MIREIA PADILLA, administrativa del Fondo del Peixo

L’Adrián Diaz i el Marc Tercero entrevisten la Mireia Padilla, actualment treballadora administrativa de la piscina municipal del Fondo del Peixo, on realitza diverses tasques. 

La Mireia Padilla al Fondo del Peixo

-Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig sortir amb 17 anys del Dalí després de repetir 4rt d’ESO i vaig seguir estudiant a l’Illa dels Banyols un cicle mitjà d’administració perquè no tenia pensat fer Batxillerat. Ara tinc 34 anys i segueixo vivint al Prat de Llobregat amb el meu marit i tres fills, dos nens i una nena.

-Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies aleshores? 

Després de fer el cicle mitjà, vaig fer les pràctiques que li corresponien i de seguida em vaig posar a treballar, primer en una botiga d’electrònica, després a l’administració i d’atenció al client de la Maphre i, finalment, on treballo ara.   

 

-Has acabat fent el que volies?

Doncs sí, finalment he acabat fent el treball que desitjava.

-De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Actualment treballo a la piscina Fondo d’en Peixo en l’apartat d’administració i gestió a partir d’una app de l’ordinador; també gestiono els horaris dels treballadors i també m’ocupo de tasques diverses com saber qui entra i surt del centre. I també del Marcilla, que és el camp de bàsquet que està al costat. També m’ocupo de tot el tema de les reunions. 

-Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu  desenvolupament acadèmic i personal? Com?

Penso que sobretot el darrer any va ser especialment important. 

-Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota? 

Tinc molts records bonics d’aquella època, com plantar arbres en el pati interior, fer malifetes amb els meus companys i sobretot haver guanyar anar a Port Aventura dos anys seguits després d’haver guanyat el concurs de Carnaval; també recordo una anècdota amb l’Adolfo. Una dia vaig arribar tard a la seva classe i només arribar em vaig posar a parlar amb una amiga i l’Adolfo em va fer escriure en un full una frase perquè no ho tornés a fer. També recordo que en aquella època força professors fumaven a l’hora del pati i alguns durant la classe i que els alumnes començàvem també a fumar molt joves. També recordo que alguna vegada jo també fumava al pati amb les amigues o que també feia alguna malifeta a classe, com amagar la bossa a alguna professora.