diumenge, 8 de març de 2020

PEDRO TAMARAL, supervisor de la companyia aèria Jet Blue Airways a Nova York

Entrevista Pedro Tamaral
per Raúl Sánchez i Raúl Periañez


A l’assignatura de Cultura Audiovisual de l’Alba Sabaté  a 1r de Batxillerat, estem fent unes entrevistes a exalumnes del nostre institut, el Salvador Dalí. Avui tenim, al Pedro Tamaral, un exalumne, que actualment resideix a Nova York i on treballa a una companyia aèria.


Pedro Tamaral a l'empresa on treballa actualment


Raúl Periañez: Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Pedro Tamaral: Crec que vaig acabar els meus estudis amb 19 anys, perquè vaig repetir  un curs a l’ESO, però ara no me'n recordo bé si vaig acabar amb 18 o amb 19 anys si et sóc sincer. Crec que va ser al 2010. Ara tinc 28 anys i visc a Nova York.

El Pedro amb l'Alba Sabaté el dia de la seva graduació
Raúl Sánchez: De què treballes, i quan vas començar a treballar-hi?

Pedro Tamaral: Doncs vaig començar a treballar a l’aeroport, no ho sé…. quan tenía… En quin curs esteu vosaltres?

R.P i R.S: Estem a 1r de batxillerat.

Pedro Tamaral: 1r... doncs vaig començar més o menys quan tenia la vostra edat. Els caps de setmana, anava a l’aeroport a treballar de maleter; després vaig estar treballant uns anys al Chek-In. Més tard, vaig començar a treballar a les oficines d’una companyia aèria que es diu Volotea” a Barcelona. I després d’això, per allà a l’any 2016 o 2015, vaig anar-me'n a treballar amb Qatar Airways, que era la aerolínea que patrocinava el Barça, i vaig estar vivint a Qatar, que és a la vora de Dubai, en el “Middle East”. I ara fa dos anys que vaig venir aquí, a Nova York amb una companyia que es diu “Jet Blue Arways”.


Raúl Sánchez: Per què vius a Nova York? A quina zona de la ciutat vius? 

Pedro Tamaral: Doncs visc a Manhattan, la part principal de Nova York, i visc principalment aquí, perquè la meva dona és americana.  Vam estar primer vivint a Espanya, després a Qatar, que no li va agradar gaire, aleshores, em va proposar venir a viure aquí, i per això ens vam mudar aquí. Ella abans sempre havia viscut a Nova York

Raúl Periañez: Et sents còmode amb el treball i la ciutat?

Pedro Tamaral: La veritat és que al principi va ser una mica difícil, perquè és una altra cultura, estàs lluny de la teva llar, però ara hi estic molt bé. Al tenir molta experiència en aerolínies, em van fer supervisor del departament als 6 mesos i la veritat que ara estic molt bé. 

Raúl Periañez: Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? Altres estudis, o vas seguir estudiant?

Vaig continuar treballant, i després vaig començar la carrera de Història, perquè m’agradava molt la història. I després em vaig canviar a la carrera de Turisme, però la veritat és que és una bogeria, perquè si tens un treball de “full time” 40h a la setmana, és molt difícil compaginar-ho tot. Quan me’n vaig anar a Qatar, vaig deixar la carrera de Turisme a la meitat; afortunadament no m’ha fet falta ni me l’han demanat, perquè al meu camp és més important l’experiència que els estudis, però evidentment et fan falta uns estudis, però et valoren més l’experiència que les titulacions que has pogut tenir

Raúl Sánchez: Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?

Pedro Tamaral: Volia ser professor d'història; l’Adolfo per mi va ser el professor que més em va inspirar juntament amb l’Alba. L’Adolfo va ser el que em va fer que m’agradés la història i m’hi interessés. 

Raúl Sánchez: Has acabat fent el que volies?

Pedro Tamaral:  Mira, a mi m’agradava molt l’aviació, per això treballava a l’aeroport, pero aqui a Espanya quan vaig començar a treballar va començar tota la crisi i aquí era molt complicat trobar alguna cosa que t'agradi i que et fessin fix, però al final em vaig canviar a Turisme i aquí vaig veure que realment m’agradava l’aviació. Sí, sí, que he acabat fent el que m’agrada.

Raúl Periañez: De què traballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Pedro Tamaral: De supervisor del departament de serveis a tripulació, el meu treball consisteix a supervisar unes 150 persones; bàsicament a revisar i assignar els vols als pilots i a les hostesses, i saber quin és el límit d’hores que poden volar. A més, també m'encarrego de supervisar i valorar les persones i posar comentaris sobre ells. Sóc com el que dona el vist i plau final.


Raúl Periañez: Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?

Pedro Tamaral: Completament, mira… jo tinc dèficit d'atenció bàsicament és que et distreus molt facilment i no prestes gaire d’atenció a clase. En aquella època no sabien què era i em tenien com un bitxo raro. Més que res per això vaig repetir, perquè no em prestaven atenció i em vaig desmotivar, pero despres ja van saber com tractar  millor aquest problema. Això depèn dels professors. Per exemple, jo vaig tindre la sort de tenir uns professor que em van ajudar que m’agradessin els estudis i m’interessessin.Iés que estic molt agraït al Dalí                                         
                
 
El Pedro el dia de la seva graduació saludant el director Marcel Rodà


Raúl Sánchez: Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Pedro Tamaral: Ufff… anecdotes (rialles).
Les que em venen al cap son les trastades que es feien.Sempre me'n recordo d’una que la va fer un noi la qual va anar molt d’hora a l’institut i va posar ciment a tots els panys; a més, estàvem a l'època d'exàmens i aquell dia no es va poder fer classe. La veritat és que tinc molts bons records amb Alba sobretot el 3 ultims cursos sobretot em va ajudar molt tant fora com dins de l'institut.


Aquesta és la fotografia de la promoció del Pedro al Batxillerat
(El Pedro és a la dreta amb camisa blanca)




R.P i R.S: Doncs moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista.
Pedro Tamaral: Igualment nois, ha sigut un plaer!


Cap comentari:

Publica un comentari