diumenge, 10 d’octubre de 2021

Félix Contreras, enginyer agrònom


 

La Carolina Colmenero i la Noa García, alumnes ara de segon de Batxillerat de Cultura Audiovisual, ens presenten en aquesta entrevista el Félix Contreras, un exalumne del Dalí de fa molt de temps però que encara en recorda els anys que hi va passar. 

____________________________________


El Félix en la seva feina actual

_________________________________________________


1.- Quin any vas acabat els teus estudis al Dalí? 

Al Dalí, a l'edifici actual, vaig fer el que a la meva època era tercer de BUP i COU, que correspondrien als vostres primer i segon de batxillerat. El tercer al 1990-1991 i el COU al 1991-1992. 

Els dos primers cursos de BUP els vaig fer també al Dalí, però quan estava situat a l'altra punta del Prat, a dintre del pati del Baldiri Guilera.

A BUP i COU vaig fer la branca de ciències,  el que seria ara crec que el Científic biosanitari .


2.-  Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? 

Doncs vaig fer la Selectivitat i vaig entrar anar a la universitat, a la UPC, per estudiar-hi Enginyeria agrònoma.


3.- Quins propòsits acadèmics i/o laborals hi tenies quan hi eres? 

Sempre m'havia agradat la Biologia o els temes relacionats amb la natura, el camp, els animals, etc., així que la meva intenció era estudiar biologia o enginyeria agrònoma o forestal, com finalment va ser.

4.- Has acabat, doncs, fent el que volies.  

Durant els meus primers 15 anys de vida laboral sí que vaig estar a empreses amb relació amb el que havia estudiat. Malauradament,  ara porto uns 7 anys en un altre sector que no té hi res a veure; per tant, ara mateix, no treballo on voldria.

5.- De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?

Actualment treballo al sector industrial, (packaging), com a Coordinador a Espanya i Portugal del departament de Customer Care, És una feina molt diversa, tractes de molts aspectes i, en el meu cas, va des de compres, facturació, atenció al client ( sobretot de grans empreses a les quals donem servei). També faig el control d'estocs del equip tècnic i m'ocupo de logística, de la qualitat, entre d'altres coses.  Tinc tasques específiques i d'altres de suport i coordinació de tot l'equip de companys que tinc al meu càrrec.

M´agrada?, em pregunteu. Doncs, a estones i segons quines parts, us he de confessar que no gaire, però en general està bé.

6. Has sentit que el Dalí t' ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal ? Com?

Evidentment el Dalí és part del meu desenvolupament educatiu i personal; per tant, sí que crec que m'ha ajudat a ser qui sóc. A més, és una època important a la vida de qualsevol jove i normalment et marca. Sempre recordes professors (bons i dolents) i companys o amics, que en alguns casos mantens.

7.- Tens algun record especial d'aquella època, alguna anècdota? 

Una mica el que deia, professors, i companys i amics. Anècdotes? de tot una mica:..... però res especial o concret. Fa tants anys!!!!!!!!!!!!!!

8.- Quines assignatures recordes més?  

No és per ser pilota, però recordo a tercer de BUP, el que ara és primer de batxillerat, Llengua i literatura catalana amb l'Alba Sabaté, i també recordo Ciències naturals com les assignatures que més m'agradaven. A COU, sens dubte, Geologia i Biologia són les que més em van agradar. 

9.- Com recordes la teva classe? 

Gairebé no recordo tota la gent.... només alguns companys. Recordo que era a la part de dalt, diria que entrant a l'institut i pujant les escales cap a l´esquerra. Sé que era una època que començàvem a estar més pels estudis,.... però hi havia moments per tot!!

10.- Tens fotos d'aquella època? 

Fotos???  No en tinc cap ni una de l'institut.... en aquella època no teníem mòbil, ni càmeres de fotos digitals, i.... diria que ningú es feia fotos. De fet, crec que no tinc cap ni de la graduació. Ho sento!!!

_____________________________


Doncs moltes gràcies per aquesta entrevista que ens ha permès conèixer una mica més una època més antiga del nostre institut. 
__________________________________________________________

diumenge, 6 de juny de 2021

MARTA COLOM, metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària

 



L'Elena Agüero, alumna de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat,

 ens presenta la Marta Colom, una exalumna del Dalí que ha acabat estudiant 

el que sempre li havia agradat: MEDICINA.


____________________________________________________________________





1.- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?


Vaig acabar el batxillerat al Salvador Dalí l'any 2011. Ara tinc 27 anys i visc al Prat



2.-Què vas fer només acabar els estudis al Dalí?(Estudis, feina)


En acabar el batxillerat vaig fer la Selectivitat i vaig entrar al Grau en Ciències Biomèdiques. De fet, primer tenia l'objectiu de fer la carrera de Medicina, però com que la demanda és molt alta i es necessita una nota de tall molt exigent, no vaig arribar-hi. Llavors vaig decidir fer un any d'aquest altre grau perquè tenia assignatures del primer curs similars a Medicina; també vaig repetir part de la selectivitat i així va ser que vaig entrar a Medicina amb algunes d'aquestes assignatures convalidades.



3.-Quins propòsits acadèmics i/o laborals tènies quan eres al Dalí?


Sincerament, no va ser fins a final de segon de batxillerat que vaig decidir fer Medicina. Sempre m'havia atret aquesta professió, però no m'hi havia acabat de decidir. Mentre vaig ser a l'institut, penso que el meu objectiu principal de cara al futur sempre va ser trobar un camí acadèmic i/o professional que em fes feliç a la vida.



4.-Has acabat fent el que volies?


Sí, finalment vaig estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, al campus de Bellvitge.



5.-De què treballes avui dia? En què consisteix la teva feina? T'agrada?

Sóc metgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària. La residència és un període d'especialització posterior al grau en Medicina, al qual s'accedeix a través de l'examen MIR. Consisteix en un període de 4-5 anys durant el qual una metgessa s'especialitza en un àmbit en concret - en el meu cas, l'atenció primària. Durant aquesta residència vaig rotant per diferents serveis mèdics, tant a l'ambulatori com a l'hospital. M'agrada, tot i que és una etapa força dura, comporta cert nivell d'estrès, responsabilitat, treballar durant moltes hores seguides sense descans (les guàrdies)... Però al final, com qualsevol canvi al qual una persona s'enfronta, t'hi acabes acostumant i li acabes trobant el gust.






6.-Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?


I tant, molt. El millor que m'he endut del Dalí són les joies de professores i professors que hi ha a l'institut, alguns dels quals no només m'han ajudat a nivell acadèmic sinó a nivell personal, i són persones que duré sempre amb mi allà on vagi. També va ser una etapa molt bonica amb les meves companyes de classe tot i que va ser curta ja que només hi vaig cursar batxillerat, però va ser realment molt intensa, sempre que la recordo somric.




7.-Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?


De records, en tinc moltíssims... Recordo, per exemple, les llargues estones d'esbarjo que passàvem al sol, ja fos al mateix pati o anant a comprar l'esmorzar a l'avinguda Montserrat; també em recordo passant per una "pel·lícula" que vam haver de gravar per a un treball d'anglès i que actualment encara veiem de tant en tant amb les amigues. Mentre la veiem no podem parar de riure. També recordo, i molt, el meravellós premi de Carnaval que vam guanyar acompanyat de la sortida que vam fer a Port Aventura. Ara bé, sí que tinc present que el més maco d'aquell dia de Carnaval eren totes les estones que passàvem els dies abans, fent les disfresses, organitzant i preparant el ball. 

També recordo, com a anècdota, fer campana diverses vegades. Tot i que sona molt "rebelde", la veritat és que molts cops marxàvem a l'hora del pati i ens passàvem la resta del matí prenent xocolata calenta a l'Artesà mentre practicàvem exercicis de matemàtiques perquè teníem examen els dies propers! A més, un cop, vam fer campana perquè va nevar, i les amigues vam decidir sortir a "fugar-nos" de l'institut per a gaudir de la neu perquè ens feia por que a la tarda ja no en quedés... I va resultar que a la tarda va nevar deu vegades més!



8.-Quin record tens del primer mes de la pandèmia?


Un record molt amarg, tal com és per a la majoria de la gent, oi? Molta por i incertesa. Tot i que al principi no teníem ni idea que suposaria tants canvis a les nostres vides i durant tant de temps... Actualment, el problema ha evolucionat, a grans trets, de la por a una situació desconeguda, com era al principi, a la "fatiga pandèmica" que li diuen: ganes de recuperar el que era la nostra vida abans de la pandèmia.



9.- Quantes hores treballaves durant els primers mesos de la pandèmia? Descansaves algun dia?


Durant els primers mesos a totes les metgesses residents ens van cancel·lar les rotacions pels diferents serveis mèdics i ens van reubicar a Urgències. La feina consistia a fer uns 4 torns a la setmana de 12h (combinant uns dies el torn de dia, i altres el de nit). La resta de dies descansàvem. 


_________________________________________________________

Doncs fins aquí aquesta entrevista amb la Marta Colom. 

Moltíssimes gràcies!

___________________________________________________





diumenge, 30 de maig de 2021

VICENTE MACIÀ, "PIGMY", músic i dinamitzador cultural de la Capsa

 Les alumnes de Cultura Audiovisual, Gisela Martín i Lucía Mármol, ens presenten en Vicente  Macià, també conegut pel seu nom artístic, Pigmy. Com a breu resum abans de treballar amb  profunditat diversos aspectes del seu passat i present, cal saber qui és aquest exalumne del Dalí. En  Vicente, tot i haver format part durant molt de temps del grup musical Carrots, des del 2007  ha anat presentant els seus tres discs en solitari: Miniaturas, Hamsterdam i, l’últim,  Manifestación. Aquest darrer àlbum ha estat considerat un dels millors del 2020. 

_________________________________________________

En el següent enllaç es pot veure un reportatge que li van emetre a TV3 el 5 d'abril

d'aquest any 2021

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/vicente-macia-pigmy-de-nom-artistic-presenta-manifestacion-considerat-un-dels-millors-discs-del-2020/video/6093233/

______________________________________________


1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar l’any 1993. Ara tinc 46 anys i visc a Barcelona. 

La classe del Vicente posant al pati interior.

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

Només acabar em vaig matricular a l’Escola d’Arts i Oficis, on vaig estar tres anys fent pintura  mural i de cavallet. Alhora feia música i, una vegada vaig acabar el tema de les pintures vaig començar a treballar a La Capsa, on treballo avui dia. Durant tot aquest temps, he portat  en paral·lel aquesta feina amb la meva carrera musical. 

3. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?

Doncs la veritat és que em aquella època no tenia res clar; sabia que volia fer alguna cosa artística i  aquesta va ser la raó per la que vaig  triar el camí de la pintura, però no  tenia una vocació concreta.  No m’hauria imaginat mai arribar on  hi soc ara i realment és molt gratificant veure que encara que la meva vida actual no hagi estat la planejada d'entrada, he obtingut molts bons resultats.

Aquí teniu una imatge del "Pigmy" en l'actualitat



4. Has acabat fent el que volies? 


Sincerament sí, perquè he pogut continuar fent la meva carrera musical, treure els meus 

discos i, a part, tenir un treball com el de La Capsa, que està relacionat directament amb 

la música. També he d'esmentar l'aspecte social de la meva feina, ja que aquí ajudem 

músics que comencen, joves... persones que volen iniciar la seva carrera perquè tenen 

inquietuds musicals. 



5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Avui dia treballo a La Capsa com a dinamitzador cultural  i, a més de gestionar tot allò relacionat amb els locals d'assaig; també porto alguns projectes de dinamització de músics de la ciutat. Una de les meves tasques és agafar grups de joves i posar-los en contacte amb algun productor musical, de tal manera que treballin uns mesos amb ells i enregistrin algun disc als estudis de La Capsa i perquè finalment acabin en molts casos preparant concerts.

A més, també porto l'Almeuritme, un projecte que es fa cada any pel Dia de la Música al Prat de Llobregat. Hi participen músics de totes les edats amb l'objectiu de realitzar una peça conjunta i enregistrar un vídeo final.

Així, doncs, veient tots els projectes en els quals he participat i l'evolució de la meva carrera musical he de reconèixer que la meva feina m'agrada molt i que n'estic molt satisfet.

6. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i  personal? Com? 

Sí, és clar, no només els companys sinó també alguns professors. De fet, encara mantinc relació amb algun membre de l’equip docent. Em fa molta gràcia que, per exemple, un  professor que es diu Antonio Ezpeleta és seguidor del que faig musicalment i això per a mi  és com tancar un cercle. És cert que hi ha professors que et marquen més que d’altres, i  l’Antonio va fer que m’interessés moltíssim la literatura, la poesia… També una professora  anomenada Rosa que donava Història de l’Art va donar-me l’empenta que necessitava per apuntar-me a les pintures, perquè tot i que se’m donava força bé, jo mai m’ho havia  plantejat. 

Tot i que no he acabat sent pintor, considero que l’estudi no serveix només en un àmbit laboral  i tangible, sinó que va molt més enllà. Estudiar va bé, encara que després no et dediquis a allò  en concret. Tots els punts de vista i coneixements que adquirim ens serviran en algun moment  de les nostres vides. Podríem dir, doncs, que el Dalí va ser una molt bona base, tot i que jo  era un bon-mal estudiant! De vegades m'he penedit de no haver anat a la universitat, ja que  estic ben segur que allà hauria après moltes coses interessants. No obstant això, aquestes  coses es veuen amb el temps. Llavors és quan valorem el que els adults et deien quan tu encara no ho eres.  

7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna  anècdota? 

Doncs sí, en tinc unes quantes. Fa pocs dies vaig veure que al Dalí  vau celebrar Sant Jordi i em va venir a la ment un record molt especial.

Probablement us sembli estrany, però Sant Jordi al Dalí es continua celebrant exactament igual que a  la meva època, on diferents alumnes pujaven a l’escenari a fer qualsevol tipus d’actuació. Un any, el meu grup i jo vam  decidir participar-hi i així engrescar la festa una mica, i així  va ser! Recordo aquell dia amb molta il·lusió, ja que durant  aquells moments gaudia plenament del que m’apassiona: la música. 

Així doncs, el meu primer grup estava format pels meus  companys de classe i, com us podeu imaginar, aprofitàvem  qualsevol esdeveniment mitjanament important per apuntar-nos-hi i amb la nostra música animar l’ambient. 


El Vicente tocant al Dalí per la Castanyada del 1993

El seu grup tocant al pati interior. Sant Jordi 1994.  


________________________________________________



Finalment, volem donar les gràcies al Pigmy per cedir-nos no només la seva  col·laboració, sinó també una estona del seu temps per a la realització de l’entrevista,  tenint en compte que les agendes dels artistes com ell estan ben plenes!

___________________________________________________

dilluns, 10 de maig de 2021

ÒSCAR LORENZO, informàtic empresa d'energia elèctrica


 Tot i que no he seguit el camí que em proposava, he arribat al mateix destí i n’estic molt satisfet


 La Gisela Martín i la Lucía Mármol, alumnes de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat, ens presenten l’Òscar Lorenzo, exalumne del Dalí que tot i no haver fet el que havia plantejat, avui dia gaudeix plenament de la seva feina. 



1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius? 

Vaig acabar els meus estudis al Dalí el 1996. Ara tinc 42 anys i visc a Granollers. 

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? 

Quan vaig acabar els meus estudis, em vaig presentar a la Selectivitat; no estava del tot preparat, tot i que ho vaig voler intentar. El resultat no va ser del tot bo, i davant aquesta situació, tenia molt clar que no em podia quedar un any de braços creuats. En aquell moment, treballar no era una opció, ja que volia continuar els meus estudis cap a l’àrea d’informàtica. A través d’amics, em vaig informar dels cicles formatius de grau superior i va donar la casualitat que hi havia places disponibles pel curs que m’interessava. Per tant, m’hi vaig inscriure i, com que vaig compaginar el treball amb els estudis, vaig trigar una mica més en obtenir el títol. 

3. Quins propòsits acadèmics i laborals tenies quan hi eres?

Des del principi, tenia molt clar que m'apassionava molt el tema de la informàtica i que d’alguna manera on volia arribar era a estudiar una enginyeria informàtica. Per tant, la meva primera intenció era fer una carrera universitària, cosa que després no ha estat així. El que passa és que t’enganxa de vegades en algunes edats on no ets capaç de veure tota la importància que té el que estàs fent i no ets conscient que li has de dedicar una sèrie d’esforços que de vegades no estàs disposat a fer. El que va passar, doncs, és que la repetició de dos cursos i les dificultats per treure algunes assignatures bastant importants per la part informàtica em van impossibilitar fer una enginyeria. Així doncs, vaig tirar per un altre camí que em va permetre aconseguir una feina semblant a la que tenia en ment. 

4. Has acabat fent el que volies? Estàs satisfet amb els resultats que has obtingut? 

Sí, encara que ha sigut per uns camins que no tenia previstos inicialment, he arribat a fer allò que m’agrada. Considero que és molt important que la teva feina t’atregui i que li dediquis temps perquè realment t’interessa. Així mateix, penso que la teva única motivació no ha de ser el sou, atès que hi ha altres factors més influents. En conclusió, tot i que no he seguit el camí que em proposava inicialment, he arribat al mateix destí i n’ estic molt satisfet. 

5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? 

Ara mateix estic fent dues coses: porto vuit anys treballant en una empresa d’energia elèctrica, una de les més importants de Catalunya, ja que és una empresa que té 55.000 clients. Actualment m’encarrego de la responsabilitat infraestructural a nivell informàtic de tota l’empresa, és a dir, els servidors on s’instal·len aplicacions que després la resta de la gent fa servir per fer tots els processos de l’empresa, la lectura dels comptadors, tot el que s’utilitza per l’atenció al client, per fer un alta d’un contracte, per cercar informació… i les comunicacions que fan que tot això funcioni. Paral·lelament, des del 2011 tinc el meu propi negoci de serveis informàtics professionals per a empreses que, poc a poc, vaig fent créixer amb molt esforç i sacrifici. He fet projectes per a algunes empreses i també els faig el manteniment dels seus sistemes informàtics. Una part molt important del negoci és assessorar correctament els clients sobre el que necessiten. En poques paraules, faig de comercial, d'enginyer, d'administratiu i de tècnic! A finals d’aquest any deixaré de treballar com a assalariat i només em centraré en el meu negoci, que és un objectiu que tinc des de fa molts anys. 

6. Ha sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com? 

Sí, perquè a part de tot el que m’ha aportat a nivell acadèmic, també m’ha ajudat molt la part humana dels professors. Personalment, penso que quan et trobes baix d’ànims o sents que no arribes, és molt important sentir que tens el seu recolzament per tirar endavant. Així doncs, els coneixements obtinguts han sigut molts útils per a la meva vida i, de fet, crec que avui dia no hauria aconseguit tot el que tinc si hagués optat per fer formació professional, en comptes de cursar Batxillerat. 

7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota? 

En tinc moltes al cap, però sobretot me'n recordo d’una anècdota que vam viure amb l’Albert Montori, professor de Geologia. Cal destacar que ell, independentment de les classes que donava a l’institut, era herpetòleg i, a més, treballava a la Universitat de Barcelona. En aquells anys, la Generalitat organitzava els premis Cirit, que se'ls atorgava a aquells alumnes que feien algun treball d'investigació. Vam aprofitar l’oportunitat i ens vam presentar diversos companys amb l’Albert. Vam fer una aplicació multimèdia que parlava de la fauna i flora del Delta del Llobregat, sobretot estava centrada en els rèptils. Recordo que eren les onze de la nit i continuàvem a l’institut duent a terme la realització de l’aplicació. En concret, estàvem gravant la veu que explicava la informació de la fauna i, després d’estar una llarga estona gravant, ens vam adonar que el micròfon no estava connectat. En lloc d’emprenyar-nos, vam començar a riure, ja que després d’haver emprat una llarga estona no havíem aconseguit res. Ho recordo amb molt carinyo, perquè vam dedicar-hi moltes hores i aquest professor va ser una de les persones més properes durant la meva estada. Tot i que vaig viure grans moments, també vaig experimentar situacions no tan agradables, ja que com ja sabeu a l’institut hi ha vegades que passen coses que cal deixar de banda o oblidar-les. 

8. Segueixes mantenint contacte amb excompanys del Dalí? I amb professors? 

Amb alguns exalumnes sí, tot i que ara a causa de la distància em costa una mica més, ja que porto ja 17 anys vivint a Granollers i la majoria d’amics que tinc són del Prat. És veritat que hi ha dues o tres persones que anaven amb mi a classe amb les que ens veiem de tant en tant. A més, tenim un grup de WhatsApp i intentem no perdre el contacte, ja que realment hi ha gent amb qui tinc una molt bona amistat. Aquestes són les persones que recordes amb més estima, ja que són les primeres amb les que et comences a relacionar. Pel vessant dels professors, tot i que no tinc un contacte estret, a l’Albert el segueixo a les xarxes socials. A l’Alba, de fet, la vaig començar a seguir fa poc perquè de casualitat vaig veure unes fotos i quan la vaig seguir em va comentar tot això de l’entrevista. La veritat és que no amb gaires més… amb dos o tres professors de l’època d’una forma o d’una altra de tant en tant sí que hi ha algun missatge. Tinc pendent des de fa molt de temps de quedar amb alguns d’ells, però finalment les circumstàncies no ho han permès. 

9. Com t’has sentit durant la realització de l’entrevista? 

M'he sentit molt bé, crec que la teníeu molt ben preparada i, per tant, m´he trobat molt còmode. A més, algunes de les preguntes que m’heu fet m’han portat grans records de la meva estada a l’institut i sempre és agradable rememorar-los. 


_________________________________________________________


Finalment, l’Òscar ens ha fet arribar a la conclusió que és molt important esforçar-se, ja que malgrat que de vegades pensem que algunes coses no ens serviran per res a la nostra vida, sempre és millor aprendre-les, atès que més endavant en veuràs la utilitat. 


En resum, cal valorar el que ens ensenyen i prendre consciència que els consells dels docents poden ser crucials pel teu futur.

___________________________________________________



 

diumenge, 2 de maig de 2021

NIL MARÍ GARCÍA, responsable de producció i de projectes de màrqueting esportiu

 

En aquesta entrevista realitzada per Jan Fernández, el NIL MARÍ GARCÍA 

ens explica la seva estada al nostre institut, una estada curta 

però que li ha deixat petjada. 

___________________________________________________


"Va ser al Dalí on vaig recuperar les ganes de seguir estudiant i anar cap a l'àmbit esportiu directament."


El Nil en l'actualitat

_______________________________________________


1.- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí?


Vaig cursar-hi l’any 2007-2008, només 4rt de l'ESO


-- Quants anys tens ara?


Ara tinc 30 anys,


-- On vius?


A Barcelona.


2.- Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)


Vaig fer FPM d’esports, seguidament FPS també d’esports i, per últim, la carrera Universitària de Ciències de l’Esport a Blanquerna. Durant els 4 anys de carrera vaig estar treballant a Holistk, un centre de fisioteràpia, desenvolupant feines d’entrenament personal i de rehabilitació.


3.- Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?


El que tenia clar des de sempre era que volia dedicar-me al món de l’esport, però no sabia 100% a quin àmbit concret.


4.- Has acabat fent el que volies? 


Doncs sí, totalment.


5.- De què treballes actualment?


Actualment treballo com a responsable de producció i de projectes a una agència de màrqueting esportiu (LINE SPORTS AND ENTERTAINMENT). I més concretament, estic liderant dos projectes per marques que no tenen res a veure amb l’esport com són Nissan i Volkswagen; intento generar-los negoci a través d’accions publicitàries en l’àmbit esportiu.


-- En què consisteix la teva feina?


Per la part de producció, fer realitat els esdeveniments esportius que volem  desenvolupar. Des de la part estratègica del que ha de passar a l’esdeveniment juntament amb el Project Manager, assignació de tasques, contractació de proveïdors, i seguiment de muntatge fins el dia de la posada en escena.


En la part de Project Management, sóc la cara visible del client que compra el projecte.


Des de la venta, em centro en el desenvolupament del pressupost, en la gestió d’equip, a solucionar possibles incidències... També reporto al client els resultats finals, i li puc presentar nous projectes de renovació.


-- T’agrada?


Sí, molt.



El Nil a l'edat que era a l'institut



6.- Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?


Molt, moltíssim; en aquella època anava una mica perdut. I va ser al Dalí on vaig recuperar les ganes de seguir estudiant i anar cap a l'àmbit esportiu directament. Crec que és un institut que busca el millor per cada alumne, tractant de manera diferent cada persona segons les seves característiques personals
.




7.- Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?


La meva mare treballava a l'institut, bé, encara hi treballa. I penso que és impossible d’oblidar aquella època.  He de reconèixer que tinc molt bon record de tots el professors, en especial de la Montse Pérez, una professora de matemàtiques súper maca i compromesa que em va ajudar molt en aquelles èpoques complicades d’adolescent; també me'n recordo molt del professor de Física i Química, el Jordi Fórneas, que va ser el meu tutor. D'ell en tinc molt bons records, sobretot per la bona energia que transmetia i tot el que s’aprenia de les seves classes. I també no vull deixar de fer especial menció al Jordi Segarra, feia de l'Anglès una assignatura súper divertida. Si hagués fet aquestes classes durant tota l'ESO, ara mateix tindria un nivell molt més alt d’aquesta llengua.



Doncs moltes gràcies per haver compartit amb nosaltres el teu present i els records que guardes del Dalí!



_________________________________________________________

diumenge, 25 d’abril de 2021

ALBA QUIÑONES ESTERUELAS, professora de Llengua Castellana i aficionada al teatre

 


 

En aquesta nova entrevista de part de la Natalia Montenegro  i la Carla Baró coneixerem com és i com era l'exalumne, Alba Quiñones Esteruelas. Sabrem a què es dedica en l'actualitat, ens explicarà alguna anècdota de quan ella estava en al Dalí i moltes coses més. Disfruteu de l’entrevista;)


____________________________________________________

L'Alba en l'actualitat

__________________________________________________


  1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar els estudis al 2004, si no recordo malament. Tinc 34 anys i visc a Madrid.

 

  1. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

      Vaig començar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona.

 

 

  1. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?

Quan hi era, pensava només en fer teatre. Per aquest motiu, als vint anys vaig marxar a Madrid, vaig deixar la carrera de Filologia i vaig començar Art dramàtic.

 

  1. Has acabat fent el que volies?

Sí. Em vaig adonar que el teatre era la meva passió, però que en moltes ocasions les passions no són la feina ideal. Vaig tornar a la carrera de Filologia amb el propòsit de ser professora.


  1. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Soc professora de llengua castellana, i soc molt feliç. Faig teatre amb els companys de feina i amb els alumnes, he trobat el lloc ideal on ajuntar les dues coses que més m’agraden.

 

 

  1. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat  en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?


L'Alba en el viatge que va fer amb l'institut a Itàlia


I tant que m’ha ajudat! Recordaré sempre els meus professors de llengua castellana i catalana. Els meus referents: Antonio Ezpeleta, Joan Filigrana, Alba Sabaté, Isabel Monforte, Rosa Vallvé, Isabel Gutiérrez, i com no, la meva estimada Leonor. Soc el que soc perquè ells em van donar un boníssim punt de partida. A cada classe que dono, els tinc presents.


                                                        
                                                             Una altra imatge del viatge a Itàlia

                                                         

  1. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Sí, en tinc moltes. Crec que va ser una de les millors etapes de la meva vida. Recordaré sempre els carnestoltes, on sempre fèiem un concurs i ens ho passàvem súper bé. També recordo el final de curs de quart de l’ESO, on vaig posar música dels anys 60, 70 i 80, i els profes van ballar més que nosaltres. Recordo moltíssim les cançons del Jordi Segarra amb la guitarra i com em va ensenyar què era la bona música.


 ________________________________________________________________________

            

 

Fins aquí ha arribat l’entrevista amb l’Alba. Li volem donar les gràcies per ser tan amable amb nosaltres. La seva entrevista ens ha servit per obtenir un punt de vista diferent respecte al futur. Moltes gràcies!!!


_____________________________________________

diumenge, 18 d’abril de 2021

Pau Ruíz Esbrí, Politòleg


El Marc Godoy i el Denís Lorenzo, els dos alumnes de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat, ens presenten en aquesta entrevista el Pau Ruíz Esbrí. 


____________________________________________________

Si pogués retrocedir 10 anys a la meva vida i em fessin decidir sobre el meu futur  segur que aquest tornaria a passar pel Dalí si depengués de la meva voluntat. M’he topat amb gent més i menys preparada al llarg de la meva vida que havien estudiat  a instituts diferents al meu, però segur que cap té tants bons records com jo del que  va viure a la seva etapa i al cap i a la fi a nivell acadèmic el que vol aconseguir  alguna cosa s’hi esforça al màxim.

_____________________________________________________________________


El Pau en l'actualitat

1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On  vius? 

    

    Vaig néixer l’any 1997, per tant vaig acabar els estudis de batxillerat al Dalí al 2015,  l’any que vaig fer 18 anys. Ara en tinc 23 i visc al Prat de Llobregat, no m’he pogut emancipar tot i que ho tenia tot bastant avançat per fer-ho l’estiu passat, però la pandèmia de la Covid-19 va esguerrar-me els plans. No sempre he viscut a casa amb els pares. El 2019, un cop acabada la carrera universitària, vaig marxar a viure a  Madrid mentre cursava un màster i sens dubte viure sol et fa veure les coses des d’una altra perspectiva. 

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (estudis, feina)

Vaig estudiar Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra,  i al cap de 4 anys, un cop graduat, vaig decidir marxar a Madrid a fer el Màster en  Anàlisis Polític de la Universidad Complutense de Madrid. Des del primer moment  tenia clar que després del Batxillerat volia seguir estudiant anant a la universitat; en  cap moment em vaig plantejar aturar la meva vida acadèmica, ja que vaig pensar que això hagués hipotecat molt el meu futur: sense estudis és molt més complicat  trobar feina. 


    Pel que fa a la meva vida laboral, ja quan estava al Dalí treballava els caps de  setmana, com a Tècnic de Vela per la Federació Catalana de Vela al Centre de Vela  del Prat i al Port Olímpic des del 2013. Vaig seguir amb aquesta feina fins segon de  carrera, on vaig canviar a una de més regular i amb millors condicions econòmiques: vaig entrar a treballar com a Agent Administratiu cara al públic a l’aeroport per  l’empresa més important a nivell nacional en aquest sector: Iberia. Precisament, un  excompany del Dalí em va comunicar que buscaven gent per treballar i que el meu  perfil encaixaria; a més, em va comentar que les condicions eren molt bones i que el  sistema de torns em facilitaria poder estudiar mentre treballo, i era precisament el  que buscava: poder compaginar estudis i feina. 


3. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan hi eres?


        Volia estudiar Periodisme, i és cert que ho podria haver fet perquè m’arribava la nota per cursar-ho en una universitat que tenia posada com a segona opció, però al final vaig decantar-me per estudiar Ciències Polítiques, la meva tercera opció, després de pensar-hi i parlar amb gent que treballava en ambdós sectors. Al final un politòleg  pot fer la feina d’un periodista (escriure al diari, ser locutor de ràdio,...), però no al revés. I de feina ..., doncs mai he tingut un propòsit fix; el que tinc clar és que he de treballar en un lloc que m’agradi. 


El Pau recollint el Premi Baldiri Reixac pel seu Treball de Recerca

sobre els Diables del Prat

4. Has acabat fent el que volies? 


    Aquesta és una pregunta molt difícil de contestar. Quan era petit volia ser bomber  (com molts nens i nenes) i no ho sóc; quan era més adolescent volia ser periodista i no ho sóc; i quan vaig fer els 18 anys volia ser politòleg i ho sóc. Així que penso  que valorant el desig de cada moment puc afirmar que he acabat fent el que volia,  a nivell acadèmic clar. Tinc 23 anys i puc lluir al meu currículum que tinc un grau  universitari i un màster a dues de les millors universitats de l’Estat, és un somni que  he fet realitat si a més tenim en compte que la matèria que he estudiat m’encanta. 

5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Actualment estic a l’atur, la meva última feina (administratiu a l’aeroport) s’ha vist  molt perjudicada per l’efecte devastador que ha tingut la pandèmia de la Covid19 en  el sector del turisme. Quan es recuperi una mica l’activitat em trucaran per tornar-hi, però ara estic buscant feina i tinc bastants fronts oberts per treballar a  l’Administració Pública, però si sóc sincer em costa veure’m treballant a una oficina  assegut i tancat durant tota la jornada laboral; qui em coneix sap que sóc una  persona molt activa, social i inquieta. Així que ara per ara estic buscant feina en  molts sectors perquè tinc ganes de conèixer què és realment el que m’agradaria dedicar-me al llarg de la meva vida, independentment del que he estudiat, ja que  penso que tot el que he estudiat ja té resultat en els coneixements que m’ha donat,  però potser pot passar que al final m’agradi treballar en un magatzem o qui sap si fent de  mestre, i no perquè he estudiat una cosa molt diferent no acceptaré treballar-hi.  


6. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i  personal? Com?


    6 anys de la meva vida els he passat al Dalí, així que és impossible que no hagi  après o m’hagi ajudat a formar-me acadèmica i personalment. Tot i així penso que  cal fer una diferenciació entre el Dalí com a institut (les seves instal·lacions, el seu  personal d’administració, els estudiants) i el Dalí com a ens més acadèmic (els  mètodes d’aprenentatge, el professorat, etc.), ja que sent sincer he après més del  primer que del segon. Al Dalí he après a sobreviure, tampoc ho portem al caràcter  dramàtic però és així, m’ha ajudat a tenir més facilitat per relacionar-me amb els  meus companys, a cooperar-hi i a fer equip per un objectiu comú, a saber  estar d’una manera o d’una altra davant diferents situacions i sobretot a fer i desfer  tot el que estava al meu abast per aconseguir la fita que volia. El Pau que va afrontar  el primer repte que va tenir al Dalí i el darrer és molt diferent com a persona, per la  manera d’entendre les coses i amb una visió molt més completa, sota el meu punt  de vista millor... 


    No s’ha de deixar de banda tot l’aprenentatge del que em va dotar el Dalí, sobretot  a Batxillerat, i encara més en l’esprint final cap a la selectivitat. El Dalí per a mi és tot  un referent al Prat i sempre que puc l’he recomanat perquè els resultats de les PAU  així afirmen any rere any que és capdavanter a nivell acadèmic. Però un cop arribes a la universitat pots adonar-te que hi ha molta gent millor preparada que tu i es  donen lliçons per explicades que tu no n’has sentit parlar, el que pot acabar fent que  si no saps buscar-te la vida acabis força perdut i és frustrant si no depèn de tu. 

7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna  anècdota? 

    

    Evidentment de qualsevol experiència que he viscut al llarg de la meva vida sempre  et queden records bons i uns que no tant. Del Dalí em van quedar molts bons  records, sobretot de les vivències amb els companys perquè teníem una classe molt  unida (tot i que a vegades això acabes desgastant alguns professors), també em  quedo amb un gran record d’aquells professors que saben valorar-te i no únicament  per la nota que treus en el seu examen. També valores molt el punt en què el Dalí  surt del seu edifici, les vivències que vaig poder viure amb el gegant de l’institut  durant l’etapa en que vaig liderar l’equip que el portava i sobretot amb l’Alba Sabaté quan vam compartir l’entrega dels Premis Ciutat del Prat 2013. Penso que l’educació  sovint ha de sortir de les seves fronteres físiques (l’edifici de l’institut) per poder  demostrar als alumnes la importància del que estan aprenent i que al dia de demà  els serà útil en el seu dia a dia, estudiar sense ganes no té cap bon resultat.  


    Del Dalí també recordo les seves activitats fora de l’aula, com pot ser la celebració  del Carnaval, i que penso que el fan un institut amb nom propi al municipi, la qual cosa diu molt  de la qualitat que té en l’interior i de la feina de l’equip humà que el gestiona (almenys en la meva època). Em resulta impossible quedar-me amb una anècdota, però tinc grans records de quan em van deixar a càrrec de l’equip tècnic de so o de  l’actuació de Diables que vam realitzar durant un intercanvi amb alumnes anglesos. 


    Sens dubte els records que tinc son positius, els negatius s’acaben oblidant perquè  no fan cap bé a ningú i dir-los ara seria remoure mals records. 

8. Alguna cosa més?  


    Si pogués retrocedir 10 anys a la meva vida i em fessin decidir sobre el meu futur  segur que aquest tornaria a passar pel Dalí si depengués de la meva voluntat. M’he topat amb gent més i menys preparada al llarg de la meva vida que havien estudiat  a instituts diferents al meu, però segur que cap té tants bons records com jo del que  va viure a la seva etapa i al cap i a la fi a nivell acadèmic el que vol aconseguir  alguna cosa s’hi esforça al màxim. Jo mai he estat un alumne de notes excel·lents,  però he aprovat totes les assignatures que he cursat des de petit fins al màster  universitari i sé de molts alumnes que aprovant amb excel·lents al Batxillerat no han  passat de segon curs de carrera; això hauria de servir per fer valorar el tractament  que fan certs professors d’alguns alumnes, però penso que és més un problema del  sistema i dels mètodes d’ensenyament basats en els resultats i les notes que no pas  de l’institut i del seu equip humà, venen de molt més a dalt però obro la porta  mostrant la meva plenament disposició per ajudar si de mi depèn.


______________________________________________________________________


I fins aquí aquesta presentació del Pau Ruíz Esbrí.

Moltíssimes gràcies!


________________________________________________________________