dimarts, 4 de febrer de 2020

MARC ARENCÓN, professor de Llengua Catalana i Literatura



L’Àlex Llonch i el Carlos Martín entrevisten el Marc Arencón, que ha estudiat la carrera de Filologia Catalana i que treballa actualment de professor d’institut de Llengua Catalana i Literatura. 

Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius? 
El Marc durant la seva estada al Dalí
Vaig acabar els estudis a l'Institut Salvador Dalí fa quatre anys, el 2015. Ara tinc 22 anys, i continuo vivint al Prat de Llobregat. 

Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? 
Vaig fer la Selectivitat, i vaig entrar al Grau de Filologia Catalana. 

Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres? 
Des de petit sempre havia volgut dedicar-me a l'educació, però no tenia gaire clar 
en quina direcció enfocar-ho. No sabia si treballar amb nens de Primària, de 
Secundària, ensenyament a adults... i tampoc quines matèries ensenyar. Gràcies als 
consells de les professores de català vaig anar encaminant-me cap a la Llengua i la 
Literatura Catalana, i amb els anys ho vaig acabar de definir. 

El Marc el dia de la seva graduació
Has acabat fent el que volies? 
Sóc de les poques, poquíssimes, persones que poden dir que, tot just acabar la carrera, han pogut començar a treballar d'allò que volien, per tant estic content d'haver arribat fins aquí tan ràpid. 

De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada? 
Ara mateix treballo en un Institut de Viladecans, on dono classes de Llengua Catalana i Literatura a Primer, Segon i Tercer d'E.S.O. És una feina complicada, amb moltes més obligacions de les que podia imaginar-me quan jo era estudiant, ja que molt sovint no veiem la feina que fan els nostres professors fora de classe. Tot i això, és molt gratificant, i m'agrada sentir que estic aprenent molt. 

Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com? 
Els Instituts fan una feina molt important: hi entrem sent uns nens i hi sortim sent 
gairebé adults. Per tant, el desenvolupament personal que es produeix determina molt 
les persones en les quals ens convertim. El pas pel Dalí no va ser pas perfecte (i 
segur que vosaltres, com a estudiants, haureu hagut de conviure amb l'estrès dels 
exàmens, conflictes amb altres companys, diferències amb professors i professores, 
queixes pel sistema educatiu actual...) però en general va ser un espai molt positiu 
per a mi, del qual vaig poder emportar-me'n moltes coses bones, i vaig poder 
conèixer persones amb qui he mantingut el contacte al llarg dels anys. 

Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota? 
Al final, del pas per l'Institut no recordes moltes de les coses que t'ensenyen, 
només et quedes amb els bons moments. Recordo sobretot els riures amb els 
companys d'amagat a classe, els comentaris positius que et feia algun professor i 
que se't queden a la memòria, les tardes amb els amics fent treballs en grup, les 
tafaneries a l'hora del pati... 

Quines feines has fet al llarg de la teva vida? 
La majoria de feines que he tingut fins ara han estat relacionades amb la cultura: 
he fet de corrector d'alguns llibres i també vaig fer les pràctiques de la carrera a una 
revista, escrivint articles. Però al final, a la vida, tens temps per fer moltes coses, i 
m'he trobat fent de professor de teatre o de guia turístic, feines en les quals m'ho he 
passat molt bé i he pogut provar altres coses. Crec que no ens hem de dedicar a una 
sola cosa exclusivament, sinó que som capaços de provar mil coses diferents. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada