CRISTINA BERASTEGUI GARCÍA, pneumòloga de la Vall d'Hebron

La Cristina a la Vall d'Hebron 

La Cristina va ser alumna del Dalí fins al 1999, actualment té 38 anys i viu a la nostra ciutat, el Prat de Llobregat. Quan va acabar el COU, va fer la Selectivitat i això va donar pas al seu primer any de Medicina; al mateix temps, va començar a treure’s el carnet de conduir mentre els caps de setmana treballava a una botiga. Abans de començar a la facultat,  ja tenia clar que volia estudiar una carrera i que volia ser metge, per això va decidir estudiar aquesta carrera. Actualment està molt i molt contenta per haver pogut aconseguir allò que tenia pensat estudiar des de petita. Gràcies a tenir aquests estudis ara és pneumòloga. Va ser l’any 2005 quan va començar la residència de pneumologia per fer-se especialista en aquest àmbit mèdic i va escollir l’hospital Vall d’Hebron, que és on actualment treballa. Un cop acabada la residència, li van proposar quedar-s’hi per fer la seva tesis doctoral en l’àmbit del trasplantament pulmonar. Va començar a investigar aquest aspecte de la medicina, al mateix temps que començava a treballar en l'àmbit assistencial en el camp de trasplantament.

Ara mateix es dedica a visitar els malalts amb insuficiència respiratòria terminal que tenen oportunitat de ser trasplantats. A aquests pacients primer se’ls avalua i se’n fa un seguiment en llista d’espera, després es trasplanten. Un cop feta l’operació, es queden en observació a la UCI on se'ls continua atenent per fer el seguiment del transplantament; a més d’aquesta feina, fa algunes guàrdies de la seva especialitat. Els propers dos anys aquestes activitats es veuran intensificades gràcies a un projecte finançat per una beca FIS que els han atorgat. Amb aquest suport, podrà dedicar la meitat del seu temps a investigació i l’altra meitat a la tasca assistencial, la qual li produeix molta satisfacció.

Durant el seu període en l’institut va treballar en un vídeo club els caps de setmana i les vacances de Nadal; un cop a la universitat, als estius feia de recepcionista al mateix temps que treballava com auxiliar clínica a una residència de geriatria. Tots aquests treballs que li van anar sortint, van servir perquè conegués l’àmbit laboral i perquè aprengués a treballar en equip… També ens explica, que creu que el seu pas pel Dalí a nivell acadèmic li va servir per encaminar-se al que volia fer, i també personalment la va ajudar a establir vincles d’amistat amb persones que encara perduren en el temps. Recorda el Dalí amb estima. També recorda que quan va començar primer de BUP, l’edifici li va semblar el més gran que havia vist mai. Fa uns tres anys,  va venir a buscar un certificat que necessitava per l’hospital i en aquell moment es va adonar que en realitat no només va ser un lloc per créixer acadèmicament sinó també a nivell personal. Probablement fa uns anys sí que recordava alguna anècdota d'aquella època, però ara amb el temps, tot se li ha desdibuixat.

Laura Arteaga i Sofía Salmoral