dilluns, 27 d’abril de 2020

LAIA LLUCH, Directora d'un centre d'aprenentatge infantil i professora a la UB i a la UOC

La Marina del Moral i l'Abril Polonio , que actualment estudien Cultura Audiovisual a primer de Batxillerat, ens ofereixen aquesta interessant entrevista que van fer a la Laia Lluch Molins, exalumna del Dalí. En ella, la Laia evoca els anys que hi va passar i ens comenta la il·lusió que sent per la docència que ara està exercint.


 1.       Quin any vas acabar els seus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
El meu darrer curs al Dalí va ser el 2010-2011, quan hi vaig finalitzar el Batxillerat. Vaig estar un total de 6 anys en aquest institut, cursant l’ESO i el Batxillerat. A l’actualitat tinc 26 anys i continuo vivint al Prat de Llobregat.
2.       Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (estudis, feina...).
Plantejar-me molts i molts reptes. Un d’ells era accedir a la universitat (fet!). Un altre repte era continuar desenvolupant-me professionalment (en construcció...!). I un altre, conèixer món viatjant (en construcció...!).
3.     


4.       Què volies ser de petita?
Cert és que vaig tenir l’època en què desitjava ser veterinària, just en el moment que vam tenir els primers animals de companyia a casa. Però des de ben petita el que sempre m’havia fet goig era la docència, ser professora. Ho tenia ben clar i, fins i tot, tinc records que ja des de ben petita jugava assumint aquest rol: feia exercicis de diversos quaderns (amb el rol d’alumna, fent-me passar per alguna companya d’escola) i, conscientment, hi cometia errors perquè, quan canvia de rol i passava a ser mestra, em corregia jo mateixa. M’encantava!
5.       De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?
A l’actualitat sóc directora i professora en un centre (franquícia) que treballa, de manera extraescolar, amb el mètode d’origen japonès que cerca desenvolupar l’autodidactisme en els alumnes, a partir dels 2 anys d’edat. En aquest centre, treballo amb més de 150 alumnes matriculats i la meva funció, a banda de gestionar el negoci, és d’orientar els alumnes en el seu procés d’aprenentatge per tal que desenvolupin autonomia des del primer dia i siguin capaços de desenvolupar totes les capacitats necessàries per aprendre a aprendre. “Si ensenyes a un infant a sumar fraccions, sabrà sumar fraccions; però si l’ensenyes a aprendre, sabrà desenvolupar-se al llarg de la seva vida”. Aquesta segona és la nostra missió.
Així mateix, a l’actualitat també sóc professora a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya, a la Facultat d’Educació, on imparteixo diverses assignatures per als futurs mestres, pedagogs i psicopedagogs. I també estic vinculada a diversos projectes d’investigació educativa, en què desenvolupem estudis per millorar les accions educatives a l’aula. El meu dia té 24 hores, com tothom, per tant podria dir que m’encanta tot allò que faig (és vital organitzar-me). Hi gaudeixo molt i, de fet, no ho considero com a feina. Aprenc dels alumnes, petits i no tan petits, aprenc també dels adolescents a la Universitat, així com també aprenc dels adults amb qui treballo (famílies dels alumnes del centre, l’equip d’assistents del centre, els companys del Departament de la Facultat...).

6.       Quines feines has fet al llarg de la teva vida?
Principalment, m’he dedicat a la docència. Amb 13 anys vaig iniciar la realització de classes particulars. També va ser quan em va començar a interessar-me el món del lleure; motiu pel qual he fet diverses estades com a voluntària en organitzacions educatives que, els caps de setmana, per les tardes o al llarg de l’estiu, realitzaven accions educatives no formals.
Quan estava al segon curs de la carrera universitària, em va interessar en què consistia el mètode d’aprenentatge Kumon, atenent que al Prat de Llobregat hi havia un centre i, en passar per davant diversos cops, em va resultar curiós saber en què consistia. I va ser un xoc d’interessos, atenent que la directora d’aquell centre buscava algú amb qui poder treballar al centre cada tarda. Allà hi vaig estar 4 anys i mig, alhora que ho compaginava amb els meus estudis al Grau en Mestre d’Educació Primària.
Sóc una persona molt activa, reflexiva i sempre m’ha cridat molt l’atenció la investigació. De fet, crec que és clau per a tothom en qualsevol aspecte de la vida; a nivell personal, a nivell acadèmic i a nivell professional. Per aquest motiu, vaig decidir cursar el Màster en Innovació i Investigació en Educació, al llarg d’un any. I just quan el vaig finalitzar, vaig descobrir l’oportunitat de poder emprendre el meu propi negoci de Kumon a la localitat de Sant Boi de Llobregat. En aquell moment, també havia decidit iniciar els meus estudis al programa de doctorat. Buf!
En qualsevol cas, abans de descriure’m com a graduada en mestre d’educació primària, màster en innovació i investigació en educació, i actualment ja doctora en educació, opto per descriure’m com a una persona activa, inquieta, en procés de millora i creixement personal en tots els sentits; amb moltes ganes de seguir aprenent i ajudant a les persones amb qui tinc contacte per tal de contribuir i fer d’aquest món un lloc millor.
“Persones petites, en llocs petits, fent coses petites...poden arribar a fer grans canvis”.
7.       Has sentit que el teu pas pel Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?
Sí, en efecte. El meu pas per l’institut m’ha fet créixer no només a nivell acadèmic, pel que fa a tot allò après a nivell conceptual, sinó també a desenvolupar actituds, valors, normes i capacitats que m’han permès arribar a on sóc. Del meu pas per l’institut me’n duc la capacitat de poder superar-me a mi mateixa davant les adversitats. Del meu pas per l’institut me’n duc, també, l’habilitat de ser constant amb tot allò que tingui entre les mans i de resistir fins al final. De ser capaç de plantejar-me reptes...

8.       Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? Recordes alguna anècdota?
Recordo molt intensament els darrers dies al Dalí, mentre estava a segon de Batxillerat, o també els darrers dies que tenia entre mans la defensa del Treball de Recerca. Eren moltes emocions, alguns problemes familiars, molta il·lusió per continuar endavant, molts nervis per donar el millor de mi i a nivell social no era fàcil de gestionar. Recordo especialment el contacte amb una professora, l’Alba Sabaté, qui em va oferir tota la llum possible per veure que tot en aquesta vida és possible. Costarà més, costarà menys, però tot és possible. Només cal lluitar-hi amb esforç, constància i resistència.
9.       Com eren les teves notes? Van millorar en estudiar el que volies?
Sempre lluitava per obtenir bones notes, però a dia d’avui, en reflexionar-ho, penso que de la meva estada al Dalí no és important quines notes o qualificacions vaig treure (perquè ni me’n recordo), sinó que per a mi el més important és tot el que vaig créixer, desenvolupar-me, aprendre, reflexionar, errar... Me’n porto més aviat un desenvolupament d’una bona actitud per aprendre, conèixer món, ajudar les persones i, en suma, per contribuir a fer d’aquest món un lloc millor.
10.   Creus que la manera d’impartir classes ha canviat? Eren més dures que abans? Els professors eren més estricte que ara?
Sí, en efecte. De la mateixa manera que la societat avança, evoluciona, l’educació també ho ha de fer. És per aquest motiu que a l’actualitat hi ha més estudis sobre com aprenem les persones i, en conseqüència, les metodologies que es desenvolupen a les aules són molt diferents respecte a com van estudiar els nostres pares o com van estudiar, si és que ho van fer, els nostres avis. A l’actualitat, no és tan important tenir coneixements, com si fóssim enciclopèdies plenes, i com si haguéssim de recitar i memoritzar infinita informació... Perquè, si ho penseu, els noms dels planetes que hi ha al sistema solar i que jo vaig estudiar de petita no són els mateixos que a l’actualitat. Plutó ja no es considera un planeta... Bé, en qualsevol cas, ja no és tan important l’èmfasi amb la informació, saber saber saber, sinó que per a mi, i els nous professionals de l’educació, estem treballant per desenvolupar els quatre pilars claus de l’aprenentatge:
-          Saber ser
-          Saber fer
-          Saber conèixer
-          Saber conviure
L’objectiu final és que tot infant, independentment del seu context i condicions, pugui gaudir en qualsevol centre del Servei Educatiu de Catalunya d’experiències d’aprenentatge empoderadores i rellevants que li permetin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar. La idea de poder treballar per competències consisteix a integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per tal que el coneixement sigui significatiu i aplicable. Atès que no es tracta d’emmagatzemar informació, com deia, sinó que esdevé fonamental que l’alumnat aprengui a cercar-la i a interpretar-la tot raonant-la per a construir interpretacions pròpies perquè els alumnes que hi ha a les nostres aules a l’actualitat seran els futurs polítics, doctors, escombriaires, docents... I a l’actualitat, en el món globalitzat en què vivim, hi ha grans reptes a escala global de la població: el desenvolupament sostenible, la pobresa i la inequitat, la intolerància i la violència, i la desigualtat de gènere, entre d’altres. I nosaltres som els agents últims de millorar, a partir de l’educació, la societat en què vivim.   



Segueixes mantenint contacte amb ex-companys de Dalí?

Des de ben petita, i ja des del parvulari fins i tot, que hi ha hagut dues persones específiques molt més significatives per a mi. Curiosament, durant l’estada al Dalí la nostra amistat va veure’s “alterada” perquè cadascú de nosaltres tres teníem companys diferents i extraescolars també diferents. Però tot i això, l’essència no s’ha perdut; mantenim moltes coses en comú i, a dia d’avui, em sento molt i molt contenta perquè aquesta amistat que fa molt que va iniciar encara continuï.

Podeu trobar-me a les xarxes, per conèixer-me millor:
@lallumo (Twitter)

dilluns, 20 d’abril de 2020

MARTA AROCA, vigilant del Centre Penitenciari Quatre Camins

Fa poc l'Anna Bartra i la Júlia Oroz van poder entrevistar la Marta Aroca, exalumna del nostre institut i que actualment està treballant al Centre Penitenciari de Quatre Camins. Li van fer diverses preguntes sobre com havia estat la seva estada a l'institut i què recordava.

Aquí teniu les responstes que ens va donar.

1.Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
 Vaig acabar els meus estudis al Dalí cap als 2000, però no ho recordo bé. Ara tinc 37 anys i visc a Badalona. 

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí?(estudis, feina…)
Vaig começar Filologia anglesa i treballava a Allianz, una companyia d'assegurances. Ara bé, només vaig estar un any a Filologia anglesa, després em vaig canviar a Filosofia i també vaig fer Educació social.

3. Quins propòsits acadèmics o laborals tenies quan hi eres?
Quan estava al Dalí volia fer Ciències polítiques; de fet, vaig fer la Selectivitat per entrar a Polítiques i vaig haver d’anar a la Zona Franca a fer un canvi per al final matricular-me a Filologia. I a nivell laboral, no ho tenia gaire clar, però mai hauria imaginat que acabaria on estic ara. 

4. Has acabat fent el que volies?
Estic fent el que vull perquè m’agrada molt la meva feina, però no estava als meus plans i mai m'hagués imaginat que acabaria traballant a una presó.

5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada? 
 Actualment estic treballant a Quatre Camins, i el que hi faig es vigilar. Quan hi arribes, el cap et posa en un lloc diferent però el que faig gairebé sempre és obrir i tancar portes. Jo el que volia era poder entrar d’educadora.  

6.Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament académic i personal? Com? 
Sí, perquè ser profe d’institut és complicat perquè sovint són èpoques complicades per la gent jove. En aquells moments jo a casa no tenia un ambient super estable i sobretot el últims dos anys van ser complicats a nivell personal i si es barreja amb l’estudi es fa tot més complicat encara. El que vaig aprendre amb la situació que tenia... sí que penso que m’ha ajudat d’alguna manera, no sé com, però segurament sí.

7.Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota? 
Sí, a Literatura Universal vam llegir Hamlet on hi havia alguna història que em va agradar molt. També hi havia una professora que feia francés, que va fer fora molta gent per no pronunciar bé; el Jordi Segarra estava a la sala de castigats i quan va començar a entrar gent dient que els havia fet fora per no pronunciar bé no s’ho va creure però després que arribessin quatre persones ja ho va creure. Va ser divertit.

La Júlia i l'Anna van quedar molt satisfetes d'aquesta entrevista perquè a més van poder parlar d'alguns professors que encara continuen al centre.



dilluns, 13 d’abril de 2020

ÓSCAR NAVARRO, monitor de menjador i estudiant per ser professor d'història


El Raúl Ventura Hercé, alumne de primer de Batxillerat del curs 2019/2020 de l'assignatura de Cultura Audiovisual, ens presenta en aquesta entrevista l'Óscar Navarro. 


Per presentar-te una mica, ens pots explicar una mica sobre tu?
Em dic Óscar Navarro, tinc 26 anys, ara estic vivint al Prat de Llobregat i vaig
acabar els meus estudis al Dalí l’any 2011.

Com va ser la teva etapa al Dalí? Com eren les classes abans? Alguna
anècdota record que t’ha deixat marca en el pas per el Dalí? I professor?
Les classes suposo que eren com ara, l'única diferencia que abans teníem
classes a la tarda també. Estava a una classe on sempre n'hi havia alguna de
muntada. En tinc molt bons records, i sobretot en les de l’Adolfo, moltes vegades
acabem parlant de coses que no que tenien res a veure amb les classes
d’història. Tots els professor t’acaben deixant marca, ja sigui per bons o
dolents, però els que més marca m’han deixat han sigut les de l'Alba Sabaté, les
seves classes eren molt fluides, és el professor intenta ajudar quan pot, que t'ensenya, i que no exigeix tant com altres; l'altre professor va ser l’Adolfo, sempre exigia molt, però tinc moltes bones anècdotes amb ell.

Segueixes amb contacte amb algun company de classe? I amb algun
professor?
Sí, segueixo amb contacte amb alguns companys; una companya va contactar
amb mi per dir-me que l'Alba estava contactant amb gent per fer les entrevistes,
però a part d’ella, parlo amb molts companys. I amb professors, segueixo en
contacte amb l'Alba i l’Adolfo.

Quins propòsits acadèmic o laborals tenies quan estudiaves?
El que més m’agradava quan era a l’institut era l'Educació física i la Història.  Sempre havia tingut clar que volia ser professor.

Que vas fer després d’acabar l’ESO? I després de batxillerat?
No sabia molt bé si fer un cicle per ser professor d’Educació física, però no volia
fer el batxillerat científic, o fer el social, per ser professor d’història. Finalment,
vaig decidir fer el social. A l'acabar el batxillerat vaig fer la Selectivitat, i vaig
aconseguir entrar a la Universitat de Barcelona (UB), on he estat estudiant 4 anys
la carrera d’Història; després d’aquest 4 anys, vaig fer el màster 2 anys per ser
professor de secundària. Crec que el més difícil d’estudiar aquesta carrera és
entendre la història, perquè molt t’ho aprenguis de memòria, no et serveix de
res.

Te’n recordes de l'últim dia d’institut?
El que més me’n recordo de l’últim dia de batxillerat va ser la festa. Va ser el
dia de la graduació, ens vam fer la fotografia de tots els grups i vam estar amb
la família, el típic d’una graduació; després d’això arribava la festa, i com que alguns ja
érem majors d’edat vam comprar alcohol i vam anar a la discoteca que teníem
llogada.

Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i
personal? Com? Hi hagut algun professor que t’ha motivat a fer el que
estàs fent?
Si, perquè quan vols ser professor, et vols assemblar a algun que tu has tingut i
al final agafes idees d’ells.

I ara estudies o treballes?
Ara mateix treballo als migdies com monitor al menjador a l'escola Sant
Jaume del Prat, i el treball m’agrada perquè treballo amb nens, que és
bàsicament en què consisteix ser professor. I també estudio, m’estic preparant per les
oposicions de professor de secundària d’Història.

Quines feines has tingut al llarg de la teva vida?
He treballat com a promotor d’una ONG, però ho vaig acabar deixant perquè
vaig trobar una feina com a monitor en una escola de Cornellà. Vaig fer
practiques de professoral Dalí, i vaig aprendre molt amb l’Adolfo. Ara ja porto uns 3 o 4 anys a l’escola del Prat com monitor.

On et veus d’aquí 5 anys?
Doncs que he passat les oposicions i treballant com a professor fins que em
cansi o em mori i, si tot va bé i com vull, treballant en el meu antic institut, el Salvador Dalí.

I ultima pregunta, com t’has sentit al fer l’entrevista?

M'he sentit molt còmode, moltes gràcies; a més,  no és la primera entrevista que faig sobre els meus estudis, en vaig fer una fa anys a Castelldefels per fer el màster.

dijous, 2 d’abril de 2020

LORENA RODRÍGUEZ, Tècnica de laboratori farmacèutic


La Laia Canut i la Carla Folch, alumnes de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat, ens presenten aquesta interessant entrevista a la Lorena Rodríguez, que actualment treballa com a Tècnica en un laboratori farmacèutic.
La Lorena, en l'actualitat



1.- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí?
Si no ho recordo malament, vaig acabar l’any 2009.

Quants anys tens ara? On vius?
Doncs ara tinc 29 any I visc al Prat de Llobregat.

2.- Què vas fer quan vas acabar els estudis al Dalí?
Vaig començar un cicle de grau superior de Química, concretament de Laboratori d’anàlisi i control de qualitat.

3.- Quins propòsits acadèmics o laborals tenies quan estudiaves a l’institut?
Des de sempre m’ha agradat molt tot el ue fa referència al món sanitari i quan estava estudiant al Dalí volia er infermera.

4.- Has acabat fent el que volies?
No, però tampoc me’n penedeixo d’haver estudiat el que vaig fer al final. De fet, he acabat fent dos graus superiors, un de química i un altre més encarat al món sanitari. Puc dir que treballo en allò que he estudiat i penso que no tothom pot dir el mateix.

5.- De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina?
Aquest és el laboratori on treballa
Treballo com a Tècnica de Laboratori en un laboratori farmacèutic que dona servei a uns altres laboratoris (és un laboratori CRO). I dintre del departament d’anàlisis químics, estic al departament de desenvolupament i validació de mètodes. En aquest departament el que fem és desenvolupar nous mètodes analítics per determinar diferents paràmetres en productes farmacèutics de qualsevol tipus. Un cop obtenim el mètode, el validem fent diferents proves per comprovar si és precís, exacte, lineal, repetitiu, etc.

T’agrada el que fas?
M’agrada molt, sempre m’ha agradat tota la part de la investigació, i la veritat és que estant a la part del desenvolupament s’aprèn moltíssim. Heu de pensar que moltes vegades comences projectes que no t’ofereixen d’entrada cap tipus d’informació, o és molt escassa. En aquest punt no saps on et portarà tot. El fet d’estar en aquest departament, a més, també ajuda a aprendre nous coneixements, a pensar i a aportar idees per millorar el mètode.

6.- Quines feines has fet al llarg de la teva vida?
La veritat és que en aquest aspecte també he tingut molta sort, perquè sempre he treballat d’allò que he estudiat.

7.- Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?
És clar, al Dalí al final hi passes tota la teva adolescència. Hi entres quan ets una nena i quan acabes el batxillerat ja ets pràcticament una persona adulta, és allà que creixes i madures com a persona. A més, crec que el Dalí té un professorat increïble, almenys quan jo hi era. T’ajuden en tot el que et fa falta. Si necessites un consell, sempre hi són.

8.- Tens algun record especial de la teva estada al Dalí?
Doncs no en tinc cap d’especial, però la veritat és que quan marxes del Dalí i vas a estudiar a un altre lloc, enyores l’essència que té aquest institut. He de dit que he estat a diversos centres educatius a part del Dalí i no n’he trobat cap igual Em sembla que és aquest amb el record que em quedo.

9.- Si no treballessis del que ara fas, de què t’hagués agradat treballar?
Del que somiava quan era al Dalí, fer la carrera d’infermeria per ser infermera.

10.- Tens pensat estudiar alguna altra cosa?
De moment, no tinc pensat estudiar res mes, però mai se sap, perquè també és cert que m’agradaria fer cursos més específics del meu àmbit per poder-me especialitzat una mica més en el que m’agrada.