera (que he de confessat que en alguns moments em va costar) i després especialitzar-me amb un màster ja que en el meu camp obtenir-lo és bastant necessari si vols accedir al mercat laboral. 
4-Has acabat fent el que volies?
Doncs puc dir que he acabat fent la carrera que desitjava i que ara ja estic cursant un màster que m'interessa especialment (Immunologia Avançada; UB-UAB); a més, tinc pensat fer-ne un altre més enfocat a l'empresa farmacèutica l'any vinent ja que no tinc pensat fer un Doctorat. Idealment, penso que m'agradaria poder acabar treballant en una empresa farmacèutica o biotecnològica, però fins l'any que ve, quan acabi el segon màster, no començaré a buscar feina en aquest sector. 
5- De que treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?
Com ja us he comentat abans, encara no treballo, però sí que he tingut tres experiències de pràctiques a laboratoris de recerca. Dues d'aquestes estades de pràctiques van ser durant l'estiu a l'IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya) i a l'IDIBELL (Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge), i una tercera durant una estada d'Erasmus a Cardiff (Regne Unit), a l'ECSCRI (European Cancer Stem Cell Research Institute). En tots els casos, he de dir que he tingut una molt bona experiència (no puc dir que fos exactament laboral perquè no cobrava). Sí que és cert que la recerca pública no ha acabat proporcionant-me el que busco laboralment (contractes de feina, horaris, sou, etc.) pel que ara vull redirigir la meva carrera professional a la indústria. 
6- Quines feines has fet al llarg de la teva vida?
L'única feina cotitzada que he tingut ha estat com a divulgador per La Marató de Tv3 l'any 2019. La feina consistia a anar a centres d'educació (generalment 
instituts) a explicar en què consistia La Marató d'aquell any i intentar apropar la ciència i la investigació que s'estava realitzant als alumnes. La resta de cosetes que hagi pogut fer han estat fer de professor de classes de repàs. 
7-Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?
Considero que el Dalí m'ha ajudat en la meva carrera professional en el sentit que crec que el nivell que s'impartia per la Selectivitat (com a mínim a la meva generació) era molt bo en la majoria de les assignatures, cosa que em va permetre entrar al Grau Universitari que volia. També m'ha ajudat en el meu creixement personal per la gent que he conegut i amb qui he fet lligams estrets, tant d'alumnes com de professors. 
8- Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anécdota?
Com a record especial em quedaria amb la gent amb la que he continuat tenint relació. 
9- Si no et dediquessis al que fas ara, quines altres opcions et plantejaries?
Em sembla que de moment tinc molt clar anar a parar en una empresa farmacèutica.

10- Tens pensat estudiar alguna altra cosa? O ja no penses estudiar res més?

Tinc pensat estudiar un Màster online en empresa farmacètica el curs vinent mentre m'ho combino amb les pràctiques del Treball de Final de Màster. La idea és començar-lo ara amb el confinament i anar avançant feina durant l'estiu. També vull continuar estudiant alemany (fa 1 any que ho estic fent de manera seriosa), i seguir aprenent programació i bioinformàtica, que estic fent pel meu compte amb plataformes online.


Doncs moltíssimes gràcies, Pau! Anirem seguint com et va!

dijous, 18 de juny de 2020

AGÜI RUIZ, professora de Llengua castellana i literatura


La Marina Ezquerro i la Fátima Kaadouch, alumnes de Cultura Audiovisual, ens presenten l'Agüi Ruiz, potablava de tota la vida, exalumna del Dalí i ara professora

Soc el que soc gràcies al Dalí
_________________________________________________________



— Quan vas acabar els teus estudis al Dalí? 
Vaig acabar a l'any 1997.​
— Quins cursos vas fer i per quin camí vas triar?
Vaig fer el BUP i el COU, i com que jo sempre he estat més de lletres, vaig agafar aquest camí per després anar a la universitat. 
— Quan eres a l'institut, quins propòsits laborals o acadèmics tenies?​
Com ja us he dit, sempre he sigut més de lletres i ja quan era petita deia que volia ser "articulista" (escriure articles a periòdics o revistes) i així és que em vaig plantejar fer la carrera de Comunicació Audiovisual o de Periodisme. 
— De què pensaves que acabaries treballant? 
​Ja quan vaig entrar a la universitat em vaig decantar aviat per la docència, vaig descobrir que m'agradava ajudar als altres. 
— Has acabat fent el que volies? 
​Sí, ser docent és el que m'omple i m'encanta. 
— Quina és la trajectòria que vas seguir quan vas acabar al Dalí? 
Quan vaig acabar els meus anys al Dalí vaig entrar a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer cicle de Filologia Hispànica i al final em vaig acabar llicenciant en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. 
— A què et dediques actualment? ​
Sóc professora de Llengua castellana i literatura. ​
— En què consisteix la teva feina? 
Ensenyar a un institut de secundària, però per mi ser professora és molt més que això. 
— T'agrada? 
M'encanta, és la meva vocació. 
— Parlem una mica del Dalí... de quina manera creus que el Dalí et va ajudar en el teu desenvolupament acadèmic i personal? 
Sóc el que sóc ara gràcies al Dalí, als companys i a l'acompanyament de tot l'equip docent i humà d'aquella època. 
— Segueixes en contacte amb els teus companys de classe? 
Amb alguns sí, i algunes de les meves millors amigues continuen sent les mateixes que ho eren aleshores. 
— Per curiositat... quina assignatura era la teva preferida? ​
No tenia una assignatura preferida concreta, però potser em decantaria per les més creatives. 
— ​Recordes algun professor amb molt d'afecte?
En recordo a molts, alguns d'ells són ara o han estat companys de feina i això és tot un luxe. 
— Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota? 
Ufff, en tinc molts... Puc dir que recordo amb gran enyorança totes les festes que es feien a la tarda o a la nit al gimnàs amb els companys i els professors, que ara ja no es fan, però us puc dir que eren especials. 
— Com et sents ara, veient els teus alumnes al mateix lloc on seies tu fa uns anys?​ 
És un orgull veure’ls i tenir-los al davant, és molt gratificant.  
— Caminant pels passadissos et venen "flashbacks"? Ha canviat molt l'institut? 
​No ha canviat gaire... Però us he de confessar que sí que de vegades em venen molts "flashbacks", al pati interior, pels passadissos, al gimnàs.... 
I recordo especialment el primer dia que vaig entrar a l'institut com a professora, el primer record que em va venir va ser olfactiu, l'olor de l'institut, és una olor coneguda. Per mi, era com d'estar a casa. 


Donem les gràcies per l’entrevista a la nostra professora de castellà i ens quedem amb la frase “sóc el que sóc ara gràcies al Dalí”, ja que aquestes paraules reflecteixen tots els anys, tant d’alumna com de professora, que l’Agüi ha passat i està vivint ara a l’institut. 

dilluns, 15 de juny de 2020

EDUARD QUEROL, Tècnic especialista en Telecomunicacions i Responsable de Serveis de Difusió



Els alumnes de primer de Batxillerat de Cultural Audiovisual 
Carlos Martín i Raúl Sánchez ens presenten 
l'Eduard Querol, antic alumne del Dalí
_________________________________________



Bé, avui coneixerem una mica l'Eduard Querol, exalumne del Dalí, que ens anirà explicant els records que conserva d'aquella etapa. Hem de dir en primer lloc que ens ha semblat una persona molt noble i bona i que ens sentim molt agraïts per haver parlat amb ell.


Aquí teniu l'entrevista sencera:

1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
Vaig acabar l'any 1998 el que llavors era conegut com a C.O.U (Curs d'Orientació Universitària). Ara tinc 41 anys, acabats de fer, i segueixo establert al Prat de Llobregat

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí?
Vaig començar a treballar a l'estiu per poder ajudar econòmicament els meus pares i com a mínim no demanar-los calers per quan sortia de marxa amb la que ara és la meva dona; passat l'estiu, vaig optar per fer un Cicle formatiu de Grau Superior especialitzat en Pròtesis Dentals. Les P.A.U. no em van anar gaire bé... coses de la vida i la sort, i potser per això vaig decidir aprendre un ofici que no tingués estudis superiors vinculats. Vaig exercir-lo 3 anys a nivell professional però, finalment, vaig decantar-me per estudiar el que m'agradava de veritat aleshores, que era l'electrònica i les telecomunicacions.

Ja ho veieu, soc un clar exemple pel que fa al canvi d'estudis i de professió. Amb això vull dir que mai és tard per canviar; al cap i a la fi més val treballar a gust ja que són molts anys els que t'hi dedicaràs; per tant, val la pena donar-se i regalar-se noves oportunitats.

3. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan eres al Dalí?
M'agradava molt el dibuix tècnic, les mates, la biologia, la física... anava encarat a alguna carrera de ciències pures. M'hagués agradat molt ser professor de Tecnologia, ja que el tema electrònica no se'm donava malament.








4. Has acabat fent el que volies?
No ben bé, ja ho veieu. No soc professor, tot i que actualment faig formació interna a la Multinacional on treballo.


5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?
Des de fa molts anys soc Tècnic Especialista de grau superior en Telecomunicacions i sistemes informàtics. Amb els anys he arribat a ser Responsable de Serveis de Difusió tant de TDT com de Ràdio (FM) a tot Espanya. Estic destinat al centre de control de Torre de Collserola i gestiono entre Madrid i Barcelona unes 40 persones.

Lidero projectes amb equips de persones de noves tecnologies i d'implantació de serveis com per exemple LOVESTV (Servei Smart TV per al Grup RTVE, A3MEDIA i MEDIASET), que es va implantar durant el darrer mundial. Potser us sona, és l'app que surt quan canvies de canal de la TDT, i que et diu funcionalitats segons el color del comandament que es pot prémer.

I us he dir que sí, que m'agrada la feina, tot i que també implica molta responsabilitat i s'ha de saber gestionar bé per no acabar de vegades completament desesperat, però és una feina que es agraïda i mai és la mateixa, no és rutinària.
6. Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?
Bé, el Dalí a part de formar-nos en matèries i coneixements, em va fer créixer en valors fonamentals per la convivència social i laboral, com són l'esforç, treball en equip, adaptació al canvi constant, i sobretot a pensar per mi mateix, valor fonamental per ser com soc actualment.
                                                                                 


7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?
En tinc molts, tot i que vaig estar-hi només dos cursos, però destacaré els professors que vaig tenir en aquells anys com l'Alba i el seus estimats Ausiàs March i Ramon Llull 😉. També recordo l'Albert Montori, gran tutor i mestre de biologia i com també ens ensenyava coses de la vida i de lliure pensament, juntament amb en Santi. L'Eva amb les seves mates, l'Olga amb el seu dibuix tècnic i les tangències, l'Adolfo, amb les seves classes magistrals d'història, i un munt de mestres més que no esmentaré per no allargar-me. De tots ells, en tinc un gran record.

I sobretot, tinc un record molt viu, i és la meva dona, amb qui portem junts des de l'any 1996 i que vaig conèixer al Dalí. Hem format família i sempre recordem junts totes les anècdotes viscudes junts, com el viatge de final de curs a Venècia, que podríem dir que va ser el nostre primer gran viatge junts.

Per no allargar-me més, puc dir orgullós que mantinc contacte amb algun professor, que ara puc anomenar amic en tots els sentits.