diumenge, 26 de juny de 2022

YOLANDA QUINTANILLA, Tècnica de projectes al Cèntric Espai Cultural

 

La Claudia Galán i la Laura Llamas entrevisten la Yolanda Quintanilla,

exalumna del Dalí que recorda amb afecte els

anys que hi va passar i com ha arribat a exercir una feina que la fa feliç.


_________________________________________________



_________________________________________________________________


I, sobretot, el que més valoro de la meva feina és el fet de treballar

en l’àmbit cultural. Per a mi és un luxe i em sento privilegiada de poder

dedicar-me a allò que més m’agrada.


__________________________________________

1- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar l’any 1995. Ara tinc 44 i visc al Prat.

 

2- Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)


Vaig anar a la universitat i vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. 

 

3- Quins propòsits acadèmics i/ o laborals tenies quan hi eres?


Em cridaven molt l’atenció les carreres relacionades amb la informació i la comunicació. De fet, durant la meva adolescència tenia clar que volia ser periodista. Però en el moment de triar carrera, vaig descobrir la carrera de Comunicació Audiovisual, que era força nova i reunia tots aquells àmbits als que em volia dedicar: la informació, la comunicació i els mitjans audiovisuals (m’encantava i m’encanta el cinema!); així que ho vaig tenir molt clar. 

 

4- Has acabat fent el que volies?


Després de molts anys treballant en el món de la redacció periodística, al voltant de continguts televisius i cinematogràfics, sentia el cuquet d’anar més enllà, d’ampliar horitzons i assumir nous reptes. Des de petita sempre m’ha apassionat la cultura, en tots els seus àmbits. Així que vaig estar reflexionant de quina manera podia incorporar aquesta passió a la meva vida laboral. Va ser aleshores quan vaig decidir estudiar un Màster en Gestió Cultural. El vaig fer a distància, a la UOC, i va ser una època intensa i dura, perquè ho havia de compaginar amb la feina i amb la vida familiar (la meva filla tenia un any aleshores). Però amb esforç, paciència i suport de la meva parella, ho vaig aconseguir, i això em va permetre reconduir la meva carrera i dedicar-me a la gestió cultural. Així que sí, he acabat fen el que volia.

 

5- De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?


Sóc Tècnica de projectes al Cèntric Espai Cultural. La meva feina consisteix a.coordinar diferents projectes culturals que es desenvolupen a l’equipament (xerrades, conferències, taules rodones, concerts, recitals, projectes amb centres educatius i entitats, etc.).


M’agrada molt la meva feina; és molt gratificant viure tots els processos que configuren un projecte o activitat cultural, des de pensar-ho i planificar-lo, fins a dur-lo a terme i veure com arriba a la gent. I encara és més especial tenint en compte que treballo per la meva ciutat, el Prat.


 

6- Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com? 


Sí que m’ha ajudat. Per una banda, a nivell educatiu, els anys que vaig passar al Dalí em van obrir moltes finestres. Més enllà dels coneixements acadèmics, em va permetre descobrir temàtiques, conceptes, autors i autores que després m’han acompanyat al llarg de la vida; diguem-ne que em va assentar unes bases.


I a nivell personal, en el Dalí vaig començar a aprendre el que significava tenir responsabilitats i autonomia, a valorar la cultura de l’esforç i a no defallir. I ja se sap, en plena adolescència, a l’institut vaig viure un remolí d’emocions! Però, de totes, em quedo amb les amigues que vaig fer i que, tants anys després, avui dia segueixen al meu costat i les estimo moltíssim.


 

7- Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?


Tinc molts records, és difícil triar-ne un. El que sí puc dir és que a mesura que vaig anar passant de curs cada cop m’hi vaig sentir més a gust. Els darrers anys hi havia més complicitat amb els professors i professores. I l’últim curs, COU, va ser un any molt intens; tots estàvem molt nerviosos preparant la Selectivitat, i les emocions estaven a flor de pell. I tot plegat va fer créixer la germanor i va enfortir els lligams entre els estudiants.


D’altra banda, ara m’està venint un record divertit. Em ve al cap una vegada que van col·locar en una paret del vestíbul de l’entrada de l’institut, al costat de consergeria, un quadre molt gran d’aquells que aparentment no es veu res, però si fixes la vista pots acabar percebent un dibuix en 3D (era una tècnica que es va posar de moda aleshores). Va ser molt divertit; tothom –alumnat i professorat- s’aturava davant el quadre, fent gestos estranys amb la cara, posant els ulls de mil maneres, i quan algú aconseguia veure la figura amagada llançava un crit d’alegria! Ens vam passar moltes estones davant aquell quadre.


I encara un record més! Precisament fa pocs mesos vaig trobar en un calaix de casa dels meus pares unes revistes que editàvem al Dalí. Em va fer molta il·lusió, perquè les tenia completament oblidades. Era una revista on els estudiants de diferents cursos publicaven articles, redaccions, passatemps, etc. Tornant-la a rellegir, em va sorprendre la lucidesa, creativitat  i visió crítica de molts dels escrits, que reflexionaven sobre la realitat del nostre entorn i les problemàtiques de la nostra ciutat. També hi havia espai per a l’humor, amb la publicació de missatges anònims adreçats a professors i alumnes que recordo que es podien deixar en una bústia situada en algun racó de l’institut (era molt divertit veure si havien publicat el teu missatge!). Crec que es van arribar a publicar pocs números de la revista, però va ser una iniciativa molt interessant i ara guardo aquells exemplars amb molt d’afecte.





8- Què és el que més t'agrada de la teva feina? 


De la meva feina actual, una de les coses que més m’agrada és que em permet conèixer persones molt interessants de qui sempre aprenc coses. He tingut l’oportunitat de conèixer escriptors, divulgadors, músics, poetes, actors, professors... Apropar-te a gent tan creativa és molt estimulant, perquè sento que sempre descobreixo coses noves. I per a mi això és molt important, perquè penso que mai hem de deixar de tenir ganes d’aprendre al llarg de la vida.


I, sobretot, el que més valoro de la meva feina és el fet de treballar en l’àmbit cultural. Per a mi és un luxe i em sento privilegiada de poder dedicar-me a allò que més m’agrada.



9- Quina era la teva assignatura preferida quan estaves a l’institut?  


Sempre m’han agradat molt més les assignatures “de lletres”. Recordo gaudir molt a Filosofia amb el Quim, i a l’EATP d’Història del cinema amb la Conxita.... Però de totes les assignatures que vaig fer, sens dubte la meva preferida va ser la de Literatura amb l’Antonio Ezpeleta. Era apassionant. L’Ezpeleta ens va transmetre el seu amor per les lletres i ens va descobrir llibres, poemes i escriptors i escriptores que, a mi personalment, em van colpir.


Tal va ser la seva empremta que, molts anys després (uns 15 aproximadament), jo coordinava un club de lectura i se’m va ocórrer convidar-lo a participar en una sessió dedicada a la poesia. Vaig pensar que ningú millor que ell per fer-ho, però no tenia ni idea de como localitzar-lo, ni si encara estava al Dalí, ni si acceptaria la invitació, ja que feia molts anys des de que m’havia fet classe i no havia tingut cap contacte amb ell des d’aleshores. Per sort, a l’institut em van dir que encara hi treballava, i li van passar el meu contacte. Va ser meravellós que l’Ezpeleta acceptés, i va ser un privilegi que pogués venir a recitar i comentar els poemes en el club de lectura. Per mi l’experiència va ser com un viatge en el temps; havien passat molts anys però va ser com assistir a una classe de l’Antonio de les d’aleshores. I tot i que ell no se’n recordava de mi (lògicament, després de tants anys)  penso que li va fer molta il·lusió la proposta i l’experiència. Tot molt emotiu; encara se’m posa la pell de gallina quan ho recordo.


10-Recomanaries anar a la gent al Dalí? Per què? 


Com que en el Cèntric treballem alguns projectes amb alumnes de la ESO i Batxillerat, en els darrers anys he tingut oportunitat de visitar en vàries ocasions els instituts del Prat, i puc dir que tots són molt bons centres educatius, amb grans projectes i gran professorat. No obstant, al Dalí em lliga un vincle especial, òbviament, és el meu “insti”, i no dubtaria en recomanar-lo als nois i noies que hagin de començar secundària. 



Moltíssimes gràcies, Yolanda, per aquesta estona que hem pogut compartir!

diumenge, 19 de juny de 2022

ADRIÀ JORDÀ, Biòleg especialitzat en herpetologia


El Marc Fajardo i el Pau Rodríguez entrevisten l'Adrià Jordà, 

exalumne del centre que ha fet de l'herpetologia la seva passió

arran de les classes del professor Albert Montori. 


_________________________________________________



De petit, jo volia ser el que tots els nens d'aquesta edat, un superheroi, 
un bomber, etc. Però la primera idea més seriosa que vaig tenir 
ja va ser la biologia,i en concret a l'herpetologia.


________________________________________________


Quin any vas acabar els teus estudis al dalí, quina edat tens ara i on estàs residint?

Vaig acabar al curs 2013-14, ara tinc vint-i-cinc anys i visc aquí al Prat, tot i que vaig estar vivint uns anys a Bèlgica.


Què vas fer només acabar els teus estudis al Dalí, què vas estudiar o on vas anar a treballar?

Jo, després de sortir del Dalí, vaig continuar estudiant; vaig escollir la carrera de Biologia a la Universitat de Girona i m'hi vaig estar durant quatre anys; després vaig estudiar anglès tot un any per anar a fer un màster d'herpetologia a la Universitat Lliure de Bèlgica.


Com va estar la teva estada a Bèlgica, com et vas sentir anant a estudiar a l'estranger?

Al principi de tot, hi va haver una mica de problema pel tema d'haver de buscar pis a un preu assequible, però per tota la resta molt bé. Al màster no hi va haver problema. Una cosa que es va notar molt és que aquí a Espanya la carrera són quatre anys i allà només són tres. I després com vam entrar a l'època de la COVID-19, van començar a cancel·lar classes a la universitat i va ser quan vaig decidir tornar aquí, a Catalunya, just abans del confinament. I en acabar vaig anar un altre cop cap allà per acabar el segon any i com anàvem alternant entre classes presencials i mesos de classe en línia venia bastant aquí, ja que el nivell de vida és més barat aquí que no pas allà.


Sempre has volgut estudiar biologia o has volgut fer una altra carrera que no sigui aquesta?

De petit, jo volia ser el que tots els nens d'aquesta edat, un superheroi, un bomber, etc. Però la primera idea més seriosa que vaig tenir ja va ser la biologia, i en concret a l'herpetologia. De fet, va ser gràcies a un exprofessor del Dalí (Albert Montori), que ens ensenyava els projectes que ell tenia amb amfibis que em vaig interessar per aquest tema.


En què treballes actualment?

Ara acabo d'acabar el treball de final de màster, i a la vegada estic compaginant això amb una feina d'educació ambiental aquí al delta del riu Llobregat. I entremig d'això també he estat ficat en mig d'associacions que es dediquen principalment a l'herpetologia tant a la investigació com a la gestió i la conscienciació, tot i que ara ho tinc una mica aparcat mentre vaig tancant altres temes.


Has sentit que el Dalí t'ha ajudat al teu desenvolupament acadèmic i personal?

Sí, a nivell acadèmic crec que vaig tenir la sort que molts dels professors que vam tenir eren d'un nivell molt bo; també és cert que com a grup classe treballàvem molt bé junts i això fa que la feina dels professors fos bastant més fàcil i agraïda. I en l'àmbit personal sempre, perquè arriba un moment a la meva vida que quasi veus més els teus professors que els teus pares. Per tot això, crec que això sempre acaba influint en com ets tu com a persona.

Tens alguna anècdota o record especial de la teva estada al Dalí?

Una en concret és difícil, ja que són molts els anys que estàs al Dalí, quatre d'ESO i dos de batxillerat i, per tant, per totes bandes les parts més bones com serien l'esquiada, el viatge a Itàlia o els amics que fas en aquell moment. I després hi ha altres coses que en el moment potser no és un moment tan bo, però després fins i tot guardes un bon record dels càstigs que vas rebre d'alguns professors, ja que aquesta edat fer alguna que d'altra gamberrada és normal.


Aprofitant que ets herpetòleg, què li diries a la gent que li fan tant de fàstic els rèptils o els amfibis, per tal de fer que els agradin una mica més?

Primer, jo crec que la funció com a biòleg o herpetòleg no és aconseguir que a tothom li agradi el que tu fas; jo puc entendre que hi hagi gent que pensi que les serps són el pitjor animal que hi ha i que no el volen a prop. Jo crec que l'objectiu principal és obtenir que tothom respecti això, vull dir, a mi no em pot agradar la política i no per això hi vaig en contra, igual que per certs àmbits entenem que tot i que no m'agrada estic formant part d'això. Crec que el missatge de la biologia és més o menys el mateix, a tu no té per què agradar-te, però al final acabes formant part d'aquest ecosistema també. Per tant, hem d'entendre que la falta d'aquest tipus d'animals en el nostre ecosistema també ens acabaria perjudicant a nosaltres.


S’ha vist que hi ha persones que decideixen adoptar rèptils perillosos, per tenir-los com a animals domèstics. Què n’opines d'això?

Considero que la resposta és molt clara; tenir una serp a casa, per exemple, em sembla bastant absurd, ja que aquest tipus de rèptils necessiten un tipus de cura especial (llum del sol, temperatura…). Tot això acaba resultant molt car i, per tant, poc assequible per a la població. Heu de tenir en compte que la gent que posseeix aquest tipus d’animals, ho fan més que res, per mostrar la seva riquesa.

D’altra banda, tenir serps a casa, és il·legal, a no ser que tinguis tots els permisos necessaris, i les instal·lacions adequades.


Com penses que aquesta gent aconsegueix aquest tipus d’animals?

Encara i no conèixer-ne molt, sé que existeixen dues vies. La primera és internet, ja que avui dia pots aconseguir tot el que se t'acudeixi, a preus mínims. I d’altra banda, en el món de l’herpetologia, existeixen congressos, que més que congressos són fires, on la gent es dedica a la compra d’aquest tipus d’animals.


Doncs moltíssimes gràcies per aquesta entrevista que ens has concedit. Hem après moltes coses sobre un àmbit que desconeixíem! 

diumenge, 12 de juny de 2022

PAULA ROMERO, Mestra en Educació Primària i ballarina de hip-hop

 


 La Paula Bolaños, la Daniela Medina i l'Ariadna Montávez 

entrevisten la PAULA ROMERO, exalumna del Dalí, que es manifesta

molt contenta de l'encert que va tenir quan va escollir ser

mestra. 


_____________________________________________


Aquí tenim la Paula, gaudint de la feina que li agrada fer. 

________________________________________

I què vull dir amb tot això? Que sempre que pugueu heu de lluitar pels vostres somnis.

_____________________________________________________



-       Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí, quants anys tens ara i on vius?

 

Vaig acabar amb 17 anys i vaig començar els estudis a la Universitat amb 18 i vaig acabar els estudis amb 22. Ara en tinc 24 i visc al Prat

 

-       Quins propòsits acadèmics o laborals tenies quan hi eres a l’institut?


Quan era a l’institut realment no sabia què era el que volia estudiar, perquè de fet m’agradaven moltes coses diferents, però poc a poc vaig haver de centrar-me, vaig haver de focalitzar-me en uns estudis. Finalment, vaig decidir escollir magisteri, perquè aleshores vaig pensar que s'adequava més a les meves expectatives professional. I vaig encertar!  La veritat és que em va agradar molt la carrera i en vaig gaudir molt. També us puc dir que em va resultar bastant senzilla, només el primer any va ser més complicat, però a comparació amb el batxillerat la veritat és que estic molt contenta.

 

-       Has acabat fent el que volies?


La veritat que sí. He arribat on volia estar. Ara bé, també us he de dir que no tot és fàcil i sovint  és complicat començar a treballar si no és en una escola d’alta complexitat perquè hi ha més vacants. Però també és cert que jo recomano començar per una escola d’aquest tipus perquè et nodreixen moltíssim i vas aprenent coses que potser en altres escoles més convencionals no pots fer. I també és una bona manera de començar en el mon laboral, tenir el teu primer sou i anar estalviant diners per quan hagis de marxar a altres escoles que no sigui tan fàcil treballar. Tanmateix, deixeu-me també dir que jo he compartit l'experiència com a docent i també com a ballarina i en aquests moments és complicat perquè per una banda vull continuar exercint de mestra, i sé que això és el que vull, però per altra banda també vull continuar sent ballarina. Mai he renunciat a aquesta faceta meva i de fet recomano molt compaginar esports amb estudis o treball. I de moment és el que faig. 

Ara mateix estic treballant i a les tardes porto un grup de hip hop i competeixo. L’any vinent tinc pensat agafar-me un any lliure per ballar. 

I què vull dir amb tot això? Que sempre puc recomano que seguiu els vostres somnis.





-       Has sentit que el Dali t’ha ajudat al teu desenvolupament acadèmic i personal?

Sí, totalment.

Vaig tenir uns professors bestials, que em fotien molta canya. Molt bons professors amb qui també he fet molts vincles; puc dir que sempre m'hi he sentit acompanyada. També us he de dir que sempre que he pogut he intentat ser bona alumna ja que penso que el professor ha de ser bon professor i l’alumne un bon alumne, ha de saber portar-se bé a l’aula per facilitar les explicacions del mestre i l’aprenentatge.

 

-       De quines anècdotes te'n recordes de quan estaves al Dalí?     

 

L’esquiada de quart va ser molt "guay"; després també recordo les classes amb l’Adolfo i aquesta por que teníem tots abans que entrés a l’aula, perquè sempre ens demanava coses "súper random". En general, tinc molt bons records del Jordi, l’Alba, la Maria Muni, de la Rosa, de molts profes "súper guays".

I amb els companys també conservo records inoblidables. Deixeu-me que us doni un consell: viviu l’experiència de l’ESO i el Batxillerat i de tots els moments que pugueu, no se us oblidaran mai, i quan torneu al Dalí us entraran uns nervis a la panxa especials, els que tinc ara mateix jo estant aquí amb vosaltres.  

-       Com ho vas passar emocionalment a partir de Batxillerat?


Jo vaig cursar una carrera bastant assequible. Si t’agrada, si hi estàs motivada i sobretot si intentes fer les coses a temps, igual que el batxillerat doncs obtindràs bons resultats i no patiràs ansietat.

He pogut ballar, tenir vida social a partir del Batxillerat. Però si opteu per carreres més feixugues, no patiu, que sempre es tira endavant!  

 

-       Ens podries donar algun consell?


Que sigueu feliços, que relativitzeu les coses, que no tot és tan difícil com sembla a primer cop d'ull. Que dediqueu hores a l'estudi estudi, que demaneu dubtes als profes, que hi tingueu algun vincle amb algun que us pugui ajudar en la relació amb altres profes; intenteu estar al costat de persones que us aportin coses de veritat i no esteu al costat de persones que us facin sentir menys o que us fan sentir malament. No parleu malament dels altres, ni dels profes i intenteu empatitzar amb tothom. Els professors també tenen la seva vida i els seus problemes, i per tant, mereixen un respecte. Gaudiu, apreneu molt, estudieu pels exàmens. I de cara a l’any que be, escolliu bé el que voleu estudiar. I un darrer consell: feu cada dia una cosa, per petita que sigui, per arribar allà on voleu!  

 


La Paula, un cop finalitzada d'entrevista, al pati de l'institut


Moltíssimes gràcies, per l'entrevista que ens has concedit, Paula. Està plena 

de bons consells que intentarem seguir.

_______________________________________________________________


 

 

diumenge, 29 de maig de 2022

GRACIELA SANTIAGO, caixera al Mercadona i escriptora


L'Olivia Delgado i l'Iván Simón ens apropen l'exalumna 
Graciela Santiago, una alumna que té molt bon record
dels anys que va passar al Dalí i que se sent 
realitzada treballant ara de caixera al Mercadona i escrivint 
novel·les en les estones que li queden lliures. 

_______________________________________


____________________________________________________


Vaig començar a escriure bàsicament perquè no sé gaire com em passa, però moltes històries van voltant pel meu cap i així va ser que vaig pensar fa temps: potser en comptes de fantasiejar amb aquestes històries el que hauria de fer és començar a escriure-les. 

____________________________________________________________



1- Quin any vas acabar l'institut/batxillerat al Dalí? Quants anys tens actualment? On vius?

Vaig acabar l'institut l’any 2017, després de repetir el segon any de batxillerat. Ara mateix en tinc 23, segueixo vivint al Prat de Llobregat, a casa dels meus pares.


2- Què vas fer quan vas acabar els estudis al Dalí? (feina, universitat, etc.) 

En acabar l'institut, aquell mateix estiu, em vaig posar a treballar durant un any en una miniempresa i després d'allò vaig fer una parada ja que vaig emmalaltir, i en recuperar-me vaig fer un curs d'Auxiliar d'Administració i una mica més tard, vaig començar a treballar d'una altra cosa que no té res a veure amb el que vaig estudiar. 

3- Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies en aquell moment, quan estaves a l'institut? 

La meva principal idea en finalitzar l'institut era continuar estudiant un grau superior de disseny gràfic, però la situació a casa no era favorable i es necessitaven els diners així que, no vaig poder fer el que volia i vaig haver d'ajudar a casa. 

4- Però has acabat fent el que volies al final? 

Amb sinceritat, jo no tornaria a estudiar, no ho tinc gens planificat de cara al futur immediat. Ara mateix estic treballant de caixera al Mercadona i la veritat és que és una feina que m'agrada molt. Soc una persona molt social i m'agrada moltíssim l'atenció al públic. 

5- Quina feina i fas concretament? 

Doncs el que faig al supermercat és fer de caixera i estic molt contenta fent-ho. 

6- Sents que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i laboral? 

Sí, i tant que sí. I no parlaria del Dalí com a institució, sinó que parlaria de totes les professores i professors que em van ensenyar mentre hi vaig ser, l'Alba, l'Adolfo... I també en recordo molts més amb moltíssim afecte i els agraeixo molt el fet que m'ajudessin mentre hi vaig ser com a alumna. 

7- Tens algun record o anècdota de quan estudiaves al Dalí? 

En tinc moltes, però una cosa que recordo especialment del Dalí van ser els carnavals. Era un moment del curs molt i molt divertit i sobretot el que era impressionant era veure tota la classe estava unida al voltant d'un propòsit que, a més a més, fomentava la imaginació i la companyia. Pel que sé, són aquelles coses que no a tots els instituts es fomenten. 

8- Sabem que escrius. Com va ser que vas començar a escriure novel•les? 

Vaig començar a escriure bàsicament perquè no sé gaire com em passa, però moltes històries van voltant pel meu cap i així va ser que vaig pensar fa temps: potser en comptes de fantasiejar amb aquestes històries el que hauria de fer és començar a escriure-les. I és el que vaig fer i continuo fent. I això també em fa feliç. 

La novel·la que em té més ocupada és Kate, una novel·la que explica la història d'una dona transsexual. Comença aproximadament el 1919, però tot comença molt abans... Es tracta d'explicar les dificultats, el canvi que experimenta, una història d'amor que va començar quan encara era un nen amb un amic d'infantesa. Realment és una història amb molts temes. Kate no només és la protagonista, és molt més; és una dona que ho controla tot, segura d'ella, però també insegura per dins, depressiva, potser fins i tot psicòtica... M'agrada Kate, de debò, és una persona humana, que s'equivoca, que dubta, és un personatge bo, de vegades dolent, orgullosa a estones... i tot plegat fa d'aquesta dona un personatge màgic que m'enriqueix a mi mateixa mentre vaig parlant-ne i vaig escrivint la seva vida. 







També us he de dir que quan estava a l'institut vaig guanyar un premi important que organitzava Òmnium l'any 2016. Tot va ser arran d'un treball de classe de Literatura Universal en què havíem de fer un text amb unes paraules que ens havien dit. El meu conte es deia Les paraules dels meus llibres i hi havia dues persones que s'explicaven la seva vida. Potser queda malament dir-ho però va ser un conte que em va agradar molt i estic molt contenta que es publiqués en un llibre. 


Moltíssimes gràcies, Graciela, per l'estona que ens has dedicat. I esperem
llegir alguna de les teves novel·les ben aviat! 

____________________________________________________

dimecres, 11 de maig de 2022

ALBA COLOMINAS, Psicòloga

L'Erica Gómara i l'Adriana Serrano ens presenten l'Alba Colomines,

 exalumna del centre que ha aconseguit el somni de muntar

el centre ALA Psicologia a Martorell amb dues companyes més. 

____________________________________________________


"Va ser al Dalí on vaig conèixer la meva parella.

Segur que si no hi hagués anat, no l'hagués trobat"

_______________________________________________


  1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar l'institut al 2012. Ara tinc 28 anys, des del mes de gener. Actualment visc al Prat de Llobregat.


  1. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (estudis, feina…?)

Doncs, vaig continuar els meus estudis; després de fer la Selectivitat vaig començar la carrera de Psicologia. Un cop la vaig acabar, vaig fer un màster i al finalitzar tot això ja vaig començar a treballar.


  1. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan estaves estudiant a l’institut?

Doncs, la veritat és que aleshores no tenia ni idea de què fer, és a dir, fins que jo no vaig haver d’escriure en un imprès a quines carreres volia apuntar-me, jo no tenia absolutament res clar. Sí que em vaig apuntar al batxillerat de ciències perquè pensava que seria el que m’obriria més opcions per poder escollir després el que volgués fer, però fins l’últim moment no em vaig decidir per la carrera que finalment vaig cursar.


  1. Has acabat fent el que volies?

Sí, la veritat és que s’assembla bastant al que jo podia esperar que acabaria fent, o, si més no, una feina en la qual m'hi trobés a gust, que m’agradés i que no fos tan dur anar a treballar cada dia com en altres feines pot arribar a ser. 


  1. Actualment quina feina fas? T’agrada?

Actualment soc psicòloga, bé, psicòloga general sanitària. I a partir d'aquí ha estat que vaig muntar un centre de psicologia amb un parell de companyes. Treballem amb adults, nens, adolescents, gent gran… amb tothom que ho necessiti. I si ho mirem així, sí que és una miqueta el que jo volia aconseguir quan era més jove, perquè sempre que es comença psicologia ens diuen que no té gaire futur o que no acabaràs podent treballar del que has estudiat. I ja veieu que no ha estat així i ha estat tota una sort poder al final treballar de psicòloga, que funcioni, que vagi bé i sobretot que m'agradi.





  1. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal?

A veure, per començar, va ser el lloc on vaig conèixer la meva actual parella; per tant, alguna cosa sí que em va aportar; però bé, a part d’això, doncs, jo crec que alguns professors sí que em van ajudar molt a aprendre moltes coses i hi ha conceptes que fins i tot a dia d’avui recordo perfectament com si me’ls acabessin d’explicar. Heu de pensar que és arran de quin professor era o de com va explicar les coses o de la seva manera d’ensenyar que de vegades vas cap a un lloc o cap a una altre; per tant, suposo que tot el que tinc ara potser en algun altre institut no ho hagués pogut aconseguir.


  1. Tens algun record especial en la teva estada al Dalí?

Totes les anècdotes més positives van ser a partir de quart de la ESO, que és quan ens separaven més pel que ens interessava. A més a més, a quart va ser quan la meva classe va sortir guanyadora del concurs de carnaval i vam anar a Port Aventura. També vam fer l’esquiada, que era la primera vegada que ens deixaven a tots dormir fora de casa i jo crec que va ser a partir d'aquí que vam viure grans moments. Després, òbviament, em va marcar el viatge de fi de curs a Itàlia que vam fer a primer de Batxillerat. Però sobretot va ser tot més especial pels companys, amb el grup que vaig poder formar des d'aleshores.




  1. Quina és la cosa més positiva que treus de la teva estada al Dalí?

Doncs, com ja us he dit abans, va ser al Dalí on vaig conèixer la meva parella. Segur que si no hagués anat a aquest institut no l'hagués trobat; a més d’això, hi ha professors amb qui encara ara hi mantinc contacte. Són aquells típics professors que et marquen, son els que no eren només professors, sinó que també et van ensenyar alguna cosa més enllà de la matèria que impartien.





I fins aquí aquesta entrevista amb l'Alba!

Moltíssimes gràcies!!


___________________________________________________