dimecres, 11 de maig de 2022

ALBA COLOMINAS, Psicòloga

L'Erica Gómara i l'Adriana Serrano ens presenten l'Alba Colomines,

 exalumna del centre que ha aconseguit el somni de muntar

el centre ALA Psicologia a Martorell amb dues companyes més. 

____________________________________________________


"Va ser al Dalí on vaig conèixer la meva parella.

Segur que si no hi hagués anat, no l'hagués trobat"

_______________________________________________


  1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar l'institut al 2012. Ara tinc 28 anys, des del mes de gener. Actualment visc al Prat de Llobregat.


  1. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (estudis, feina…?)

Doncs, vaig continuar els meus estudis; després de fer la Selectivitat vaig començar la carrera de Psicologia. Un cop la vaig acabar, vaig fer un màster i al finalitzar tot això ja vaig començar a treballar.


  1. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan estaves estudiant a l’institut?

Doncs, la veritat és que aleshores no tenia ni idea de què fer, és a dir, fins que jo no vaig haver d’escriure en un imprès a quines carreres volia apuntar-me, jo no tenia absolutament res clar. Sí que em vaig apuntar al batxillerat de ciències perquè pensava que seria el que m’obriria més opcions per poder escollir després el que volgués fer, però fins l’últim moment no em vaig decidir per la carrera que finalment vaig cursar.


  1. Has acabat fent el que volies?

Sí, la veritat és que s’assembla bastant al que jo podia esperar que acabaria fent, o, si més no, una feina en la qual m'hi trobés a gust, que m’agradés i que no fos tan dur anar a treballar cada dia com en altres feines pot arribar a ser. 


  1. Actualment quina feina fas? T’agrada?

Actualment soc psicòloga, bé, psicòloga general sanitària. I a partir d'aquí ha estat que vaig muntar un centre de psicologia amb un parell de companyes. Treballem amb adults, nens, adolescents, gent gran… amb tothom que ho necessiti. I si ho mirem així, sí que és una miqueta el que jo volia aconseguir quan era més jove, perquè sempre que es comença psicologia ens diuen que no té gaire futur o que no acabaràs podent treballar del que has estudiat. I ja veieu que no ha estat així i ha estat tota una sort poder al final treballar de psicòloga, que funcioni, que vagi bé i sobretot que m'agradi.





  1. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal?

A veure, per començar, va ser el lloc on vaig conèixer la meva actual parella; per tant, alguna cosa sí que em va aportar; però bé, a part d’això, doncs, jo crec que alguns professors sí que em van ajudar molt a aprendre moltes coses i hi ha conceptes que fins i tot a dia d’avui recordo perfectament com si me’ls acabessin d’explicar. Heu de pensar que és arran de quin professor era o de com va explicar les coses o de la seva manera d’ensenyar que de vegades vas cap a un lloc o cap a una altre; per tant, suposo que tot el que tinc ara potser en algun altre institut no ho hagués pogut aconseguir.


  1. Tens algun record especial en la teva estada al Dalí?

Totes les anècdotes més positives van ser a partir de quart de la ESO, que és quan ens separaven més pel que ens interessava. A més a més, a quart va ser quan la meva classe va sortir guanyadora del concurs de carnaval i vam anar a Port Aventura. També vam fer l’esquiada, que era la primera vegada que ens deixaven a tots dormir fora de casa i jo crec que va ser a partir d'aquí que vam viure grans moments. Després, òbviament, em va marcar el viatge de fi de curs a Itàlia que vam fer a primer de Batxillerat. Però sobretot va ser tot més especial pels companys, amb el grup que vaig poder formar des d'aleshores.




  1. Quina és la cosa més positiva que treus de la teva estada al Dalí?

Doncs, com ja us he dit abans, va ser al Dalí on vaig conèixer la meva parella. Segur que si no hagués anat a aquest institut no l'hagués trobat; a més d’això, hi ha professors amb qui encara ara hi mantinc contacte. Són aquells típics professors que et marquen, son els que no eren només professors, sinó que també et van ensenyar alguna cosa més enllà de la matèria que impartien.





I fins aquí aquesta entrevista amb l'Alba!

Moltíssimes gràcies!!


___________________________________________________




diumenge, 3 d’abril de 2022

SÍGRID BALLETBÓ, Llicenciada en Dret i gestora de clients a CaixaBank

 

L'Ariadna Lermo i la María Ruiz ens presenten la Sígrid Balletbó,

exalumna del Dalí que recorda amb emoció 

el dia de la graduació de 2n de Batxillerat. 

__________________________________________________________




______________________________________________


El meu jo de batxillerat li diria que no es distregui tant amb el "messenger" que hi havia aleshores, que estudiï, perquè valdrà la pena.

___________________________________________


1.    Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar al Dalí al 2009-2010. Ara tinc 29 anys. Just acabo de tornar el Prat a viure, havia estat uns anys fora del Prat.

 

2.    Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

Quan vaig acabar els estudis al Dalí vaig fer un grau de Dret a la Universitat de Barcelona i després un màster a la UOC mentre ho combinava amb unes feines de mitja jornada.

 

3.    Quins propòsits acadèmics o laborals tènies quan eres a l'institut?

Els propòsits quan estudiava no els tenia gens clars, de fet no tenia ni idea del que em volia dedicar ni quina carrera estudiar, només sabia que se’m donaven millor les lletres que els números.

 

4.     Has acabat fent el que volies?

Doncs tot i que mentre estava a l'institut no tenia ni idea de què volia ser de gran ni ben bé quan vaig començar la carrera, es podria dir que sí, que he acabant fent una feina que m’agrada i estic contenta amb com m’han anat les coses fins ara.

 

5.     De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?

Treballo a CaixaBank, i concretament sóc gestora de clients. Una de les coses que més m'agraden de la meva feina és que m’agrada tenir tracte amb el públic constantment. A més, és una feina en què no deixo mai d’aprendre i evolucionar. I això és molt important. 

 

6.     Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?

Sí. Molts dels professors que vaig tenir s’involucraven en la seva feina i ens ajudaven que consolidéssim els coneixements que anàvem adquirint, cadascú el nostre ritme, que ningú es quedés enrere. Realment, puc dir que em vaig sentir molt acollida i acompanyada el Dalí. A més, és una etapa de la vida en què valores molt el temps amb les amigues i allà, a l'institut, era el lloc on estar sempre juntes i fer unes fortes amistats que encara avui dia mantenim.

 

7.    Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Tinc records molt especials! Els anys que la meva classe va guanyar els festivals de carnaval i van anar a Port Aventura com a premi! Crec que van ser 3 anys els que vaig anar-hi. També hi tinc un bon record del dia de la graduació de Batxillerat. Amb quatre o cinc amigues vam quedar-nos tota la tarda decorant el pati interior i pintant els cartells de la promoció. Després, ens va tocar córrer per treure’ns la pintura de les mans, arreglar-nos i vestir-nos per l’acte de graduació. Tots pujàvem un per un a l’escenari a recollir el diploma i donar l’últim adéu als professors. Era un moment emotiu. 



8.     Quines assignatures t'agradaven més i quines menys?

Les assignatures preferides: Català, llatí i filosofia. La pitjor, matemàtiques. Ja us he comentat que no m'agradaven els números.

 

9.    Com ho vas passar emocionalment a partir de batxillerat (insomni, ansietat...).

No recordo que fos especialment dur emocionalment parlant, potser perquè en perspectiva tot es veu diferent i l’angoixa s’oblida… Però sí que a partir del batxillerat vaig saber el que era estudiar de veritat i “clavar els colzes” a la taula. També recordo molts i molts nervis els dies abans de les PAU i el camí en el metro fins arribar el lloc on van fer els exàmens de les PAU, allò sí que era angoixa. En el meu cas, però, no vaig patir insomni.

 

10.  Ens podries donar algun consell?

Que aprofiteu molt tot el temps que us queda a l’institut, estudieu per treure una bona nota a la Selectivitat, però sobretot gaudiu molt de les amigues i dels amics també, ja que us podeu recolzar i desfogar mútuament. Crec que aquestes amistats que fas a l’institut s’han de cuidar, ja us he dit que en el meu cas avui dia encara estem molt unides.

 

11.  Quin missatge li donaries al teu jo de batxillerat?

El meu jo de batxillerat li diria que no es distregui tant amb el "messenger" que hi havia aleshores, que estudiï, perquè valdrà la pena.

 

Procurarem seguir els teus consells, Sígrid. 

Moltes gràcies per l'estona que ens has dedicat! 

_________________________________________________


 

diumenge, 20 de març de 2022

JORDI JOVER, Llicenciat en Matemàtiques i professor al Salvador Dalí

 

L'Ariadna Montávez ens presenta en aquesta entrevista 

el Jordi Jover, exalumne del nostre centre. Aquest curs 2021-2022 

el Dalí té la sort de tenir-lo com a professor de Matemàtiques. 


__________________________________________________

"sempre m’ha agradat ensenyar"

___________________________________________




1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar els meus estudis al 2012. Tinc 27 anys i visc al Prat De Llobregat

2. Què vas fer només acabar els estudis al Dalí?

Vaig començar la carrera de Matemàtiques, el grau de mates, després de fer la selectivitat; en aquella època als estius treballava d’administrador, feia contractes i d'altres feines administratives en una empresa que es diu ISS. És una empresa de neteja i també feia el contracte a les netejadores que s'anaven contractant.

3. Quins propòsits acadèmics i laborals tenies quan eres al Dalí?

El meu objectiu en aquell moment era treure'm la carrera però en acabar no tenia ni idea que acabaria fent. En aquell moment m’agradaven les mates, m’agradava el repte d'estudiar-les però no sabia que faria després. Un cop vaig començar, però, sí que vaig veure quins camps m’agradaven i quins no; un dels aspectes que m’agradava era la programació. D'altra banda, sempre m’ha agradat l’educació i ensenyar però en aquell moment no tenia gens clar que acabaria dedicant-me a l'ensenyament. 

4. Has acabat fent el que volies?

Sí i no; en un sentit sempre m’ha agradat el tema d’ensenyar, però també m'agradava molt, com he dit abans, el tema de la programació quan vaig començar. Realment no sabia què era la programació, era una cosa completament nova per mi. Però després va passar que vaig estar treballant un any de programador i no em va agradar gens, era molt avorrit i a més implicava moltes hores de feina, és un treball que t’exigeix moltíssim i no estava disposat a viure sempre al voltant de la feina.

Va ser aleshores que una companya, la Gina, que va ser també professora del Dalí, em va dir que faria el màster perquè treballava amb mi en la mateixa empresa i així va ser que m'hi vaig apuntar i el vam fer junts. I mira, aquí estic!

5. De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T’agrada?

Sóc professor ara mateix al Dalí, és el quart any que estic de professor de matemàtiques i m’agrada molt, m’ho passo bé, encara que no ho sembla en especial amb les classes que funcionen. M’agrada molt fer classe, en especial en cursos superiors, és a dir, a partir de quart d’ESO i Batxillerats perquè el temari és diferent, ofereix plantejar una miqueta més d’interpretació, hi ha cert nivell. Però bé, m’agrada molt la meva feina en general.




6. Ha sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com?

Sí, com qualsevol altre institut; és a dir, crec que el Dalí té molt bons valor però no crec que vagi més enllà de com institució, crec que el meu desenvolupament hagués estat semblant a qualsevol altre institut, però estic molt content d’haver estar al Dalí i per això en certa manera em sento molt bé en aquest institut i per això he tornat, perquè crec que hi ha molt bon ambient, hi ha professorat que és molt capaç. I he de dir que estic molt a gust aquí.

7. Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Tinc molts bons records d’alguns professors, molts que ja no hi són i sobretot més que de la seva assignatura o del què explicaven, el que recordo més és de com et feien sentir en alguns moments. M'explico. Podia passar que la matèria no m'acabés d'agradar però que el professor fes que tot fos diferent. Tinc molt bons record per exemple de l’Alba, del Valentí Ferrer, de la Conchita, de la Maria Espuga...

I experiències en l'etapa de l’institut... què us he de dir? Sempre és la primera vegada de tot en general i aleshores tot això afavoreix tenir bons records. Me'n recordo dels festivals de Sant Jordi, Carnestoltes, de quan guanyàvem i després anàvem a Port Aventura; també recordo el viatge de fi de curs a Itàlia, a batxillerat o de quart d’ESO també a l’esquiada.



Moltes gràcies per aquesta entrevista, Jordi. Ens ha agradat molt

saber com has arribat a ser professor de l'institut on vas estudiar!


________________________________________________


diumenge, 13 de març de 2022

DÍDAC MUÑOZ, Filòleg, actualment professor de Llengua catalana i Història a Nostra Senyora del Mar


La Claudia Galán i la Laura Llamas, des de l'assignatura de Cultura 

Audiovisual de primer de Batxillerat, ens presenten en aquesta entrevista

l'exalumne del Dalí Dídac Muñoz, actualment professor a 

l'escola pratenca de Nostra Senyora del Mar . 

___________________________________________________________

 

M’agrada molt la meva feina, disfruto ensenyant.


__________________________________________



1- Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Actualment, tinc 39 anys. He viscut al Prat de Llobregat tota la meva vida, vaig estudiar aquí la primària i la secundària i, de fet, ara treballo aquí també. Vaig acabar els meus estudis al Dalí l’any 2000.

 

2- Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (Estudis, feina)

A l'acabar els meus estudis al Dalí, vaig estudiar Filologia Catalana, que és el que volia fer, a la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, vaig posar com a opcions la Universitat de Barcelona i la de Girona també, i em van agafar finalment a l'Autònoma, la meva primera opció, on vaig estudiar tota la carrera. 

 

3- Quins propòsits acadèmics i/ o laborals tenies quan hi eres?

Quan era estudiant del Dalí ja tenia molt clar que volia estudiar Filologia Catalana,; en canvi, no vaig saber que em volia dedicar a la docència fins que estava a la universitat, quan vaig començar a treballar en una acadèmia fent classes de repàs. Sempre havia sigut una possibilitat, tot i que m'atreia també molt la investigació lingüística i literària.

 

4- Has acabat fent el que volies?

Sí, des que vaig estar exercint com a professor a l’acadèmia, vaig tenir aquest objectiu molt clar fins aconseguir-ho. 

 

5- De què treballes actualment? En què consisteix la teva feina? T'agrada?

Actualment treballo com a professor de secundària a l’escola Nostra Senyora del Mar. Hi ensenyo català i història a 4t d’ESO. Des d’aquest any també estic exercint com a Cap d’estudis, que és una feina més de coordinació i organització. M’agrada molt la meva feina, disfruto ensenyant.

 

6- Has sentit que el Dalí t'ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal? Com? 

Sí, m’ha ajudat molt tant acadèmicament com personalment. El Dalí va ser una experiència molt bona per mi, sempre dic que no tinc cap queixa. Avui dia, me'n recordo de gairebé tots els professors, com per exemple la Montse Térmens i la Mercè Pena, que van ser les meves professores de matemàtiques i van tenir molta paciència amb mi; l’Olga Pena, que em donava anglès; el Jordi Segarra, la Isabel Noguera, la Laura Font, la Isabel Peinado, que m’ensenyava Grec; l’Adolfo, el Valentí, el Pedro, la Mariàngels, el Manolo, la Mari Ángeles Campillos… Tots ells em van ajudar a triar i a desenvolupar la curiositat que jo tenia. Sempre he sigut una persona molt curiosa i crec que ells van saber treure profit de tot això.

 

7- Tens algun record especial de la teva estada al Dalí? En recordes alguna anècdota?

Ja ho he dit, que per mi el Dalí va ser una experiència molt bona, i clar que tinc moltes anècdotes. Una de les que més me'n recordo és la construcció de la bassa, la qual vam començar a primer de BUP i vam treballar fins acabar-la. Molts estudiants vam col·laborar a fer el forat i a posar la lona perquè s’hi pogués posar l’aigua dintre. És una anècdota molts bonica, ja que jo visc a prop del Dalí i a la nit escolto el soroll que fan les granotes. També quan passo per la porta i veig la bassa és una satisfacció per mi, ja que penso que vaig col·laborar a fer-la.


Una altra anècdota a destacar va ser quan estàvem a classe de la meva professora preferida, la Isabel Monforte. Per a mi ella va ser una inspiració i un model a seguir i m’agradaria pensar que algun dia els meus alumnes pensessin en mi com jo penso en ella.


Tenia classe amb ella a última hora els divendres a segon de Batxillerat, recordo que pels meus companys i per a mi era un plaer que arribés aquella hora; recordo que després d'un quart d’hora de classe, en una explicació, la Isabel va posar un exemple i va dir: “És com si ara ens aixequem tots i marxem perquè és l’hora” i una companya que estava una mica despistada es va aixecar, va agafar la motxilla, es va posar l’abric i al veure que ningú s'aixecava per anar-se'n, tots vam començar a riure. Per últim, també tinc un bon record de l’Antonio Ezpeleta, que crec que ha marxat fa poc, i quan s’ajuntava amb el Joan Filigrana, el professor de català, me'n recordo fins i tot de plorar de riure quan explicaven les seves batalletes i les històries de la mili. 




 

8- Què és el que més t'agrada del teu treball? 

Del meu treball m’agrada tot. Ensenyar és la meva vocació i tant de bo que algun dia els meus alumnes em puguin admirar tant com jo admiro a alguns dels excel·lents professors que he tingut.  

 

9- Com vas decidir que volies ser professor? 

La docència sempre em va cridar l’atenció però, com ja he explicat anteriorment, em vaig decantar per aquesta professió a la Universitat. 

 

10- Quina era la teva assignatura preferida? 

La meva assignatura preferida va ser Literatura Catalana, de la Isabel Monforte. Ha sigut la meva preferida durant tota la meva vida. Li he de donar les gràcies, sobretot pel to i la profunditat amb què feia les classes. Avui dia, encara guardo els seus apunts, dossiers i llibres i, de tant en quan, els miro per preparar les meves classes. 



Doncs moltíssimes gràcies per l'estona que ens has dedicat, Dídac. I no volem acabar 

aquesta entrevista sense oblidar-nos de donar-te les gràcies

per haver estat sempre i en tot moment un professor tan dedicat a la teva

feina i tan comprensiu amb nosaltres, que vam ser alumnes teves a Nostra

Senyora del Mar. Vas marcar moments inoblidables en les nostres 

vides que mai no oblidarem. 


Moltíssimes gràcies, Dídac! 


_________________________________________________________


________________________________________________


diumenge, 6 de març de 2022

Marta Borràs, Historiadora de l'Art actualment treballant al Museu del Disseny


L'Alejandro García i el Marcos Zurita, tots dos des de l'assignatura 

de Cultura Audiovisual de primer de Batxillerat ens apropen 

l'exalumna Marta Borràs, que actualment treballa 

com a coordinadora d'activitats al Museu del Disseny de Barcelona.  

___________________________________________________

 No vaig viure cap mala estona al Dalí, però encara recordo que mai

no vaig guanyar el concurs de disfresses del Carmaval!

________________________________________________



_________________________________________



1.A quin any vas acabar els teus estudis al Dalí?

-Al 2010.

Quants anys tens ara?

-29.

Encara vius al Prat?

-Sí.

2.Què vas fer al acabar els teus estudis al Dalí?

-Vaig estudiar un grau en Història de l’art, i després un màster en gestió cultural.

3.Perquè ho vas escollir?

-A l’hora de decidir-me no tenia molt clara la idea sobre quina carrera escollir; em sentia entre Història de l’art, Història i Arqueologia, però no sabia ben bé en quin ordre posar-les. De fet, recordo que va ser molt dramàtic a l’hora de decidir-me i finalment el que vaig fer per sortir de l'entrellat va ser ordenar-les per la nota de tall més alta, encara que he de confessar que vaig estar fins a gairebé l’últim moment per decantar-me per una o per una altra.

4.Quins propòsits acadèmiques tenies quan encara eres a l'institut?

-No ho tenia molt clar, la veritat.

5.De què treballes actualment?

-Sóc coordinadora d’activitats al Museu del disseny de Barcelona.

Has acabat satisfeta amb el teu treball actual?

-Sí, m’agrada molt el meu treball, encara que té la part dolenta dels horaris, perquè són difícils de coordinar.




6.Qui vas ser la teva professor/a favorit/a?

-La Isabel Monforte de Llengua Catalana; m’agradava perquè posava molta passió a les seves classes.

7.Podries dir-nos alguna bona experiència que hagis passat al Dalí?

-Una de les meves experiències com a estudiant al Dalí va ser quan vam fer el viatge de fi de curs. En el nostre cas, vam visitar Nàpols i Pompeia, va ser preciós i a més vam aprendre molt amb la professora de llatí Pilar, que ens parlava sobre els diferents monuments que anàvem visitant. Aquest viatge i les experiències amb aquesta professora van ser claus per escollir Història de l’art.

Hi vas viure mai alguna experiència negativa?

-No, per sort mai vaig viure-hi cap mala estona al Dalí; això sí, sí que he tingut la mala sort de no guanyar mai el concurs de Carnaval. Això encara ho recordo ara!

8.Quina era la teva assignatura favorita a la secundària?

-Història, amb l’Adolfo Ballester. Va ser amb ell amb qui més vaig aprendre sobre aquesta matèria.

9.Quins va ser el teu favorit en la teva estància el Dalí?

-Primer de Batxillerat; allà va ser on vaig coincidir amb les meves actuals amistats. Érem una classe de només 11 alumnes, ja què en aquell moment el batxillerat social i l’humanístic estaven separats, i érem molts pocs els que fèiem l’humanístic. Que la classe fos tan petita feia que semblés un comitè, i, a més a més en aquest curs vaig tenir alguns dels meus millors professors.


Moltíssimes gràcies per aquesta entrevista, Marta! 

_____________________________________________________________


dilluns, 21 de febrer de 2022

Juan Carlos Vidal, Integrador Social

 

La Daniela Medina Tena i la Paula Bolaños Tena

alumnes de Cultura Audiovisual de BTX, ens presenten 

en aquesta entrevista Juan Carlos Vidal. .

____________________________________________________________


 Penso que també és bo que en un futur mai deixem d'estudiar, ja que sempre hem d'estar actius; a mi no m'agrada estancar-me en res, vull saber les últimes notícies. Sí, m'agrada més anar provant de diferents llocs i no descarto en un futur continuar estudiant per seguir avançant

 


Juan Carlos Vidal, en un moment de l'entrevista

________________________________________________________

 

1. Quin any vas acabar els teus estudis al Dalí? Quants anys tens ara? On vius?

Vaig acabar els meus estudis als 17 anys (vaig entrar al Dalí a 4t ESO); ara tinc 27 i visc al Prat del Llobregat. Han passat ja deu anys des que estava aquí!

 

2.  Què vas fer només acabar els estudis al Dalí? (estudis, feina…)

Quan vaig acabar els estudis al Dalí, em vaig treure el curs de Tripulant de cabina; després el títol de monitor de temps lliure i finalment he acabat d’estudiar el cicle superior d’Integració Social.

 

3. Quins propòsits acadèmics i/o laborals tenies quan estaves estudiant a l'institut?

Quan estava al Dalí, vaig entrar cegament al batxillerat, ja que d'aquesta manera em donava dos anys de marge per saber a què em volia dedicar de debò de cara al futur. Però de fet sempre he volgut estudiar Integració Social, però en aquells moments jo sabia que psicològicament encara no estava preparat per tirar endavant aquells estudis. Sí, en les meves anades i tornades no em decidia amb el que volia estudiar però com que m'agrada molt viatjar em vaig apuntar als estudis que em permetien obtenir el carnet de Tripulant de Cabina. Finalment, quan ja vaig creure que estava psicològicament preparat, va ser quan em vaig treure el cicle superior d'Integració Social.

 

4. Has acabat fent el que volies?

Realment si per mi fos, mai acabaré de fer el que jo vull fer, en el sentit que ara que he acabat d'estudiar el cicle superior d'Integració social no vull que s'acabi l'etapa d'estudiar. Penso que també és bo que en un futur mai deixem d'estudiar, ja que sempre hem d'estar actius. No m'agrada estancar-me en res, vull saber les últimes notícies, m'agrada més anar provant de diferents llocs i no descarto en un futur continuar estudiant per seguir avançant

 

5. Actualment en què treballes? T’agrada?

Actualment treballo com a Integrador Social en un centre de salut mental. La meva funció és fer que les persones que s'hi han d'estar siguin autosuficients i que puguin viure amb autonomia. I també us vull dir que sobretot també els faig riure molt, que és una cosa que m’agrada molt.

 

I sí que m’agrada el meu treball, tot i que em podria agradar encara més. Tu treballes segons uns criteris que et dona l’empresa i, si hi estàs d’acord, els pots seguir, o si no, pots seguir tu la teva pauta. Jo segueixo la meva pauta, encara que no a tots els agradi, ja que sempre has de ser fidel als teus principis i pensar en què seria el millor per a l'usuari. I això és el que intento fer. 

 

6. Has sentit que el Dalí t’ha ajudat en el teu desenvolupament acadèmic i personal?

Sí, sí que ho he sentit així. Ja que quan tu estàs en el Dalí, et fa plantejar-te molts aspectes de la vida personal i acadèmica. Però també us he de dir que m’he adonat que molta gent s’ha quedat enrere per culpa del sistema educatiu, ja que aquest no dona moltes vegades suport a gent que no es troba dins d’uns paràmetres concrets. I un hagués pogut ser jo, però gràcies al suport rebut no va ser així. 

En el que estic treballant ara, per exemple, intento no deixar enrere a ningú, ja que penso que tots tenim cabuda en aquest món i que el que treu un 5, no és menys que el que treu un 10.

 

 

7. Tens algun record especial en la teva estada al Dalí?

Sí, recordo el setembre de 2010, el primer dia del curs; aquell dia vaig sentir una abraçada molt forta. Era el meu primer dia després d'un estiu una mica, força, dificultós. Tota la gent o almenys els més apropats a mi es van preocupar per mi i em van fer saber que hi eren, que eren a prop, i que m'ajudarien en tot el que poguessin. I ajuda, per mi, és molt bonic. a ajudar amb tot el possible, i això d'ajudar per mi és molt bonic.

 

8. Li donaries un consell al teu jo de fa 10 anys?

Segurament sí; li diria que no es preocupi, que no passa res per no arribar a les metes i als objectius que et demanen i que sobretot tingués paciència amb ell mateix, ja que al final et vas trobant amb bones persones que et fan la vida més fàcil i t'indiquen molt bé el camí pel qual vols seguir caminant. Li demanaria també que tingués paciència, que s'estimés a ell mateix i que no llancés mai la tovallola perquè encara que li diguin que no pot, sí que pot, i molt.

 

Moltíssimes gràcies per l'entrevista, Juan Carlos! 

Ha estat un plaer escoltar-te i que ens hagis atès aquí, al pati del Dalí,

on vas estudiar. 


____________________________________________________