dimarts, 15 de setembre de 2020

LORENA SANCHÓN, metgessa resident de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu

 


La LORENA SANCHÓN va deixar el Dalí l'any 2009, ha aconseguit el seu somni, que és ser metgessa cirurgiana i l'any 2019 va guanyar el Premi Bages al Metge Jove. En aquesta entrevista feta pel RAÚL VENTURA ens explica el seu pas per l'institut, la seva feina i com ha viscut en primera línia la pandèmia de la COVID. 


Jo no he estat una part activa en tota la pandèmia però hem sigut com els soldats rasos en aquesta guerra.



La Lorena Sanchón va acabar els seus estudis de l’ESO i el batxillerat a l’institut Salvador Dalí l’any 2009; actualment té 29 anys i està vivint al Prat de Llobregat.

Recorda moltes anècdotes del seu pas per l'institut, tant de bones com dolentes, però les que més recorda son les bones, com ara l'esquiada de quart de l’ESO, el viatge de final de 1r de batxillerat a Londres i l’intercanvi que va fer a Irlanda. També recorda especialment els últims mesos de 2n de batxillerat, recorda que va ser una època de nervis i d'angoixa perquè volia entrar a estudiar la carrera de Medicina. Sabia que tenia una nota força justa, que s’apropava la Selectivitat, i que tot plegat li produïa la sensació que el món s’acabava.

I és que des que va entrar a l’institut amb dotze anys, la Lorena tenia clar que volia estudiar Medicina; en un principi, es decantava per l'especialitat de pediatria, però finalment es va decantar per la cirurgia. La Lorena recorda les classes de l’ESO com molt dures i que estaven molt plenes, amb molts repetidors i de vegades tenia la impressió que era molt difícil avançar. Quan va arribar a Batxillerat, però, va notar una gran diferència. Va escollir el Batxillerat científic-tècnic, i quan el va acabar, com que no tenia nota suficient per entrar a Medicina, no es va rendir, va seguir estudiant, i va tornar a fer la Selectivitat; finalment, l’any 2010, va entrar al Grau de Medicina a la UAB, al campus de l’Hospital de la Vall d’Hebron i va acabar-hi els seus estudis el 2016. Després va fer el MIR, un examen semblant al de la Selectivitat, però només de medicina, per escollir la especialitat, que va ser la cirurgia. 

La Lorena afirma que el Dalí va influir en el seu desenvolupament, encara que creu que hi havia coses que s'haguessin pogut fer millor, però se sent molt contenta de la formació que va rebre. Els professor que més van influir en la seva etapa pel Dalí, van ser l’Alba Sabaté, que va ser la seva tutora al batxillerat i la va acompanyar i animar molt quan creia que mai arribaria a tenir la nota que li calia. També recorda l’Albert Montori i el Santi Olea, que li van saber transmetre la passió per la Biologia; i, per últim, recorda l’Antonio Ezpeleta, que per ella va ser el millor professor de castellà que mai havia tingut.  

Durant el batxillerat va ser monitora d’extraescolars al CEIP Joan Maragall, després va treballar al Decathlon i durant la carrera va fer classes de repàs a nens i nenes de l’ESO i batxillerat. Actualment, la Lorena, està acabant el tercer any de de residència de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu a l’Hospital de Manresa. Està encantada i molt feliç amb la seva feina, i no només pel fet de ser metge, sinó també per operar i poder solucionar els problemes dels seus pacients.



L’any 2019, la Lorena va guanyar el Premi Bages al Metge Jove fruit d'un treball on estudia els pacients amb càncer de recte. 

Per últim, afegeix que, qui es plantegi de debò fer Medicina que no es rendeixi, encara que costi molt entrar-hi, hi ha mil camins per aconseguir-ho i que sobretot és una professió que val la pena. No canviaria la seva professió per res en el món, i espera que tots els que sentin aquesta passió per la Medicina trobin la manera d’arribar-hi. 


Aquí teniu el seu twitter per seguir-la: @LSanchon


_________________________________________________________________



Per acabar aquesta entrevista, volem afegir com la Lorena ha 
viscut els moments més difícils de la pandèmia 
que encara patim

Quan va començar la Covid, jo estava rotant a l'Hospital de Bellvitge. Els primers 15 dies,vaig continuar allà, sabent que la gent s'anava contagiant i no sabíem si hi havíem tingut contacte o no; a poc a poc s'anava omplint l'hospital i cada cop es podien operar menys pacients.


Quan Bellvitge i gairebé tots els hospitals es van saturar, es va anul·lar la majoria de l'activitat quirúrgica, que és el que jo faig habitualment. Per això, vaig tornar al meu hospital a ajudar en tot el que fos possible.


Durant l'abril i el maig, juntament amb els meus companys de cirurgia, vam donar suport als companys de medicina atenent pacients a la planta de Covid i ajudant la REA (que és com la UCI però portada per anestesistes). Per atendre els malalts de Covid havíem de posar-nos els EPIS, que ens produïen molta calor i les mascaretes, que feien molt mal a la cara.

 

Durant aquest mesos, la principal preocupació de tots era contagiar a algú. Tots els meus amics i familiars estaven a casa però jo havia de continuar treballant. La meva parella estava confinat a casa nostra però em preocupava saber que jo el podia posar en risc, per la qual cosa evitava estar-hi en contacte, em dutxava abans de sortir de l'hospital, em treia tota la roba quan arribava a casa i la deixava dins d'una capsa... El ritual de tornar a casa era força llarg i pesat. 


Poc a poc, tot ha anat tornant a la normalitat, ara ja tornem a operar, ja he tornat a veure amics i familiars i ara ja actuem com abans. Ara no tinc contacte directe amb malalts amb covid, encara que tots tenim el risc de tenir contacte amb algú que no sap que té la malaltia. 


Una de les principals conseqüències que m'ha afectat de tota aquesta pandèmia, ha estat que no he pogut tirar endavant els plans que tenia aquest any. Durant els mesos de juny i juliol tenia organitzat marxar a un hospital de Cali (Colòmbia) a aprendre sobre cirurgia de trauma (ferides d'arma de foc i d'arma blanca, accidents, etc) i s'ha cancel·lat.


La Covid ha sigut una etapa difícil per tots, però també vull dir que de tot plegat també ens han quedat i ens quedaran bons records. Quan estàvem a la planta de Covid, treballàvem conjuntament amb altres especialistes amb qui habitualment no treballem; ho comentàvem tot entre un oftalmòleg, un traumatòleg i un cirurgià, tots intentant tractar de la millor manera possible un problema respiratori del qual gairebé ningú en sabia res. I totes aquestes noves relacions ens va fer aprendre a col·laborar, a ser conscients que sabem molt menys del que ens pensem i a valorar la feina dels altres companys.



dilluns, 29 de juny de 2020

PAU BERENGUER, Llicenciat en Ciències Biomèdiques


El Pau Berenguer no fa gaire que va sortir del Dalí, uns cinc anys; tot i així, ja porta a les seves espatlles un alt nivell d'estudi i de treball intens. A continuació podeu llegir el que va explicar a la LAIA CANUT i a la CARLA FOLCH quan el van entrevistar en plena pandèmia del coronavirus.

1- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
El Pau el dia de la seva graduació al Dalí
Vaig acabar els meus estudis al Dalí l'any 2016. Tinc 22 anys, a punt de fer-ne 23. Visc al Prat de Llobregat. 
2- Que vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina...)


Quan vaig acabar els estudis, em vaig agafar un estiu post-selectividad de relax autèntic després de tot el que m'havia dedicat a l'estudi. Amb el nou curs, vaig començar a estudiar un Grau Universitari a la Universitat de Barcelona, Ciències Biomèdiques (o Biomedicina); és la mateixa carrera però li van canviant el nom recentment. 
3- Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?
El meu primer propòsit era aprovar la carrera (que he de confessat que en alguns moments em va costar) i després especialitzar-me amb un màster ja que en el meu camp obtenir-lo és bastant necessari si vols accedir al mercat laboral. 
4-Has acabat fent el que volies?
Doncs puc dir que he acabat fent la carrera que desitjava i que ara ja estic cursant un màster que m'interessa especialment (Immunologia Avançada; UB-UAB); a més, tinc pensat fer-ne un altre més enfocat a l'empresa farmacèutica l'any vinent ja que no tinc pensat fer un Doctorat. Idealment, penso que m'agradaria poder acabar treballant en una empresa farmacèutica o biotecnològica, però fins l'any que ve, quan acabi el segon màster, no començaré a buscar feina en aquest sector. 
5- De que treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?
Com ja us he comentat abans, encara no treballo, però sí que he tingut tres experiències de pràctiques a laboratoris de recerca. Dues d'aquestes estades de pràctiques van ser durant l'estiu a l'IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya) i a l'IDIBELL (Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge), i una tercera durant una estada d'Erasmus a Cardiff (Regne Unit), a l'ECSCRI (European Cancer Stem Cell Research Institute). En tots els casos, he de dir que he tingut una molt bona experiència (no puc dir que fos exactament laboral perquè no cobrava). Sí que és cert que la recerca pública no ha acabat proporcionant-me el que busco laboralment (contractes de feina, horaris, sou, etc.) pel que ara vull redirigir la meva carrera professional a la indústria. 
6- Quines feines has fet al llarg de la teva vida?
L'única feina cotitzada que he tingut ha estat com a divulgador per La Marató de Tv3 l'any 2019. La feina consistia a anar a centres d'educació (generalment 
instituts) a explicar en què consistia La Marató d'aquell any i intentar apropar la ciència i la investigació que s'estava realitzant als alumnes. La resta de cosetes que hagi pogut fer han estat fer de professor de classes de repàs. 
7-Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?
Considero que el Dalí m'ha ajudat en la meva carrera professional en el sentit que crec que el nivell que s'impartia per la Selectivitat (com a mínim a la meva generació) era molt bo en la majoria de les assignatures, cosa que em va permetre entrar al Grau Universitari que volia. També m'ha ajudat en el meu creixement personal per la gent que he conegut i amb qui he fet lligams estrets, tant d'alumnes com de professors. 
8- Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anécdota?
Com a record especial em quedaria amb la gent amb la que he continuat tenint relació. 
9- Si no et dediquessis al que fas ara, quines altres opcions et plantejaries?
Em sembla que de moment tinc molt clar anar a parar en una empresa farmacèutica.

10- Tens pensat estudiar alguna altra cosa? O ja no penses estudiar res més?

Tinc pensat estudiar un Màster online en empresa farmacètica el curs vinent mentre m'ho combino amb les pràctiques del Treball de Final de Màster. La idea és començar-lo ara amb el confinament i anar avançant feina durant l'estiu. També vull continuar estudiant alemany (fa 1 any que ho estic fent de manera seriosa), i seguir aprenent programació i bioinformàtica, que estic fent pel meu compte amb plataformes online.


Doncs moltíssimes gràcies, Pau! Anirem seguint com et va!

dijous, 18 de juny de 2020

AGÜI RUIZ, professora de Llengua castellana i literatura


La Marina Ezquerro i la Fátima Kaadouch, alumnes de Cultura Audiovisual, ens presenten l'Agüi Ruiz, potablava de tota la vida, exalumna del Dalí i ara professora

Soc el que soc gràcies al Dalí
_________________________________________________________



— Quan vas acabar els teus estudis al Dalí? 
Vaig acabar a l'any 1997.​
— Quins cursos vas fer i per quin camí vas triar?
Vaig fer el BUP i el COU, i com que jo sempre he estat més de lletres, vaig agafar aquest camí per després anar a la universitat. 
— Quan eres a l'institut, quins propòsits laborals o acadèmics tenies?​
Com ja us he dit, sempre he sigut més de lletres i ja quan era petita deia que volia ser "articulista" (escriure articles a periòdics o revistes) i així és que em vaig plantejar fer la carrera de Comunicació Audiovisual o de Periodisme. 
— De què pensaves que acabaries treballant? 
​Ja quan vaig entrar a la universitat em vaig decantar aviat per la docència, vaig descobrir que m'agradava ajudar als altres. 
— Has acabat fent el que volies? 
​Sí, ser docent és el que m'omple i m'encanta. 
— Quina és la trajectòria que vas seguir quan vas acabar al Dalí? 
Quan vaig acabar els meus anys al Dalí vaig entrar a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer cicle de Filologia Hispànica i al final em vaig acabar llicenciant en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. 
— A què et dediques actualment? ​
Sóc professora de Llengua castellana i literatura. ​
— En què consisteix la teva feina? 
Ensenyar a un institut de secundària, però per mi ser professora és molt més que això. 
— T'agrada? 
M'encanta, és la meva vocació. 
— Parlem una mica del Dalí... de quina manera creus que el Dalí et va ajudar en el teu desenvolupament acadèmic i personal? 
Sóc el que sóc ara gràcies al Dalí, als companys i a l'acompanyament de tot l'equip docent i humà d'aquella època. 
— Segueixes en contacte amb els teus companys de classe? 
Amb alguns sí, i algunes de les meves millors amigues continuen sent les mateixes que ho eren aleshores. 
— Per curiositat... quina assignatura era la teva preferida? ​
No tenia una assignatura preferida concreta, però potser em decantaria per les més creatives. 
— ​Recordes algun professor amb molt d'afecte?
En recordo a molts, alguns d'ells són ara o han estat companys de feina i això és tot un luxe. 
— Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota? 
Ufff, en tinc molts... Puc dir que recordo amb gran enyorança totes les festes que es feien a la tarda o a la nit al gimnàs amb els companys i els professors, que ara ja no es fan, però us puc dir que eren especials. 
— Com et sents ara, veient els teus alumnes al mateix lloc on seies tu fa uns anys?​ 
És un orgull veure’ls i tenir-los al davant, és molt gratificant.  
— Caminant pels passadissos et venen "flashbacks"? Ha canviat molt l'institut? 
​No ha canviat gaire... Però us he de confessar que sí que de vegades em venen molts "flashbacks", al pati interior, pels passadissos, al gimnàs.... 
I recordo especialment el primer dia que vaig entrar a l'institut com a professora, el primer record que em va venir va ser olfactiu, l'olor de l'institut, és una olor coneguda. Per mi, era com d'estar a casa. 


Donem les gràcies per l’entrevista a la nostra professora de castellà i ens quedem amb la frase “sóc el que sóc ara gràcies al Dalí”, ja que aquestes paraules reflecteixen tots els anys, tant d’alumna com de professora, que l’Agüi ha passat i està vivint ara a l’institut. 

dilluns, 15 de juny de 2020

EDUARD QUEROL, Tècnic especialista en Telecomunicacions i Responsable de Serveis de Difusió



Els alumnes de primer de Batxillerat de Cultural Audiovisual 
Carlos Martín i Raúl Sánchez ens presenten 
l'Eduard Querol, antic alumne del Dalí
_________________________________________



Bé, avui coneixerem una mica l'Eduard Querol, exalumne del Dalí, que ens anirà explicant els records que conserva d'aquella etapa. Hem de dir en primer lloc que ens ha semblat una persona molt noble i bona i que ens sentim molt agraïts per haver parlat amb ell.


Aquí teniu l'entrevista sencera:

1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
Vaig acabar l'any 1998 el que llavors era conegut com a C.O.U (Curs d'Orientació Universitària). Ara tinc 41 anys, acabats de fer, i segueixo establert al Prat de Llobregat

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí?
Vaig començar a treballar a l'estiu per poder ajudar econòmicament els meus pares i com a mínim no demanar-los calers per quan sortia de marxa amb la que ara és la meva dona; passat l'estiu, vaig optar per fer un Cicle formatiu de Grau Superior especialitzat en Pròtesis Dentals. Les P.A.U. no em van anar gaire bé... coses de la vida i la sort, i potser per això vaig decidir aprendre un ofici que no tingués estudis superiors vinculats. Vaig exercir-lo 3 anys a nivell professional però, finalment, vaig decantar-me per estudiar el que m'agradava de veritat aleshores, que era l'electrònica i les telecomunicacions.

Ja ho veieu, soc un clar exemple pel que fa al canvi d'estudis i de professió. Amb això vull dir que mai és tard per canviar; al cap i a la fi més val treballar a gust ja que són molts anys els que t'hi dedicaràs; per tant, val la pena donar-se i regalar-se noves oportunitats.

3. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan eres al Dalí?
M'agradava molt el dibuix tècnic, les mates, la biologia, la física... anava encarat a alguna carrera de ciències pures. M'hagués agradat molt ser professor de Tecnologia, ja que el tema electrònica no se'm donava malament.








4. Has acabat fent el que volies?
No ben bé, ja ho veieu. No soc professor, tot i que actualment faig formació interna a la Multinacional on treballo.


5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?
Des de fa molts anys soc Tècnic Especialista de grau superior en Telecomunicacions i sistemes informàtics. Amb els anys he arribat a ser Responsable de Serveis de Difusió tant de TDT com de Ràdio (FM) a tot Espanya. Estic destinat al centre de control de Torre de Collserola i gestiono entre Madrid i Barcelona unes 40 persones.

Lidero projectes amb equips de persones de noves tecnologies i d'implantació de serveis com per exemple LOVESTV (Servei Smart TV per al Grup RTVE, A3MEDIA i MEDIASET), que es va implantar durant el darrer mundial. Potser us sona, és l'app que surt quan canvies de canal de la TDT, i que et diu funcionalitats segons el color del comandament que es pot prémer.

I us he dir que sí, que m'agrada la feina, tot i que també implica molta responsabilitat i s'ha de saber gestionar bé per no acabar de vegades completament desesperat, però és una feina que es agraïda i mai és la mateixa, no és rutinària.
6. Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?
Bé, el Dalí a part de formar-nos en matèries i coneixements, em va fer créixer en valors fonamentals per la convivència social i laboral, com són l'esforç, treball en equip, adaptació al canvi constant, i sobretot a pensar per mi mateix, valor fonamental per ser com soc actualment.
                                                                                 


7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?
En tinc molts, tot i que vaig estar-hi només dos cursos, però destacaré els professors que vaig tenir en aquells anys com l'Alba i el seus estimats Ausiàs March i Ramon Llull 😉. També recordo l'Albert Montori, gran tutor i mestre de biologia i com també ens ensenyava coses de la vida i de lliure pensament, juntament amb en Santi. L'Eva amb les seves mates, l'Olga amb el seu dibuix tècnic i les tangències, l'Adolfo, amb les seves classes magistrals d'història, i un munt de mestres més que no esmentaré per no allargar-me. De tots ells, en tinc un gran record.

I sobretot, tinc un record molt viu, i és la meva dona, amb qui portem junts des de l'any 1996 i que vaig conèixer al Dalí. Hem format família i sempre recordem junts totes les anècdotes viscudes junts, com el viatge de final de curs a Venècia, que podríem dir que va ser el nostre primer gran viatge junts.

Per no allargar-me més, puc dir orgullós que mantinc contacte amb algun professor, que ara puc anomenar amic en tots els sentits.



dimarts, 26 de maig de 2020

PATRICIA PERUGGIA, Educadora d'educació especial



La Marina del Moral ens presenta en aquesta entrevista la Patricia Peruggia García, que actualment gaudeix treballant d'Educadora d'educació especial a l'institut Pedraforca 
de L'Hospitalet de Llobregat
_______________________________________


La Patricia treballant a l'hort de l'institut
________________________________________________________




  • Quin any vas acabar els seus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?
Vaig acabar els meus estudis al Dalí l'any 2004, ara tinc 31 anys i actualment visc al Prat de Llobregat, encara que durant una temporada vaig viure al barri de Sants a Barcelona.

  • Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina, etc).
Després d'estudiar al Dalí vaig fer el batxillerat artístic perquè el món de l'art m'agradava molt i en aquells moments m'hi volia dedicar. Però després, quan vaig acabar el batxillerat, em va arribar informació d'un cicle d'Integració Social que havia sortit feia poc, i com que el vaig trobar molt interessant, vaig matricular-m'hi i el fet és que em va encantar des d'un bon començament. Va ser aleshores quan vaig trobar la meva vocació. En acabar les pràctiques el mateix centre on les havia realitzat em va contractar i va ser aleshores quan vaig decidir continuar la meva formació fent el grau d'Educació Social.

  • Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?
La veritat és que no tenia gaire clar què volia fer; sí que de sempre tenia clar que m'agradava molt el món de l'art però aleshores també vaig veure que volia dedicar-me a alguna cosa relacionada a ajudar les persones més vulnerables.

  • Què volies ser de petita?
De petita volia ser mestra, metgessa, infermera… 

La Patricia treballant
a la cuina de l'institut
  • De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?
Actualment treballo a l'Institut Pedraforca de L'Hospitalet de Llobregat com a Educadora d'educació especial. El meu treball consisteix a acompanyar nois i noies amb dificultats psíquiques i/o físiques per tal que puguin integrar-se en l'entorn de l'institut i puguin relacionar-se amb normalitat amb els seus companys i professors; és a dir, treballo per oferir eines per tal que aquestes noies i nois puguin fer la seva vida amb la màxima autonomia i que puguin aprofitar al màxim la seva estada a l'institut.

I realment és una feina molt maca i encara que de vegades no és fàcil, la veritat és que no m'imagino ara treballant d'una altra cosa. Com he dit abans, el meu treball consisteix a acompanyar, ajudar i ensenyar els nois amb dificultats, però la realitat és que és un aprenentatge mutu, ja que ells també m'ensenyen molt.

  • Recordes l'últim dia d’institut?
Sí que el recordo, va fer un dia ple de sentiments contradictoris. Per una banda em sentia feliç per haver acabat, però per l'altra, també em sentia trista perquè acabava una etapa molt bonica.



  • Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? 
Sí, i tant, el desenvolupament acadèmic em va ajudar molt perquè vaig tenir molts bons professors, però sí és veritat que dono més importància a com em van ajudar en el meu desenvolupament personal, ja que moltes de les normes o consells que em van donar aleshores m'han ajudat molt en la vida adulta.

  • Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?
Mira, recordo especialment dues coses, una d'alegre i una altra de trista. L'alegre són les festes de Carnaval i com les celebràvem, ja que fèiem balls i disfresses i realment era una tradició molt divertida. Cada any l'esperàvem.

La trista és quan ens vam aplegar tots al pati de l'institut per plantar un llimoner quan es va morir una professora, la M. Ángeles Arnaiz, per fer-li un homenatge i recordar-la.

  • Quina era la teva assignatura preferida? 
En realitat no tenia una assignatura en concret preferida; ara bé, des de petita toco la flauta travessera i sí que és veritat que a la classe de música és on més gaudia, però també m'agradava quan en altres assignatures es feien coses  de l'àmbit artístic com fer relats, dibuixos, etc.

  • Hi ha algun/a professor/a que t'ha marcat en especial?
Recordo que al Dalí hi havia un molt bon equip de professors, però sí que és veritat que les professores que m'han marcat més van ser l'Alba Sabaté i la Isabel Monforte de català. Recordo la seva passió i la implicació que tenien per la seva feina.

  • Segueixes mantenint contacte amb ex-companys del Dalí?
Doncs sí, amb els companys de la meva classe seguim en contacte per les xarxes socials i amb altres companys del Dalí encara mantinc una amistat molt propera.

dimecres, 20 de maig de 2020

JORDI RAMOS, Arqueòleg i divulgador de la història pratenca


La Laia Mella i l'Éric Muñoz entrevisten l'exalumne Jordi Ramos, historiador especialitzat en arqueologia al voltant de la Guerra Civil espanyola i interessat també en tots els aspectes històrics del Prat i del seu Delta.
_____________________________________


Jordi Ramos va acabar la seva etapa d’estudiant al Salvador Dalí durant el curs 1996-1997, ara té quaranta-un anys i continua vivint al Prat i n'està molt satisfet. Diu que té la sort de poder viure on va néixer.

El Jordi l'any 1993 fent primer de BUP
Des que estava estudiant al Dalí, ja estava segur que volia ser arqueòleg de gran. De fet, des de ben petit ja sentia aquesta vocació, i per això, de seguida que li va ser possible, va escollir les assignatures de ciències socials i naturals amb les qual tenia més afinitat. El que ell volia era poder viure de l’arqueologia i així ha estat. Ho ha pogut aconseguir.

Va entrar al batxillerat l'any 1993, i va anar escollint assignatures de la modalitat del que s'anomenava en la seva època ciències mixtes. Anava fent assignatures més de ciències amb combinació amb lletres.

Quan en Jordi estudiava a l'institut, ja combinava els estudis amb diversos treballs. Després de fer la Selectivitat, va escollir la carrera d'Història i la va cursar a la Universitat de Barcelona. I continuava combinant la carrera amb el treball per costejar part dels estudis; als estius participava en diferents intervencions arqueològiques. Ara explicita que aquella època el va enriquir molt i que va ser una bona experiència de cara a llicenciar-se en Història.

Com ja hem dit abans, el Jordi ara es dedica a l’arqueologia, la seva passió. La seva feina consisteix a realitzar intervencions arqueològiques arreu de Catalunya, principalment a la ciutat de Barcelona. Específicament, la seva especialitat és l’anomenada “Arqueologia del conflicte”, centrada en tot el que fa referència a la Guerra Civil espanyola. Concretament, el que ell fa és documentar-se sobre els seus  
El Jordi fent un sondatge manual en un jaciment
de l'època romana a Barcelona l'any 2013 
vestigis i exhumar víctimes del darrer conflicte bèl·lic peninsular. El Jordi acaba aquesta part de l'entrevista confessant-nos que realment té la sort de tenir una feina que l'apassiona.

Quan ja ens centrem en la seva vida al Dalí, ens explica que aquella època a l'institut el va marcar en tots els aspectes de la seva vida. Va fer que s’encaminés per l'estudi de la història i també va fer que s'iniciés en l'estudi històric del municipi del Prat, una altra de les seves grans passions. En el seu blog Lannarie publica els estudis i les investigacions que va fent sobre el Prat i sobre el Delta.

Encara avui en dia té contacte amb moltes de les amistats que va emportar-se del Dalí i després de tants anys encara busquen moments per retrobar-se. També ens explica que ha tingut la sort d'establir amistat amb alguns dels que van ser els seus professors, i destaca l’Antonio Ezpeleta, amb qui gaudeix d’una molt bona amistat des de fa una pila d'anys.

El Jordi es recorda de moltíssimes anècdotes del seu pas pel Dalí, però el que vol remarcar és que gaudia molt d’anar a l’institut i que per ell va ser una etapa formidable. No se sent capaç d'explicar només un record, ja que en conserva molts, però es recorda especialment de la lliga de futbol sala, dels tallers de guitarra, els nuviatges, les excursions, l’esport al pati, els nervis de la selectivitat, les festes de final de curs, les tardes al laboratori, les classes de literatura amb l’Antonio Ezpeleta i confessa que també se’n recorda d’algun càstig que va rebre, amb raó. 

Finalment, en Jordi ens explica que ha tingut la sort de fer el que sempre ha volgut, i comenta que a vegades la vida, si lluites i treballes, t'ofereix aquests regals.

En aquest link que us oferim a continuació podeu veure les beques, els premis i l'obra publicada del Jordi Ramos: https://www.elprat.cat/cultura/biblioteca-antonio-martin/ramos-i-ruiz-jordi?lan=ca