dimarts, 26 de maig de 2020

PATRICIA PERUGGIA, Educadora d'educació especial



La Marina del Moral ens presenta en aquesta entrevista la Patricia Peruggia García, que actualment gaudeix treballant d'Educadora d'educació especial a l'institut Pedraforca 
de L'Hospitalet de Llobregat
_______________________________________


La Patricia treballant a l'hort de l'institut
________________________________________________________




  • Quin any vas acabar els seus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
Vaig acabar els meus estudis al Dalí l'any 2004, ara tinc 31 anys i actualment visc al Prat de Llobregat, encara que durant una temporada vaig viure al barri de Sants a Barcelona.

  • Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina, etc).
Després d'estudiar al Dalí vaig fer el batxillerat artístic perquè el món de l'art m'agradava molt i en aquells moments m'hi volia dedicar. Però després, quan vaig acabar el batxillerat, em va arribar informació d'un cicle d'Integració Social que havia sortit feia poc, i com que el vaig trobar molt interessant, vaig matricular-m'hi i el fet és que em va encantar des d'un bon començament. Va ser aleshores quan vaig trobar la meva vocació. En acabar les pràctiques el mateix centre on les havia realitzat em va contractar i va ser aleshores quan vaig decidir continuar la meva formació fent el grau d'Educació Social.

  • Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?
La veritat és que no tenia gaire clar què volia fer; sí que de sempre tenia clar que m'agradava molt el món de l'art però aleshores també vaig veure que volia dedicar-me a alguna cosa relacionada a ajudar les persones més vulnerables.

  • Què volies ser de petita?
De petita volia ser mestra, metgessa, infermera… 

La Patricia treballant
a la cuina de l'institut
  • De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?
Actualment treballo a l'Institut Pedraforca de L'Hospitalet de Llobregat com a Educadora d'educació especial. El meu treball consisteix a acompanyar nois i noies amb dificultats psíquiques i/o físiques per tal que puguin integrar-se en l'entorn de l'institut i puguin relacionar-se amb normalitat amb els seus companys i professors; és a dir, treballo per oferir eines per tal que aquestes noies i nois puguin fer la seva vida amb la màxima autonomia i que puguin aprofitar al màxim la seva estada a l'institut.

I realment és una feina molt maca i encara que de vegades no és fàcil, la veritat és que no m'imagino ara treballant d'una altra cosa. Com he dit abans, el meu treball consisteix a acompanyar, ajudar i ensenyar els nois amb dificultats, però la realitat és que és un aprenentatge mutu, ja que ells també m'ensenyen molt.

  • Recordes l'últim dia d’institut?
Sí que el recordo, va fer un dia ple de sentiments contradictoris. Per una banda em sentia feliç per haver acabat, però per l'altra, també em sentia trista perquè acabava una etapa molt bonica.



  • Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? 
Sí, i tant, el desenvolupament acadèmic em va ajudar molt perquè vaig tenir molts bons professors, però sí és veritat que dono més importància a com em van ajudar en el meu desenvolupament personal, ja que moltes de les normes o consells que em van donar aleshores m'han ajudat molt en la vida adulta.

  • Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?
Mira, recordo especialment dues coses, una d'alegre i una altra de trista. L'alegre són les festes de Carnaval i com les celebràvem, ja que fèiem balls i disfresses i realment era una tradició molt divertida. Cada any l'esperàvem.

La trista és quan ens vam aplegar tots al pati de l'institut per plantar un llimoner quan es va morir una professora, la M. Ángeles Arnaiz, per fer-li un homenatge i recordar-la.

  • Quina era la teva assignatura preferida? 
En realitat no tenia una assignatura en concret preferida; ara bé, des de petita toco la flauta travessera i sí que és veritat que a la classe de música és on més gaudia, però també m'agradava quan en altres assignatures es feien coses  de l'àmbit artístic com fer relats, dibuixos, etc.

  • Hi ha algun/a professor/a que t'ha marcat en especial?
Recordo que al Dalí hi havia un molt bon equip de professors, però sí que és veritat que les professores que m'han marcat més van ser l'Alba Sabaté i la Isabel Monforte de català. Recordo la seva passió i la implicació que tenien per la seva feina.

  • Segueixes mantenint contacte amb ex-companys del Dalí?
Doncs sí, amb els companys de la meva classe seguim en contacte per les xarxes socials i amb altres companys del Dalí encara mantinc una amistat molt propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada