dilluns, 27 d’abril de 2020

LAIA LLUCH, Directora d'un centre d'aprenentatge infantil i professora a la UB i a la UOC

La Marina del Moral i l'Abril Polonio , que actualment estudien Cultura Audiovisual a primer de Batxillerat, ens ofereixen aquesta interessant entrevista que van fer a la Laia Lluch Molins, exalumna del Dalí. En ella, la Laia evoca els anys que hi va passar i ens comenta la il·lusió que sent per la docència que ara està exercint.


 1.       Quin any vas acabar els seus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
El meu darrer curs al Dalí va ser el 2010-2011, quan hi vaig finalitzar el Batxillerat. Vaig estar un total de 6 anys en aquest institut, cursant l’ESO i el Batxillerat. A l’actualitat tinc 26 anys i continuo vivint al Prat de Llobregat.
2.       Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (estudis, feina...).
Plantejar-me molts i molts reptes. Un d’ells era accedir a la universitat (fet!). Un altre repte era continuar desenvolupant-me professionalment (en construcció...!). I un altre, conèixer món viatjant (en construcció...!).
3.     


4.       Què volies ser de petita?
Cert és que vaig tenir l’època en què desitjava ser veterinària, just en el moment que vam tenir els primers animals de companyia a casa. Però des de ben petita el que sempre m’havia fet goig era la docència, ser professora. Ho tenia ben clar i, fins i tot, tinc records que ja des de ben petita jugava assumint aquest rol: feia exercicis de diversos quaderns (amb el rol d’alumna, fent-me passar per alguna companya d’escola) i, conscientment, hi cometia errors perquè, quan canvia de rol i passava a ser mestra, em corregia jo mateixa. M’encantava!
5.       De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?
A l’actualitat sóc directora i professora en un centre (franquícia) que treballa, de manera extraescolar, amb el mètode d’origen japonès que cerca desenvolupar l’autodidactisme en els alumnes, a partir dels 2 anys d’edat. En aquest centre, treballo amb més de 150 alumnes matriculats i la meva funció, a banda de gestionar el negoci, és d’orientar els alumnes en el seu procés d’aprenentatge per tal que desenvolupin autonomia des del primer dia i siguin capaços de desenvolupar totes les capacitats necessàries per aprendre a aprendre. “Si ensenyes a un infant a sumar fraccions, sabrà sumar fraccions; però si l’ensenyes a aprendre, sabrà desenvolupar-se al llarg de la seva vida”. Aquesta segona és la nostra missió.
Així mateix, a l’actualitat també sóc professora a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya, a la Facultat d’Educació, on imparteixo diverses assignatures per als futurs mestres, pedagogs i psicopedagogs. I també estic vinculada a diversos projectes d’investigació educativa, en què desenvolupem estudis per millorar les accions educatives a l’aula. El meu dia té 24 hores, com tothom, per tant podria dir que m’encanta tot allò que faig (és vital organitzar-me). Hi gaudeixo molt i, de fet, no ho considero com a feina. Aprenc dels alumnes, petits i no tan petits, aprenc també dels adolescents a la Universitat, així com també aprenc dels adults amb qui treballo (famílies dels alumnes del centre, l’equip d’assistents del centre, els companys del Departament de la Facultat...).

6.       Quines feines has fet al llarg de la teva vida?
Principalment, m’he dedicat a la docència. Amb 13 anys vaig iniciar la realització de classes particulars. També va ser quan em va començar a interessar-me el món del lleure; motiu pel qual he fet diverses estades com a voluntària en organitzacions educatives que, els caps de setmana, per les tardes o al llarg de l’estiu, realitzaven accions educatives no formals.
Quan estava al segon curs de la carrera universitària, em va interessar en què consistia el mètode d’aprenentatge Kumon, atenent que al Prat de Llobregat hi havia un centre i, en passar per davant diversos cops, em va resultar curiós saber en què consistia. I va ser un xoc d’interessos, atenent que la directora d’aquell centre buscava algú amb qui poder treballar al centre cada tarda. Allà hi vaig estar 4 anys i mig, alhora que ho compaginava amb els meus estudis al Grau en Mestre d’Educació Primària.
Sóc una persona molt activa, reflexiva i sempre m’ha cridat molt l’atenció la investigació. De fet, crec que és clau per a tothom en qualsevol aspecte de la vida; a nivell personal, a nivell acadèmic i a nivell professional. Per aquest motiu, vaig decidir cursar el Màster en Innovació i Investigació en Educació, al llarg d’un any. I just quan el vaig finalitzar, vaig descobrir l’oportunitat de poder emprendre el meu propi negoci de Kumon a la localitat de Sant Boi de Llobregat. En aquell moment, també havia decidit iniciar els meus estudis al programa de doctorat. Buf!
En qualsevol cas, abans de descriure’m com a graduada en mestre d’educació primària, màster en innovació i investigació en educació, i actualment ja doctora en educació, opto per descriure’m com a una persona activa, inquieta, en procés de millora i creixement personal en tots els sentits; amb moltes ganes de seguir aprenent i ajudant a les persones amb qui tinc contacte per tal de contribuir i fer d’aquest món un lloc millor.
“Persones petites, en llocs petits, fent coses petites...poden arribar a fer grans canvis”.
7.       Has sentit que el teu pas pel Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?
Sí, en efecte. El meu pas per l’institut m’ha fet créixer no només a nivell acadèmic, pel que fa a tot allò après a nivell conceptual, sinó també a desenvolupar actituds, valors, normes i capacitats que m’han permès arribar a on sóc. Del meu pas per l’institut me’n duc la capacitat de poder superar-me a mi mateixa davant les adversitats. Del meu pas per l’institut me’n duc, també, l’habilitat de ser constant amb tot allò que tingui entre les mans i de resistir fins al final. De ser capaç de plantejar-me reptes...

8.       Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? Recordes alguna anècdota?
Recordo molt intensament els darrers dies al Dalí, mentre estava a segon de Batxillerat, o també els darrers dies que tenia entre mans la defensa del Treball de Recerca. Eren moltes emocions, alguns problemes familiars, molta il·lusió per continuar endavant, molts nervis per donar el millor de mi i a nivell social no era fàcil de gestionar. Recordo especialment el contacte amb una professora, l’Alba Sabaté, qui em va oferir tota la llum possible per veure que tot en aquesta vida és possible. Costarà més, costarà menys, però tot és possible. Només cal lluitar-hi amb esforç, constància i resistència.
9.       Com eren les teves notes? Van millorar en estudiar el que volies?
Sempre lluitava per obtenir bones notes, però a dia d’avui, en reflexionar-ho, penso que de la meva estada al Dalí no és important quines notes o qualificacions vaig treure (perquè ni me’n recordo), sinó que per a mi el més important és tot el que vaig créixer, desenvolupar-me, aprendre, reflexionar, errar... Me’n porto més aviat un desenvolupament d’una bona actitud per aprendre, conèixer món, ajudar les persones i, en suma, per contribuir a fer d’aquest món un lloc millor.
10.   Creus que la manera d’impartir classes ha canviat? Eren més dures que abans? Els professors eren més estricte que ara?
Sí, en efecte. De la mateixa manera que la societat avança, evoluciona, l’educació també ho ha de fer. És per aquest motiu que a l’actualitat hi ha més estudis sobre com aprenem les persones i, en conseqüència, les metodologies que es desenvolupen a les aules són molt diferents respecte a com van estudiar els nostres pares o com van estudiar, si és que ho van fer, els nostres avis. A l’actualitat, no és tan important tenir coneixements, com si fóssim enciclopèdies plenes, i com si haguéssim de recitar i memoritzar infinita informació... Perquè, si ho penseu, els noms dels planetes que hi ha al sistema solar i que jo vaig estudiar de petita no són els mateixos que a l’actualitat. Plutó ja no es considera un planeta... Bé, en qualsevol cas, ja no és tan important l’èmfasi amb la informació, saber saber saber, sinó que per a mi, i els nous professionals de l’educació, estem treballant per desenvolupar els quatre pilars claus de l’aprenentatge:
-          Saber ser
-          Saber fer
-          Saber conèixer
-          Saber conviure
L’objectiu final és que tot infant, independentment del seu context i condicions, pugui gaudir en qualsevol centre del Servei Educatiu de Catalunya d’experiències d’aprenentatge empoderadores i rellevants que li permetin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar. La idea de poder treballar per competències consisteix a integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per tal que el coneixement sigui significatiu i aplicable. Atès que no es tracta d’emmagatzemar informació, com deia, sinó que esdevé fonamental que l’alumnat aprengui a cercar-la i a interpretar-la tot raonant-la per a construir interpretacions pròpies perquè els alumnes que hi ha a les nostres aules a l’actualitat seran els futurs polítics, doctors, escombriaires, docents... I a l’actualitat, en el món globalitzat en què vivim, hi ha grans reptes a escala global de la població: el desenvolupament sostenible, la pobresa i la inequitat, la intolerància i la violència, i la desigualtat de gènere, entre d’altres. I nosaltres som els agents últims de millorar, a partir de l’educació, la societat en què vivim.   



Segueixes mantenint contacte amb ex-companys de Dalí?

Des de ben petita, i ja des del parvulari fins i tot, que hi ha hagut dues persones específiques molt més significatives per a mi. Curiosament, durant l’estada al Dalí la nostra amistat va veure’s “alterada” perquè cadascú de nosaltres tres teníem companys diferents i extraescolars també diferents. Però tot i això, l’essència no s’ha perdut; mantenim moltes coses en comú i, a dia d’avui, em sento molt i molt contenta perquè aquesta amistat que fa molt que va iniciar encara continuï.

Podeu trobar-me a les xarxes, per conèixer-me millor:
@lallumo (Twitter)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada