PAU COLOMINAS, Llicenciat en Matemàtiques

Aquesta és l’entrevista que el Pau Colominas va respondre a la Nairee Bravo i a la Laia Fernández, dues alumnes de primer de Batxillerat que actualment estan estudiant Cultura Audiovisual.

·Quin any vas acabar els estudis al Dalí?

Vaig acabar-los l’any 2008, quan vaig acabar segon de batxillerat. 

·Quants anys tens ara?

Ara tinc vint-i-nou anys. 

·On vius?

Segueixo vivint al Prat de Llobregat. 

·Encara segueixes conservant algunes amistats de l’institut?

La veritat és que no com amistats regulars, és a dir, hi ha gent de l’institut amb qui em veig de tant en tant, però només una o dues vegades durant l’any per mantenir el contacte.

El Pau, a la dreta, quan estudiava al Dalí

·Quina era l’assignatura que pitjor se’t donava? I la millor?

La que pitjor Educació Física, sens dubte, hahaha. Em salvava la part de teoria, de fer treballs, però sempre se m’ha donat malament. I la que millor, bé, era bon estudiant i em sortien molt bé les matemàtiques, la física i la química. Vaig fer la modalitat científico-tècnica i agafava com a obligatòries: matemàtiques, física, química i biologia com a troncals. 

·Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan eres al Dalí?

El propòsit acadèmic que tenia era estudiar la Llicenciatura de Matemàtiques; potser des de tercer d’ESO més o menys ja vaig decidir que ho volia fer i, de fet, és el que vaig fer,  no com a un propòsit laboral, perquè el final sabia que tenia moltes sortides professionals però el que a mi m’interessava era fer mates i després ja veuria què fer. 

·No tenies un treball pensat, doncs?

Exacte, no és que volgués treballar de X, cosa sinó que volia estudiar mates i després ja es veuria.  

·I has acabat sent el que volies?

Sí, he acabat sent matemàtic, hahaha, bé, matemàtic com a Llicenciat en Matemàtiques; no em puc dedicar a la investigació de matemàtiques ja que és una sortida que té molt poques opcions aquí a Catalunya però ara mateix tinc dues feines i una d’elles és ser professor de matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya, així que poder ensenyar matemàtiques de nivell ja em satisfà bastant. 

·Tens un record especial de la teva estància? Una anècdota?

Sí, moltes, moltíssimes, al final són sis anys de la meva vida. Vaig fer-hi tota la secundària i el batxillerat, així que són molts anys i molts records de persones, de professors, de moments... Tinc molt bon record dels concursos que es feien per Sant Jordi, per exemple, m’agradava participar en les disfresses de Carnaval, i recordo haver guanyat el viatge a Port Aventura alguns anys. També tinc molt bon record del viatge de fi de curs de batxillerat que el vam fer a Itàlia, no sé,  molts records. 

·Alguna anècdota del viatge?

Ostres, moltes, i no sé si totes es poden explicar, hahahahahaha, perquè en un viatge de fi de curs passen moltes coses. Però una que sí que es pot explicar, perquè és coneguda, és que vam anar al Vaticà i una companya i jo ens vam entretenir moltíssim mirant cada pintura, cada cosa, perquè ens interessava moltíssim i no es vam adonar que el grup marxava i van estar dues hores buscant-nos per tot un país. I vaig tenir molt poca bronca, suposo perquè els dos que ens vam perdre érem bons estudiants, i estic segur que, (de debò us ho dic) si haguéssim estat uns altres probablement hagués tingut una bronca més forta, perquè van ser dues hores i ens buscava fins i tot la policia del Vaticà, va ser bastant sonat. 

·En què consisteix el teu treball?

Bé, tinc dues feines ara mateix, al matí estic en una empresa que està aquí al Prat que fa les targetes de crèdit i de dèbit. Vaig entrar-hi primer per programar diguem-ne les targetes i ara ja no estic programant sinó que estic dirigint un petit equip de sis/set persones que s’hi dediquen. I després a les tardes faig de professor associat a temps parcial a la Politècnica; hi faig enginyeria aeroespacial, els ensenyo matemàtiques, faig de professor d’anàlisi de Fourier, una part de l’assignatura de matemàtiques.

·T’agrada, oi?

Sí, m’agrada molt més la feina de professor que la que faig als matins, tot i que la que em dona de menjar, la que està ben pagada per dir-ho d’alguna manera, és la dels matins i per això la faig, perquè la de professor social no es paga gaire bé. No és fer de voluntari, però una mica sí. Jo faig cinc hores de classe i cinc hores de despatx i de preparació, unes deu hores a la setmana. La feina dels matins m’ocupa quaranta hores, el típic. 

El Pau Colominas en l'actualitat

La de matins és la que està ben pagada i no m’agrada i la que sí que m’agrada és la que no m’hi podria dedicar a viure d’ella, per això mateix tinc dues feines no sé fins quan, perquè és bastant estressant, però de moment ho combino bé. 

·És millor fer alguna cosa que t’agrada encara que no cobris tant?

Aquest és una mica el dilema, jo ara mateix ho considero un hobbie això de ser professor, perquè és el que m’agrada i si pogués aconseguir que em contractessin per quaranta hores fent investigació i de professor sí que ho faria tota la vida però les condicions ara mateix… vull dir, com que l’únic que contracten són feines de deu hores a la setmana, no podria viure només amb una feina, per això he de fer l’altra. 

·Tens algun consell per a nosaltres?

El que us diria seria... bé tothom diu: “Estudieu el que us agrada”, però com a consell us prepararé una mica per la realitat en el sentit que quan aneu a la universitat moltes assignatures i moltes coses no us agradaran i veureu que teniu dubtes, a mi sempre m’han encantat les matemàtiques, tot i així hi havia vegades que deia “Ostres, hauré triat bé?”. Crec que hi ha molta pressió en la societat que diu: “Si estudies el que t’agrada tot anirà bé”, que sapigueu que no tot son flors i violes, que no és tot tan maco, que potser estudiareu el que us agrada, però sabeu que ara a l’institut us heu de menjar assignatures que no us agraden, doncs a la universitat us passarà el mateix, però en general va valer la pena i ara estic molt content amb el que vaig fer. Que no us agafi el cop com a mi de pensar: “Ostres, jo pensava que faria el que m’agrada i no és tan maco com esperava”, aquest seria el meu consell.