dimarts, 25 de febrer de 2020

SABELA QUINTANILLA, Filòloga en llengües romàniques, actualment treballant a Swarovski


La Laia Mella i l'Éric Muñoz van entrevistar la Sabela Quintanilla. Aquest és un resum del que els va explicar:
La Sabela Quintanilla és una exalumna del Dalí que va acabar el seu pas per l’institut el juny de 1999. Actualment té 37 anys i viu al Prat.

Ens explica que no va poder acabar el Batxillerat al Dalí perquè quan va fer els 17 anys, just quan havia acabat primer, se’n va haver d'anar a viure a Astúries, concretament a Gijón, per motius familiars. Va ser allà que va acabar de cursar el batxillerat humanístic. Com que volia estudiar Belles Arts o Filologia, finalment es va decantar per fer Filologia Romànica ja que estudiar aquesta carrera li suposava estudiar una pila de llengües com ara gallec, italià, romanès, portugues, català, francès,... va acabar especialitzant-se en francès, italià i portuguès. Actualment domina les dues últimes, i també l’anglès. Va començar la carrera a l’Universitat d’Oviedo i la va acabar a l’Universitat de Barcelona.

Al llarg de la seva vida ha treballat en diversos sectors laborals. Durant la carrera va treballar de teleoperadora a Vodafone i també al parc d'atraccions de Portaventura, al sector hosteler, per poder pagar-se els estudis. Quan ja va tenir la carrera acabada, carrera, va fer oposicions per dedicarse a l’ensenyament però les va suspendre. 

A partir d'aquí va pensar que li agradaria treballar en alguna feina relacionada amb els idiomes que havia estudiat, i va seer així que va entrar al sector de la moda en una marca italiana coneguda en aquella època. Després d’aquesta primera incursió en aquest sector, va entrar a treballar en la marca Diesel amb el tema financer. Ella mateixa ens comenta divertida que tot i sent una persona de lletres, també ha treballat en el món dels números.

Ara actualment ja porta nou anys treballant a la Swarovski, concretament a la part de comunicació, i es dedica sobretot a la presentació de vendes i a la formació al personal, i sempre practicant així els idiomes que va estudiar.

Tot i així, reconeix que li agradaria tornar a fer les oposicions per treballar al món de l’educació, que segueix treballant-hi sempre que pot, perquè és un dels mons que l'atrau més encara que també li suposaria la dificultat de deixar una feina assegurada.

Ara bé, la Sabela segueix estudiant i actualment està fent un màster de negocis internacionals a la universitat Pompeu Fabra. Justament el treball de fi de màster que està realitzant tracta sobre la industrialització d’una empresa textil sostenible aquí justament al Prat. La dissenyadora d'aquesta empresa és justament també una antiga companya de la seva classe del Dalí.

Com a anècdotes de l’època en què estudiava al Dalí ens n'explica dues:

En la primera ens diu que la seva classe va posar a la porta una cadira perquè la professora no entrés. I a l’altra anècdota ens diu que ella va tenir una etapa punky i feia l’assignatura d’Història de les Religions que es dividia amb ètica; i es veu que el professor d’ètica, al veure-la amb aquest aspecte, no es creia que fes aquella assignatura, i no la va deixar entrar a aquella classe. Tot va acabar resolent-se quan va venir la professora d’Història de les Religions a buscar-la. 

Per finalitzar, ens va dir que els professors del Dalí la van ajudar a seguir el camí que ella volia, que ha aconseguit amistats que sempre té ben presents i que per a ella les portes del Dalí sempre han estat i estaran obertes.


diumenge, 16 de febrer de 2020

SERGI CUADRADO, odontòleg

La Marta Asensio, alumna de 2n d'ESO, ha entrevistat el Sergi Cuadrado. Aquí teniu un resum del que van parlar:


En Sergi Cuadrado és un exalumne del Dalí que va acabar l’institut l’any 2008. Després d’això, va començar a estudiar odontologia a la Universitat de Barcelona. Segons ell mateix explica, recorda la secundària com el seu millor moment en els estudis. Diu que és una part fonamental de la vida, que t’instrueix tant en les bases de coneixement com en l’essència de cada assignatura per tal d’ajudar-te a descobrir la teva branca acadèmica preferida i potenciar-la. També comenta que la funció del professorat és bàsica en aquesta etapa d'aprenentatge per a orientar-te i que són uns "angelets silenciosos" que treballen a les teves esquenes per oferir-te un futur que no pots ni imaginar-te.
El Sergi a la clínica dental on treballa 

A més a més, va explicar una anècdota que ens ho demostra. I ho fa com si fos un conte: hi havia una vegada una professora que es deia Conxita. Era la pacient d’un dentista molt valorat al món de l’odontologia que a més era professor de la universitat, ponent de cursos i de tallers. La Conxita un dia, en una revisió, li va parlar d’un alumne que s’iniciava en el món de l’odontologia i li va demanar que, si el trobava, el cuidés. Doncs aquest alumne era en Sergi. Aquest dentista va passar any rere any buscant les llistes, buscant aquell alumne de qui la Conxita li havia parlat, fins que el va trobar. A la seva primera classe amb ell, amb 150 alumnes, va demanar parlar-hi. I això van fer. En acabar la classe, van parlar i el professor li va explicar tota la història. Des d’aleshores va fer el que la Conxita li havia demanat. Va ser el seu assessor, el seu tutor, el seu amic i el seu pare professional. <Tot el que soc els hi dec a la Conxita i al Dr. Toni España> diu.

Abans de decidir que volia ser dentista, però, la seva primera opció havia estat medicina. Va ser aquella època en què tots volien ser com el Dr. House. Tots volien ser metges, però en el seu cas tenia molt clar que volia especialitzar-se en la boca. La seva vocació sempre havien estat les ciències de la salut. També va comentar que li agrada molt ser dentista i que és una feina en què continua aprenent dia a dia. Satisfet, diu que no només és la seva feina, sinó que és el seu hobby! En un principi es dedicava feia una mica de tot el que engloba aquesta especialitat mèdica, però s'ha anat especialitzant amb diferents màsters fins a gairebé especialitzar-se exclusivament en cirurgia, i encara que pot haver estat difícil en alguns punts, la seva curiositat sempre li ha fet seguir endavant amb la seva carrera.

diumenge, 9 de febrer de 2020

JÉNNIFER GONZÁLEZ, perruquera i esteticista.


La Fatima Kaadaouch i la Marina Ezquerro entrevisten la Jénnifer González, de 27 anys, exalumna del Dalí i resident del Prat, que actualment treballa de perruquera i d'esteticista.

— Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants cursos vas estar-hi?
Els estudis els vaig acabar l’any 2008, encara que l’any següent també vaig cursar primer de batxillerat. Ho vaig deixar a finals de curs perquè em vaig adonar que no era el que jo volia fer realment.

— Després d’acabar aquell any, què vas fer? Treballar? Estudiar?
La Jénnifer a la perruqueria on treballa
Només acabar aquest curs, l’any següent vaig fer un curs de grau mitjà d’Imatge Personal i Perruqueria, de dos anys. Quan vaig acabar-lo, mentre buscava treball a les perruqueries, vaig fer un curs intensiu de Monitora de Lleure. Però al cap de poc temps em van donar la primera oportunitat de treball a una perruqueria. Aviat compliré 6 anys treballant-hi. Abans d’arribar a aquest treball, però, vaig fer de monitora de casals d’estiu durant 4 anys i també de monitora de menjador.  

Durant uns mesos vaig poder combinar el meu treball de perruquera, que era una de les passions que sempre havia tingut, i el treball de monitora al menjador. Més tard, i fins al dia d’avui,  m’he dedicat de ple a la meva professió, a treballar i a seguir formant-me.

— En què consisteix la teva feina? Hi estàs a gust?
Treballar a la perruqueria m’ha permès formar-me com a esteticista, massatgista relaxant… A més, sempre estem al dia de les noves modes. I a més, a la meva feina, soc polifacètica. Com que tinc diverses formacions puc fer de perruquera i esteticista. Tallo, pentino, faig canvis de colors, maquillatge… encara que el que més m’agrada de tot és fer recollits, tant per a casaments com per a esdeveniments importants.

El meu treball m’agrada molt, encara que hi ha vegades en què penso que és un treball molt dur... són moltes hores de peu, amb la mateixa postura i amb molts dolors de braços o d’esquena.

— Bé, ara parlem del Dalí... quins propòsits laborals o acadèmics tenies quan hi assisties?
La Jénnifer, a l'esquerra, amb una amiga al pati del Dalí
Sempre havia tingut curiositat pel món de la perruqueria, però mai m’ho havia plantejat com a treball. Potser per què sempre he pensat, i segueixo pensant, que és un món molt sacrificat i poc valorat. Però de fet, des de petita, em ficava al lavabo molta estona per fer-me tot de pentinats i poder ensenyar-li a la meva mare. Ella va ser una de les persones que em va donar l’empenta per descobrir aquest sector professional. Ella sempre havia volgut ser perruquera, però les circumstàncies en què va viure, no li ho van permetre.

La veritat és que mai vaig tenir completament clar el que volia ser o fer.

— Has sentit que el Dalí t’ha ajudat a arribar on estàs ara, acadèmicament i personalment?
Penso que tot el que passa a la vida és un aprenentatge. Per la part acadèmica, tot i que no vaig acabar el batxillerat en aquell moment, tots els anys que vaig passar al Dalí m’han servit per fer-me tal com soc ara. Cadascú ha de buscar i trobar el que més li agradi i seguint aquest camí, segur que tindrà millors resultats. Però, el Dalí, sobretot el batxillerat, potser en aquell moment, no era per mi. També he de dir, però, que hi  vaig arribar sent una noia molt vergonyosa, sense voler ser el centre d'atenció, i que en vaig sortir creient molt més en mi.

— Com a curiositat... assignatura preferida?
La meva assignatura preferida de totes va ser, sense cap dubte, Literatura Universal. No només per la professora, sinó perquè allà era on jo podia expressar-me com més m’agradava, escrivint. A més, aprenia molt de literatura, que m’encantava, i llegíem.
Això també podria ser una anècdota. El meu pas pel Dalí va estar marcat per l’escriptura. M’encanta escriure i en aquell moment aquesta professora va ser de les  poques que va saber apreciar el meu “talent”, encara que jo no ho creia com a tal. Puc donar-li les gràcies a ella perquè ja no he deixat mai d’escriure i perquè cada vegada crec més en el meu “talent” i també cada vegada crec més en mi en la resta dels àmbits.

— Tens algun record especial de la teva estada a l’institut? Continues en contacte amb els companys que tenies a classe?
Tinc molts bons moments viscuts allà dins que potser ara valoro molt més que abans. Hi vaig conèixer molta gent, encara que era molt vergonyosa. Vaig ser capaç de trencar lentament aquella barrera exterior i vaig acabar emportant-me’n molt bons amics. Segueixo en contacte amb la majoria d’ells, tot i que amb alguns més que amb d’altres.
Una de les coses que recordo amb més importància és la meva història d’amor. Amb 15 anys, allà al Salvador Dalí, vaig conèixer al que avui és el meu company de vida. La veritat és que mentre estudiàvem allà només era un amor de nens, perquè jo sempre pensava que érem molt joves. Ara portem quasi 6 anys junts però encara ho recordo com si fos ahir, la manera en com ens posàvem vermells quan ens veiem, les vegades que em va demanar ser la seva xicota i les vegades que jo li vaig dir que no, era molt pesat… però finalment ho va aconseguir i avui dia és una anècdota per riure.


Acabem l’entrevista amb una frase que ens ha agradat molt:
“Tot el que passa a la vida és un aprenentatge”           

dimarts, 4 de febrer de 2020

MARC ARENCÓN, professor de Llengua Catalana i Literatura



L’Àlex Llonch i el Carlos Martín entrevisten el Marc Arencón, que ha estudiat la carrera de Filologia Catalana i que treballa actualment de professor d’institut de Llengua Catalana i Literatura. 

Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius? 
El Marc durant la seva estada al Dalí
Vaig acabar els estudis a l'Institut Salvador Dalí fa quatre anys, el 2015. Ara tinc 22 anys, i continuo vivint al Prat de Llobregat. 

Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? 
Vaig fer la Selectivitat, i vaig entrar al Grau de Filologia Catalana. 

Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres? 
Des de petit sempre havia volgut dedicar-me a l'educació, però no tenia gaire clar 
en quina direcció enfocar-ho. No sabia si treballar amb nens de Primària, de 
Secundària, ensenyament a adults... i tampoc quines matèries ensenyar. Gràcies als 
consells de les professores de català vaig anar encaminant-me cap a la Llengua i la 
Literatura Catalana, i amb els anys ho vaig acabar de definir. 

El Marc el dia de la seva graduació
Has acabat fent el que volies? 
Sóc de les poques, poquíssimes, persones que poden dir que, tot just acabar la carrera, han pogut començar a treballar d'allò que volien, per tant estic content d'haver arribat fins aquí tan ràpid. 

De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada? 
Ara mateix treballo en un Institut de Viladecans, on dono classes de Llengua Catalana i Literatura a Primer, Segon i Tercer d'E.S.O. És una feina complicada, amb moltes més obligacions de les que podia imaginar-me quan jo era estudiant, ja que molt sovint no veiem la feina que fan els nostres professors fora de classe. Tot i això, és molt gratificant, i m'agrada sentir que estic aprenent molt. 

Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com? 
Els Instituts fan una feina molt important: hi entrem sent uns nens i hi sortim sent 
gairebé adults. Per tant, el desenvolupament personal que es produeix determina molt 
les persones en les quals ens convertim. El pas pel Dalí no va ser pas perfecte (i 
segur que vosaltres, com a estudiants, haureu hagut de conviure amb l'estrès dels 
exàmens, conflictes amb altres companys, diferències amb professors i professores, 
queixes pel sistema educatiu actual...) però en general va ser un espai molt positiu 
per a mi, del qual vaig poder emportar-me'n moltes coses bones, i vaig poder 
conèixer persones amb qui he mantingut el contacte al llarg dels anys. 

Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota? 
Al final, del pas per l'Institut no recordes moltes de les coses que t'ensenyen, 
només et quedes amb els bons moments. Recordo sobretot els riures amb els 
companys d'amagat a classe, els comentaris positius que et feia algun professor i 
que se't queden a la memòria, les tardes amb els amics fent treballs en grup, les 
tafaneries a l'hora del pati... 

Quines feines has fet al llarg de la teva vida? 
La majoria de feines que he tingut fins ara han estat relacionades amb la cultura: 
he fet de corrector d'alguns llibres i també vaig fer les pràctiques de la carrera a una 
revista, escrivint articles. Però al final, a la vida, tens temps per fer moltes coses, i 
m'he trobat fent de professor de teatre o de guia turístic, feines en les quals m'ho he 
passat molt bé i he pogut provar altres coses. Crec que no ens hem de dedicar a una 
sola cosa exclusivament, sinó que som capaços de provar mil coses diferents.